dimecres, 25 de març de 2020

.....segueix el confinament

Segueix el confinament i en tenim per temps. Ens hem de fer a la idea que això va per llarg i ens hem de carregar de força paciència i fortalesa mental per una situació que no havíem viscut mai.

La Puglia (Pulla) ens esperava enguany uns dies previs a la Pasqua, perque gaudíssim dels seus pobles de la mar Adriàtica i donar-nos a conèixer aquesta regió del taló d'Itàlia. Evidentment i  amb bon criteri, varem anular la sortida quan encara el virus era lluny dels indrets a visitar, però que ja feia estralls al nord del país. Tots tenim ja els cabells blancs i no era questió de exposar-nos a córrer davant l'alcalde de Bari que ahir va sortir al carrer obligant a la gent a confinar-se a casa (permeteu-me aquesta ironia en aquests moments, doncs és una notícia que em va fer posar-hi atenció, imaginant-me que hauria fet el nostre grup en circumstàncies semblants) 😓.

Amb tot, el tema de l'apunt d'avui és comentar la novel·la La Ferocitat, d'un escriptor italià no massa conegut a les nostres contrades Nicola Lagioia la qual em vaig adjudicar en préstec a la Biblioteca:



Aquest escriptor nascut a Bari, és autor de diferents novel·les i relats breus, que han estat guardonats amb diversos premis, i que amb aquest títol va guanyar el Premi Strega 2015.

Com sempre comento, m'agrada llegir algun llibre del lloc on espero visitar, i aquesta vegada no descarto conèixer en viu aquells poblets i ciutats d'una regió de la Itàlia meridional que aquesta vegada no he pogut gaudir-ne però estic segura que en un futur quan ho pugui fer, no ens decebrà, com no m'ha decebut aquesta novel·la en que els personatges són inquietants i enigmàtics, propis d'una regió del sud.

 L'argument que titllaria de thriller ben aconseguit, és l'acció que es desenvolupa al voltant de la mort d'una noia en circumstàncies fosques, on l'escriptor ens descriu l'ambient de les manipulacions dels grans empresaris especuladors que mouen els fils de les societats immobiliàries pel seu propi benefici, amb il·legalitats i extorsions, les quals involucren homes de llei i polítics de tots colors. Lagioia ha volgut retratar la Itàlia desfeta per la corrupció urbanística.

La novel·la és llarga, consta de 414 pàgines, i aconsegueix mantenir l'interès del lector fins el darrer moment. En certa manera l'inici és el final, i els fets es van desenvolupant intermitentment tirant enrera en el temps. No és una lectura fàcil, atès que dins les frases a vegades els temps es barregen, però una vegada s'endinsa en la lectura, la nostra ment ja es va preparant pel relat.

Potser perquè els reptes m'agraden, però he trobat molt interessant una lectura amb aquestes característiques, les quals demostren el talent d'un escriptor que per mitjà d'una complexa construcció novelística, ha volgut comunicar la manca d'escrúpols d'un sector prou determinant de la nostra societat.

Vull fer esment del traductor Albert Pejó que vaig tenir el goig de conèixer i compartir amb ell una xerrada d'Erri De Luca, coneguescriptor napolità, que fa uns tres anys va visitar la nostra ciutat. L'Albert també traduía les seves obres al català, les quals, igual que Lagioia, penso que han de tenir una dificultat afegida per la seva complexitat.

Vista de Bari, manllevada d'Internet


***


dilluns, 16 de març de 2020

Confinament domiciliari

Tot just començant el confinament domiciliari, el sentiment de sentir-se aïllat va sorgint a poc a poc, malgrat que, per sort, ens ha tocat viure uns temps en que la tecnologia ens facilita poder obrir finestres a l'exterior, i la comunicació ens permet relacionar-nos amb facilitat amb les persones que habitualment ho fem de manera present.

Els experts sanitaris ens orienten sobre les mesures que hem d'adoptar en front a aquest enemic invisible que, sense avís ha entrat a controlar les nostres vides, com altres vegades ho han fet els seus cosins-germans i que finalment han pogut ser eradicats o controlats, gràcies als avenços mèdics que la humanitat ha desenvolupat.

Això no treu que, mentre duri la fase de tancament col·lectiu i d'incertesa, ens poden servir d'orientació els recursos adoptats per molta gent anònima, que per diversos motius han sofert l'experiència d'estar reclosa i potser inmobilitzada alguna temporada per aceptar aquestes situacions inesperades a les quals ens hem de sotmetre.  Fent us del twitter, vaig poder seguir una persona que comentava sobre la seva professió de mariner mercant, el qual havía d'estar mesos allunyat de terra i evidentment confinat en un vaixell. Donava unes pautes per sobreviure a un aïllament llarg, entre d'altres era comunicar-se amb la família diariament, o si més no, el més sovint possible per interessar-se de com es desenvolupava la vida cotidiana familiar; establir rutines de treball i oci; tenir cura de la higiene personal i que l'aspecte físic sigui òptim per no decaure en la deixadesa; i també estar al dia dels esdeveniments mundials per mitjà de les tecnologies.

Em van semblar interessants aquestes senzilles normes i que en aquests moments cal també reflexionar-hi, atès que hem entrat dins una situació insòlita que mai ens hauríem esperat.

Malgrat tot, cal molta dosi de paciència i esperança, i confiar una vegada més en l'aportació dels avenços científics per aquesta lluita.

***