divendres, 30 de desembre de 2011

Brindis pel 2012

Desprès de descobrir que la cancó de moda durant el periode de l'any en el qual vaig néixer va ser Rum and COCA-COLA, cantada per les Andrew's sister, vaig navegar a través del nostre mar global del pare Google, buscant referències diverses i vaig trobar una curiositat que deia que aquest hit va ser censurat a la BBC per publicitat no contractada i van haver de canviar alguns versos de la lletra a més del títol inicial. La nova versió es va dir: Rum and Limonade. És curiós també, que la meva mare m'havia explicat que mai li havia agradat la Coca-Cola i en canvi durant l'embraç n'havia begut força com un desig, i contrariament al que diuen, no vaig néixer amb cap marca al cos en forma d'ampolla, ni he tingut mai la cintura estreta de l'envas d'aquest refresc, tampoc mai m'ha seduït especialment el seu sabor.
 





Mireu que us dic, a on hi hagi un bon cava català per donar la benvinguda a l'any NOU, ja es poden retirar totes les COCA-COLES del món!!
 

MOLT BON ANY 2012!!

***

dissabte, 24 de desembre de 2011

Bona sort dins la mala sort

Això em va dir el traumatòleg en la meva primera visita d'ahir, després de sis dies d'haver tingut el brac dret immobilitzat per fractura de l'húmer, arran d'una caiguda per mi força dolorosa per culpa d'un paviment en mal estat típic de les voreres de la nostra ciutat. No tinc data de guariment, tot depèn de l'evolució del meu osset, això sí, sembla que la bona sort és que de moment no es veuen afectades les articulacions.

Es parla de solidaritat, però dóno fe de que n'hi ha. En moments així és quan la trobes en la gent que t'envolta. Veïns i familia s'han esmerçat en fer-me la vida més fàcil. Fer les coses amb una ma és complicat, malgrat que l'altra pot sortir de l'amagatall i ajuda a la seva companya en algunes ocasions.

Acabo l'any vell d'una manera força peculiar, també començaré el nou de la mateixa manera, però això et fa descobrir que d'un dia per l'altra et canvia la vida, i que aquesta quan estem bé no sabem valorar-la com es mereix. Amb tot crec que he tingut sort, ni el cos ni les cames han sortit perjudicats, i puc escriure a l'ordinador, i fer anar el ratolí a l'altra banda, i fer el brou de Nadal, ah però, el llàpis ni veure'l, impossible d'escriure un mot en un paper!

Desitjo que la recuperació, malgrat sigui lenta, em vagi bé. És la primera vegada que em trenco, i espero sigui la darrera!

FELIÇ NIT DE NADAL!

***


dimarts, 20 de desembre de 2011

Artesania de Nadal



Aquesta felicitació és la que he confeccionat enguany per enviar a la familia i amistats. Vaig trobar una plantilla en l'aplicació de mail que tinc en el MAC, i vaig veure que podia incloure textos i també fotografies personals fetes per nosaltres per qualsevol motiu.

En època nadalenca, sempre m'havia agradat ja desde, molt jove, confeccionar les meves pròpies felicitacions i em passava dies preparant cartolines, retallant motius, buscant textos, i feia una espècie de collage per enviar-les a tothom. Una feinada artesanal! ja que eren fetes una a una. També tenia la habilitat d'escriure en lletra gòtica, i una a una també les escrivia amb ploma i tinta. Aquesta habilitat  vaig haver de posar-la en pràctica a l'escola primària, durant alguns anys ja que per final de curs, tenia el privilegi de realitzar el diplomes dels companys guardonats, a mi em feia molta il·lusió i a la Direcció de l'escola encara més.

Actualment amb les noves tecnologies tot és més fàcil. Qualsevol plantilla et dóna l'oportunitat de personalitzar les teves produccions. Les manualitats s'han traduït a utilitzar altres mecanismes. Els que som de la generació del llapis i paper i hem pogut conèixer aquests mitjans, també gaudim experimentant altres maneres de fer les coses. Tot un avantatge!

Amb tot, acabo per desitjar a tots els que passeu pel meu blog, unes BONES FESTES!

***

dilluns, 12 de desembre de 2011

Passió per la pintura

Hem deixat passar uns dies amb la setmana de "ponts" inclosa, per atansar-nos a Caixaforum i deixar-nos absorbir per aquests pintors que van ser rebutjats fa 150 anys pel Saló de París i les seves obres exposades al Saló de Refusés.

Aquests Mestres de la Pintura i grans creadors artístics, van ser avançats en la seva època i van haver de sofrir moltes penúries per les seves idees massa agosarades. Les seves obres han estat ben considerades amb el pas del temps, i exhibides com es mereixen. Quan més les contemples, més ganes de tornar a recrear-t'hi tens. Sempre s'hi descobreixen detalls nous, colors nous i descripcions noves. Monet contemplant la natura va dir: "No es pot expressar, tota la varietat de colors que ens ofereix la natura, amb els pobres colors de que disposem".

Oques a la riera, 1874



El col·leccionista Sterling Clark va adquirir una extraordinaria col·lecció d'obres d'aquests revolucionaris pictòrics las quals podem ara contemplar en l'exposició que Caixaforum mostra aquests dies a la seva seu de Barcelona. Clark, atret per l'us del color de la sensualitat femenina d'aquesta pintura de Auguste Renoir, el 1916 va adquirir aquesta obra:

Marie-Thérèse Durand-Ruel cosint, 1882


Renoir va ser la passió de Clark,
una mostra la tenim amb aquesta
natura morta:
noia adormida
Les cebes











i amb aquesta instantània figurativa:



De la col·lecció Clark exposades, hi havien obres de Gérôme, una de les quals em va seduir particularment per diverses raons:

L'escenari és en el Palau de Topkapi a Istanbul, però els personatges són fruit de la seva imaginació, ja que sembla que encantadors de serps, precisament en aquell indret no n'hi havien.

L'encantador de serps





Detall del mosaic de la paret


Aquestes fotografies són meves, captades l'any 2009 en la nostra visita al Palau de Topkapi.

La sala sembla la mateixa! La recordo perfectament!


 
De Paul Gauguin també hem vist:


Noia cristiana bretona -1894

Un parell de pintures exposades de Giovanni Boldini,  pintor italià de ben entrat ja al segle XIX, una de les quals reprodueixo per haver-me agradat especialment pels seus detalls i espontaneïtat: 

Creuant el carrer


Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un  patrimoni col·lectiu. El 1955, va crear el seu propi museu a Williamstown, a l'estat de Massachusetts, que actualment és un centre de referència per als amants de la pintura, amb sales d'exposicions i un centre de recerca i ensenyament superior.

En l'exposició s'hi projecta un vídeo del Museu, actualment Institut, ubicat en un indret força acollidor.

***


dimarts, 6 de desembre de 2011

Festes i festius


La Festa del dia d'avui, a hores d'ara, fa i ha fet córrer molta tinta des de la seva imposició l'any 1978, i més encara quan la setmana es va alternant amb dia laborable si, i dia de festa també. Les empreses han hagut d'incorporar-la i intentar coordinar racionalment la seva festivitat.

Quan la dictadura, durant l'any en teniem molts de dies festius entre setmana. Hi havien les festes de Precepte, les quals l'església catòlica exigia la pràctica religiosa als creients. Les que no ho eren podien molt bé ser Festes Patronals o d'interès local. Recordo que quan començava l'any laboral, les empreses havien de fer el recompte de festius de tot l'any, festes recuperables i no recuperables, una veritable taula matemàtica. Les hores dels dies recuperables les havíem de fer repartides durant l'any, i les jornades laborales sempre excedien de l'horari previst. També vam haver de recuperar els dissabtes quan aquests ens els van "donar" i això va ser un gran aconteixement pels treballadors d'aleshores.

En el meu historial laboral, recordo encara tres dies que vaig celebrar les festes patronals: El 9 de febrer Santa Apol·lònia (odontòlegs i protèsics),  el 4 de novembre Sant Carles Borromeo (Banca) féiem una setmana d'horari restringit, i 4 de desembre Santa Bàrbara (mineria). Després aquest costum es va anar acabant i ara ignoro si hi ha algun Gremi que encara s'hi apunti. En aquella època ens feia molta il·lusió, doncs era un dia especial que marcaba una certa diferència amb la gent que aquell dia treballava.

Un altre dia de memòria històrica de joventut, és la festa de Santa Llúcia quan s'aplegaven a l'explanada de la Catedral, les modistes que anaven a celebrar la seva festa venerant la seva patrona a la capella, i on acostumaven també a concentrar-se els estudiants per festejar a les noies. La premsa de l'època en feia ressò com una pràctica divertida.

Ara, davant la crisi i esperant la nova regularització laboral, es parla de tornar a modificar el calendari de festius. Els jubilats actualment ja no ens preocupa, però també hem hagut de ballar força durant la nostra vida laboral lluitant per dignificar els horaris que actualment regeixen. Les noves generacions tindran altres feines, aconseguir llocs de treball dignes i lluitar també pels seus objectius.

***