tag:blogger.com,1999:blog-58920996484015192332024-03-16T11:54:54.234+01:00Todoreh
La diferència entre novel·la i filosofia ve del fet que la novel·la és un producte de la sensibilitat, submergeixen una barreja de desitjos uns codis de senyals arbitràriament construïts, i, en el moment que aquest sistema es dissol i es transforma en cèl·lules, la vida apareix.
GAO XINGJIANMartahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.comBlogger748125tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-70358904633125432012024-03-14T17:54:00.002+01:002024-03-16T11:47:36.252+01:00ÀFRICA<p> <b>Mohamed Mbougar Sarr</b>, escriptor senegalès i format a França, va rebre el <i>Premi Goncourt 2021</i> amb el llibre "<i>La memòria més secreta dels homes"</i>, el qual tinc en procés de lectura, però com a vegades succeeix, comencem la "casa per la teulada" i llegim algun altre llibre del mateix autor, que ha estat la novel·la que m'ha tingut ocupada unes hores recentment d'aquest jove escriptor, que és:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Epx29E0uJQu5JVXoXbJ_HbagniwLaYybzsO8NLLopOEXnDwYygHaP6gEgegbYEoVhrZ4P-3FmRk5ZPESNXrWZWRr0P7K5WP9Fcf8FdThp-DfOAcIIWImnG6M0j7dMmLdmcwtHIGaf4jtJG0_0uZO69ICuF0P5ePN65UtwlnLjL0pSE17JBA1fCcH5MI/s806/Captura%20de%20pantalla%202024-03-12%20a%20les%2019.40.29.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="806" data-original-width="512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Epx29E0uJQu5JVXoXbJ_HbagniwLaYybzsO8NLLopOEXnDwYygHaP6gEgegbYEoVhrZ4P-3FmRk5ZPESNXrWZWRr0P7K5WP9Fcf8FdThp-DfOAcIIWImnG6M0j7dMmLdmcwtHIGaf4jtJG0_0uZO69ICuF0P5ePN65UtwlnLjL0pSE17JBA1fCcH5MI/s320/Captura%20de%20pantalla%202024-03-12%20a%20les%2019.40.29.png" width="203" /></a></div><p><b>Purs homes. </b>Un relat que quan el comences no el pots deixar, amb una prosa sensible i que s'endinsa en temes durs com l'homofòbia, l'homosexualitat, la hipocresia moral d'una societat, en aquest cas del <b>Senegal,</b> país on la religió musulmana regeix els costums en les relacions socials, i també rebutja amb males maneres a les persones que practiquen l'homosexualitat, o no, però que per la seva defensa, estan incloses en el punt de mira d'aquesta societat on creuen que tots els "mals" provenen del món occidental i que s'han d'erradicar.</p><p>Una literatura poètica, la qual descriu amb cruesa unes situacions terribles que al <b>Senegal</b>, han de sofrir les persones atretes pel seu mateix gènere, però que <b>Mohamed Mbougar</b> les sap explicar d'una manera ben construïda a favor de la llibertat. Un conflicte que encara no està resolt en el nostre món.<br /></p><p>Penso que és una novel·la esplèndida i que deixa marca, i com ha dit Anna Maria Vilallonga, escriptora i crítica literària, <span><span>«</span></span>d<span><span><span><span>’aquelles obres que encara et permeten creure en la literatura</span></span>.»</span></span> A més serveix de denúncia d'un tema tabú d'un país africà, que els que tenen el coratge de desafiar les prohibicions, en paguen les conseqüències. </p><p><span style="color: red;"><i>Menciono la traducció al català d'Oriol Valls que ja va fer la traducció de la novel·la guanyadora del Gongourt 2021</i></span></p><p style="text-align: center;"><i>*** <br /></i></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-58303653192043326522024-03-05T16:31:00.012+01:002024-03-16T11:54:20.026+01:00LITERATURA JAPONESA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXqJm3pde99gt24PJi0Al9E1J9PGLusl9BZKV1OPKEARRkrjFa77dYAxVJBL1oZIcl3HKGOfprhHwAAZyqQceKb-i3q3L8QAq0LmQjpMtfrEdOK12vVLA4CdVB99MzAKOVWTpK0FTjN6AoGPtrHFtr7Pgsv2xzhlsesUWS_qEgTsmiFQFagOMWWKE0EMg/s808/Captura%20de%20pantalla%202024-02-29%20a%20les%2020.07.08.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="546" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXqJm3pde99gt24PJi0Al9E1J9PGLusl9BZKV1OPKEARRkrjFa77dYAxVJBL1oZIcl3HKGOfprhHwAAZyqQceKb-i3q3L8QAq0LmQjpMtfrEdOK12vVLA4CdVB99MzAKOVWTpK0FTjN6AoGPtrHFtr7Pgsv2xzhlsesUWS_qEgTsmiFQFagOMWWKE0EMg/s320/Captura%20de%20pantalla%202024-02-29%20a%20les%2020.07.08.png" width="216" /></a></div>Un relat senzill que l'escriptora I<b>to Ogawa</b> ens fa arribar, posant-nos en coneixement d'una cultura que ens és molt llunyana als occidentals i que representa una manera d'entendre la vida del dia a dia, connectada a un esperit subtil d'una petita comunitat japonesa en un barri de la ciutat de <b>Kamakura</b> a uns 50 quilòmetres de la capital. <p></p><p>Un llibre de detalls que ens presenta uns entorns de paisatges, gastronomia, festivitats heretades d'avantpassats, i costums ancestrals que aquesta cultura mil·lenària compagina perfectament en l'època actual, la qual podem gaudir a través de les paraules d'aquesta autora que ens mostra una idiosincràsia d'una sensibilitat especial, la modèstia d'unes persones que ens omplen d'una pau alliberadora en el seu pas per la vida i que podem arribar a envejar. </p><p>Aquesta lectura et fa reviure principalment el valor de l'escriptura epistolar que ja no es practica, el qual la protagonista en fa us com a nissaga d'escrivents d'un antic ofici i que amb delicadesa, escollint paper, ploma, tinta adequada, i paraules idònies, pels escrits que els clients li encomanen a la seva petita i confortable llibreria, sempre preparada per atendre als parroquians que no s'atreveixen a dir les coses en paraules i busquen ajuda per mitjà de les cartes.<br /></p><p>El pas de les estacions en son presents amb tota la bellesa de cadascuna. Un retrat del respecte que els japonesos manifesten per la natura i per cadascuna de les persones del seu entorn.<br /></p><p>Una narració sense pretensions literàries i no pretén que els seus personatges tinguin continuïtat, però les històries estan envoltades d'una delicadesa emotiva important.</p><p> </p><p><span style="color: #cc0000;">A<i>graïm la traducció al català de Judith Rodríguez Vallverdú</i></span></p><p> </p><p style="text-align: center;">*** </p><p style="text-align: left;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH8uKe9ZAz7_7mr8fLJgDMaigZK3-bYrxhACvwX8IFD71q4VLZ2anKhCAwtLpEVv1yEEGE7MwEgu7sBRST3ZN4gL100jg7pcCDvJYTkTGcD5do_zbDBJkxqC8tcpFl4_dPDSqIcSmL8XsSS2paxMcQqGbCi6BjVaOnHZcPIfqQNqvdUh08pSRQNazN0qo/s680/Captura%20de%20pantalla%202024-03-05%20a%20les%2011.34.03.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="452" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH8uKe9ZAz7_7mr8fLJgDMaigZK3-bYrxhACvwX8IFD71q4VLZ2anKhCAwtLpEVv1yEEGE7MwEgu7sBRST3ZN4gL100jg7pcCDvJYTkTGcD5do_zbDBJkxqC8tcpFl4_dPDSqIcSmL8XsSS2paxMcQqGbCi6BjVaOnHZcPIfqQNqvdUh08pSRQNazN0qo/s320/Captura%20de%20pantalla%202024-03-05%20a%20les%2011.34.03.png" width="213" /></a></b></div><b>Satoshi Yagisawa</b> va escriure aquesta seva primera novel·la el 2008, obtenint el premi literari Chiyoda de la qual es va fer una adaptació al cinema el 2010. A casa nostra ens consta una 4a. edició i sembla que va enamorar a més de 100.000 lectors.<p></p><p style="text-align: left;">Una altra senzilla història costumista, que ens fa valorar l'ofici de les anomenades llibreries de llibre vell, on podem trobar volums antics i interessants a mòdics preus i conversar amb els seus propietaris força preparats per aquesta tasca. </p><p style="text-align: left;">La majoria de ciutats tenen barris on es pot gaudir d'aquests establiments, <b>Jinbö-chö</b> és el de la ciutat de <b>Tòquio, </b>on està ubicada la llibreria <b>Morisaki</b> i és on l'escriptora centra l'argument de la seva novel·la.</p><p style="text-align: left;">Malgrat l'èxit que ens comenten d'aquest llibre, en aquest relat no he trobat la guspira que podria haver encès l'interès d'una cultura que ens aportès als occcidentals un fet diferencial, com la que hi vaig trobar en l'anterior novel·la.<br /></p><p style="text-align: left;">He llegit algunes opinions, las quals en discrepo, de que aquesta lectura podria servir com a porta de literatura oriental. Res més lluny d'això. És una història personal d'una noia que se sent perduda per un contratemps emocional i aconsegueix remuntar a través del seu acostament al llibres i a personatges de la seva família. Res diferent de qualsevol guió cinematogràfic de qualsevol indret del planeta. És d'aquelles novel·les que esperes acabar-la per veure si passa res d'important, però sense voler fer de espòiler, ho deixo aquí..... </p><p style="text-align: left;">El que sí he trobat interessant, és la descripció que en fa de la vida
en un barri de llibreries i d'uns locals per anar a descansar,
evadir-se, i reflexionar, tot prenent un cafè i gaudir de la companyia
d'un llibre si cal</p><p style="text-align: left;">No obstant, sempre es pot extreure alguna consideració important. Crec que la intenció de la novel·lista del que ens vol dir és: malgrat que en la vida tinguem moments foscos i confusos, hem de trobar la manera d'aturar-nos i buscar el lloc on simplement estar en pau amb un mateix. <br /></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="text-justify: inter-ideograph;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "Helvetica Neue","serif";"><span lang="CA" style="font-size: 13pt;"><span style="line-height: 115%;"><span face=""Calibri","sans-serif"">
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "Helvetica Neue","serif";"><span lang="CA"><span style="line-height: 115%;"><span face=""Calibri","sans-serif""><b>La vida és així: vas vivint sense saber cap a on vas. Ja ho deia aquell
haiku de Santoka: «M’hi endinso, i m’hi endinso, i encara, muntanyes
blaves.» (p. 42).</b></span></span></span></span></span></span> <br /></span></p><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="color: #cc0000; font-size: medium;"><i>Aquest volum ha estat traduït per Jordi Mas i López, professor de literatura japonesa, traductor d'entre altres de l'escriptor Haruki Murakami</i></span></p><p style="text-align: center;"><i>***</i></p><p style="text-align: left;"><i style="color: #cc0000;">Voldria fer esment també, de l'excel·lent disseny de presentació d'ambdós exemplars de l'Editorial Navona amb portades de les artistes Flora Waycott i Elisa Menini,amb els punts de llibre de conjunt.</i></p><p style="text-align: left;"> </p><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAQUr5F52KpUObqe6Lur4sFYjXikRQZkHiMQ1fCD4l1FJ09XLBseDIiQ-g7-TaBE9Y3iXQz3XmPHo5T0_2xoq3nC6wCL8qIrgivdGV7EJQNLem0AzYjri-cDEMjTEqQpYrOyMnTBjH5V_HaoXTmODNGccudf-LgDFbrioQh0WgGNpTOrSwg-44NDmNIQ0/s3650/20240305_125145.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2237" data-original-width="3650" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAQUr5F52KpUObqe6Lur4sFYjXikRQZkHiMQ1fCD4l1FJ09XLBseDIiQ-g7-TaBE9Y3iXQz3XmPHo5T0_2xoq3nC6wCL8qIrgivdGV7EJQNLem0AzYjri-cDEMjTEqQpYrOyMnTBjH5V_HaoXTmODNGccudf-LgDFbrioQh0WgGNpTOrSwg-44NDmNIQ0/w369-h196/20240305_125145.jpeg" width="369" /></a></div><br /> <p></p><p style="text-align: left;"><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-43290361464440241052024-02-20T16:50:00.002+01:002024-02-20T17:00:15.332+01:00DIRÉ QUE M'HO HE INVENTAT - Marta Marín-Dòmine<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEYCn6LCd5MdhhKIoM7bD3BBQONyTF4AyZ_Lfwov_8o0wfhOxBllm87Qx7sopQ4NuLAXBT0UXaDDfIXzQKqiDdgxHRplnUY6M-F88QcIc6sHXOlxle_GshFU7rj_YV19wZ_1vwHTugc69mLsjIH6oeiVLG4WBPcP2JOMGLecQrRKwRtmuYoKHzC9h7Ie4/s752/Captura%20de%20pantalla%202024-02-20%20a%20les%2015.24.28.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="752" data-original-width="504" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEYCn6LCd5MdhhKIoM7bD3BBQONyTF4AyZ_Lfwov_8o0wfhOxBllm87Qx7sopQ4NuLAXBT0UXaDDfIXzQKqiDdgxHRplnUY6M-F88QcIc6sHXOlxle_GshFU7rj_YV19wZ_1vwHTugc69mLsjIH6oeiVLG4WBPcP2JOMGLecQrRKwRtmuYoKHzC9h7Ie4/s320/Captura%20de%20pantalla%202024-02-20%20a%20les%2015.24.28.png" width="214" /></a></div>És el segon llibre d'aquesta escriptora, al qual li van atorgar el Premi BBVA Sant Joan 2023.<p></p><p> Despres d'haver llegit la seva primera obra, i parlar-ne en aquest bloc <a href="https://todoreh.blogspot.com/2023/09/literatura-amb-trets-autobiografics.html"><b><i>(vegeu)</i></b></a> he optat per tornar a llegir aquesta segona, la qual em serà una mica difícil d'exposar la meva percepció, fins i tot després de dues lectures, que de vegades ho haig de fer després d'escrits complicats o difícils. </p><p>Tot i que la temàtica de relació entre mares i filles no té cap secret, el relat que ens fa l'escriptora és francament inquietant i fa remoure moltes consciències. Penso que malgrat que ens ha dit que és un homenatge a les dones treballadores que no van poder aconseguir els seus somnis per circumstàncies personals, hi ha el tema punyent de les filles que no s'han sentit estimades i incompreses per aquestes mares que en el seu moment no van trobar el seu espai en la maternitat. </p><p>A més d'aquest amor/desamor materno-filial que ens exposa com molt dolorós i trist entre dues persones, tot el llibre és un exercici de treball literari que <b>Marta Marín</b> ja ens ho va comentar en les entrevistes prèvies a la presentació del llibre que va merèixer el guardó.</p><p>També neguiteja el fet que un text tant íntim i colpidor, pugui ser inspirat en la pròpia vida de l'escriptora. Dols, oblits, salut mental, records, infància......<br /></p><p>Hem de valorar un treball de filigrana literària, per conduir un text tant dur de sentiments i desitjos indefinits, els quals costen de pair per part del lector. <br /></p><p style="text-align: center;">***<br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-50159451435371769442024-01-24T13:26:00.001+01:002024-01-25T12:05:49.001+01:00APEIRÒGON<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqr3QfTnHOzxYL9TmxoseSYOwJ-cCUYDPv7OUj1ureNiVx2rmBES-9tMI8Gt3DLCL9NnCEUR8bHAOhQPe694fiIozJvRLa_UTxsyRcOklEX3ZjE-ePjhbTduzY_H0Zb35oqX4839NMsqfTikp3q1x-4hl3vrAJ_R5JQ-Dl18r4sB2s3Zwp968DFHqa_oA/s3258/20240119_130120.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3258" data-original-width="2257" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqr3QfTnHOzxYL9TmxoseSYOwJ-cCUYDPv7OUj1ureNiVx2rmBES-9tMI8Gt3DLCL9NnCEUR8bHAOhQPe694fiIozJvRLa_UTxsyRcOklEX3ZjE-ePjhbTduzY_H0Zb35oqX4839NMsqfTikp3q1x-4hl3vrAJ_R5JQ-Dl18r4sB2s3Zwp968DFHqa_oA/s320/20240119_130120.jpg" width="222" /></a></div> És una novel·la difícil, apta per lectors que volen aconseguir un repte personal de comprensió, i amb aquesta percepció, ja veus què ha volgut assolir el seu autor quan va tenir l'encert de escriure una obra com la que va donar a conèixer l'any 2020, i que un any més tard va ser traduïda per Marta Pera al català. Novel·la llarga, 548 pàgines que no es llegeixen ràpid, i que porta el seu temps endinsar-se en el seu contingut, jo diria "<i>novel·la-enciclopèdica", </i>atès que s'ha d'estar amatent a totes les cites històriques que es van esmentant dins un text a vegades difícil de seguir però d'un gran interès en quan a adquirir coneixements sobre la relació Israel-Palestina i de la seva història, i en uns moments en que sabem desgraciadament, com ha esdevingut la situació política. <p></p><p>Els personatges centrals de la història són reals. Dos homes Bassam, palestí i Rami, israelià. Són amics, els uneix una mateixa desgràcia, haver perdut dues filles en edat escolar en dos atentats, el quals van donar el seu vist-i-plau a l'escriptor <b>Colum McCann </b>per escriure les seves històries, les quals van ser envoltades de referents històrics, i literatura poètica que ajuda a digerir una tragèdia viscuda i un procés de dol que es converteix en una gran amistat, però que no deixa de ser dolorós. </p><p>És difícil parlar-ne i transmetre tot el que l'escriptor ens ha volgut explicar amb les seves paraules i fets d'una gent que ha de viure en circumstàncies especials, ja que conté molts valors personals i situacions complicades en les seves vides. Uns homes que viatgen fent conferències explicant les seves realitats per crear grups d'opinió. </p><p>Trobem també moltes referències a les tradicions i forma de viure de les dues comunitats, tant musulmanes com jueves, i el difícil encaix d'ambdues, difícils però no impossibles. Ens ho van demostrant els dos amics al llarg del seus camins en paral·lel, pels periples dels seus països.</p><p>A la part final del llibre, l'autor mostra el seu agraïment a tota la gent que li ha obert les portes generosament en la tasca de confeccionar el llibre, que no són poques, i que com manifesta ell mateix,<i> "és una novel·la híbrida, amb un nucli inventat, una obra de narrativa que, com tota la narrativa, entrellaça elements d'especulació, de memòria, fets i imaginació"</i></p><p>Per acabar aquest apunt, voldria deixar constància de la conversa de l'autor<b> Colum McCann </b>en l'espai de Debat del CCCB l'any 2021, que va parlar sobre la novel·la i que val molt la pena de visualitzar i d'escoltar, a més es pot gaudir de la traducció simultània en català. <a href="https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/colum-mccann-i-merce-folch/237548"><b>VEGEU I ESCOLTEU</b></a><b>.</b></p><p> </p><p style="text-align: center;">*** <br /></p><br /><p><br /></p><p><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-25021354052523257572024-01-05T19:42:00.001+01:002024-01-05T19:53:22.146+01:00La vall de Los Pedroches<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC7DgAVgctLeugrXgR48bWX8qFlZm4Ytd8d5wMVkKxAwgnwD4504xS8beDlWQ43WtGwfBr6l93Ctx2n3pXBZQFzfFRWUboX7ZwZul1pVuHjB2Sp1SKnv-SvhLp0Mer5jIZiGxn2Go_On_-yhu6AC5JrUyawzI7hOtp95S773NI2YNFfyRBmitWDZ4eovY/s1440/IMG-20231230-WA0000.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC7DgAVgctLeugrXgR48bWX8qFlZm4Ytd8d5wMVkKxAwgnwD4504xS8beDlWQ43WtGwfBr6l93Ctx2n3pXBZQFzfFRWUboX7ZwZul1pVuHjB2Sp1SKnv-SvhLp0Mer5jIZiGxn2Go_On_-yhu6AC5JrUyawzI7hOtp95S773NI2YNFfyRBmitWDZ4eovY/w200-h200/IMG-20231230-WA0000.jpg" width="200" /></a></div>Vam acabar l'any 2023 visitant la Vall de Los Pedroches. Aquesta vall al nord de la província de Còrdova a Sierra Morena, no és massa coneguda en el nostre petit país, si no és que hàgim conegut algú que hagués emigrat a Catalunya en els anys 60 del segle passat procedent d'aquell indret i la descendència del qual ja s'ha integrat perfectament dins el principat.<p></p><p>Avui dia gràcies al desplaçament ràpid de l'AVE, les distàncies s'escurcen i els llocs queden més al nostre abast. Així doncs podria dir-se que en un tres i no res es pot gaudir d'un lloc nou pels que vivim tocant la costa mediterrània, que té un encant especial, un ecosistema d'una natura poblada d'alzines, pinedes, i rouredes, amb unes deveses que donen aixopluc a cavalls, ovelles, vedells, i porcs de raça ibèrica que s'alimenten de glans que els ramaders engreixen per gaudi del nostre paladar.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbHxJlUZWfgBM5wFyW1ByTUu4lv8ONfq4DesXo9RFC4FAk-s9KpH5RIyV_08k6G6HXD1DBLm526kzPVUOx7AbLT6n2hPjOc3Q1NsKZtHgxUbZz18yMTz71VYaksSmrvtd2cQceLUoqCqbmFyBIqwt2jbDmNAQ7sDJi8XuoI436jcMw6tnYaeLomcoe5GM/s1600/IMG-20231230-WA0002.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbHxJlUZWfgBM5wFyW1ByTUu4lv8ONfq4DesXo9RFC4FAk-s9KpH5RIyV_08k6G6HXD1DBLm526kzPVUOx7AbLT6n2hPjOc3Q1NsKZtHgxUbZz18yMTz71VYaksSmrvtd2cQceLUoqCqbmFyBIqwt2jbDmNAQ7sDJi8XuoI436jcMw6tnYaeLomcoe5GM/w320-h240/IMG-20231230-WA0002.jpg" width="320" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh86_hIc6NUjYFNJqT_28q8w-sYQ5vL58PqP4HgNODun5JdD20bPU6zoFxpde7WuGknwJOyg62DxFHm8pYpa6lrtFqv5232JX62f-nizxS0Xq6671ADTn0_YqSiaaN6AI5rJJEV7dJUaFgJUhh-4G1a9A1jYXj_dD97Gzp3LdkoLqpw49JreBiuc50GT0Q/s1024/IMG-20240103-WA0017.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh86_hIc6NUjYFNJqT_28q8w-sYQ5vL58PqP4HgNODun5JdD20bPU6zoFxpde7WuGknwJOyg62DxFHm8pYpa6lrtFqv5232JX62f-nizxS0Xq6671ADTn0_YqSiaaN6AI5rJJEV7dJUaFgJUhh-4G1a9A1jYXj_dD97Gzp3LdkoLqpw49JreBiuc50GT0Q/s320/IMG-20240103-WA0017.jpg" width="240" /></a></div><br />Interessant conèixer un lloc que la mà de l'home ha aconseguit cuidar i netejar uns espais amb camins que servien de pas de Castella a Andalusia i que com el seu nom indica, <b>Pedroches</b> ve de "<i>pedra</i>". Aquells homes que van anar poblant i formant aquells pobles, amb la ramaderia cobrien les seves necessitats. Amb el temps el seu treball i amor a la terra, han aconseguit unes deveses que constitueixen un patrimoni envejable, amb el qual el visitant es queda astorat. <p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgooEUTcx7SnVI1AgdFP1_cAT9AfeBk2uy5PXrvziCNbyaaz-sOqgaaBAp9AUQ9hSVf7Oj3sD4Mk8Lg2mC1diEIWQ1ZLdwCoczEdgeq9ClmYyspZMTmwX5v1zrRZfnkI_k5M0xI-i3OIdLd3g_wGQjmhW2OVALBX6xdR1qCDpOVSUKAg2ePFHHyoTkq3qE/s1440/IMG-20231230-WA0001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgooEUTcx7SnVI1AgdFP1_cAT9AfeBk2uy5PXrvziCNbyaaz-sOqgaaBAp9AUQ9hSVf7Oj3sD4Mk8Lg2mC1diEIWQ1ZLdwCoczEdgeq9ClmYyspZMTmwX5v1zrRZfnkI_k5M0xI-i3OIdLd3g_wGQjmhW2OVALBX6xdR1qCDpOVSUKAg2ePFHHyoTkq3qE/s320/IMG-20231230-WA0001.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p>Malgrat que els seus habitants pertanyen a la província de Còrdova, la seva cultura procedeix i es consideren més afins a Extremadura i a les terres castellanes de Ciudad Real, confrontants a la vall. Fins i tot l'accent andalús és diferent a la de la ciutat de Còrdova que és a 45 minuts de cotxe. La cultura gastronòmica, i els costums també s'allunyen del típic flamenc, suplint-lo amb el ball de "la jota" més d'acord amb la tradició castellana. </p><p>En breus trobades, hem pogut constatar en els seus pobladors, el grau de pertinença i fidelitat que demostren a una terra dura que han treballat durant segles i que la mateixa naturalesa els ha retornat amb uns productes que son valorats arreu on han donat a conèixer. Persones que porten en els seus gens, uns valors d'afany de superació i coneixement del terreny<span> </span>que han rebut dels seus ancestres, i que actualment saben transmetre perfectament a les noves generacions. </p><p>Considero un privilegi haver pogut conviure, encara que breument, uns dies amb aquestes persones d'una gran generositat envers nosaltres els forasters que els visitàvem per primera vegada, realment interessats en la seva idiosincràsia personal.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTeMzR0kF680UQC3b6RvIhDRMZfilcOxo3DMAWeW7zeOI3fBm0h79OdSmnSPASiQ_93fs22mroFeLVwcbzFRMEnWTIC2hP8jtPo28qQIcarbXxa-B4XemNMzM-xjbub5Imxxalmcpzp_oMs51Oq9JaPqI-yUlM8E2gXwa3KG3Tp2FmzO7BXU7phAidikM/s2878/IMG_20231231_105735_678.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="2878" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTeMzR0kF680UQC3b6RvIhDRMZfilcOxo3DMAWeW7zeOI3fBm0h79OdSmnSPASiQ_93fs22mroFeLVwcbzFRMEnWTIC2hP8jtPo28qQIcarbXxa-B4XemNMzM-xjbub5Imxxalmcpzp_oMs51Oq9JaPqI-yUlM8E2gXwa3KG3Tp2FmzO7BXU7phAidikM/w400-h315/IMG_20231231_105735_678.jpg" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: center;">***<br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-76063841595621325902023-12-10T13:10:00.001+01:002023-12-10T13:10:43.618+01:00NADAL 2023<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjQ1A59UH94JRhd269HDHEF1fzs_NygSJDJjW6qPZKKUNydVgaudNwR5BJHfGIYZWj9f99Q8drV2zSejMkEA9UePHECOwWFtwEw_dk2otFawaN2dbrUOTCxOzQqdJCX-H2dTpi2AbZI71YP_Cl_7WC4C5azm4z-gpmRDHzilJ7oD9abIiFtlgFf7aVnik/s1410/Captura%20de%20pantalla%202023-12-10%20a%20les%2012.43.00.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="828" data-original-width="1410" height="376" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjQ1A59UH94JRhd269HDHEF1fzs_NygSJDJjW6qPZKKUNydVgaudNwR5BJHfGIYZWj9f99Q8drV2zSejMkEA9UePHECOwWFtwEw_dk2otFawaN2dbrUOTCxOzQqdJCX-H2dTpi2AbZI71YP_Cl_7WC4C5azm4z-gpmRDHzilJ7oD9abIiFtlgFf7aVnik/w640-h376/Captura%20de%20pantalla%202023-12-10%20a%20les%2012.43.00.png" width="640" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: arial;">Aquest Nadal 2023, per mitjà d'aquest blog volem enviar un record als cristians palestins que no podran celebrar la Nativitat com hauria estat el seu desig.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Malgrat el que comporta un món trasbalsat per les guerres i que ens omple d'impotència, ens queda l'esperança de desitjar-nos un <span style="font-size: large;"><b>BON NADAL</b></span> i pregar perquè els conflictes vagin trobant solució a través dels diàlegs entre pobles. <br /></span></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-keLszhVPLRjSCriGdxZytHDhEktnrANqSUq15X2xUI6JBe2Zq3iueVWhprHTFVsxYFjIZech8HBNfJoMFU-3dFlCeJMEAnp1EJfqwLfqeoUb7_NsjmUxxErPuzbQd-PiTopfARDeLaRAvgdfwN4clOvFvLxqRff04An7uX7ryXgWwxiPIzUpBP4qOM8/s1498/Fra.Angelico-Adoracio%CC%81%20Reis.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="932" data-original-width="1498" height="398" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-keLszhVPLRjSCriGdxZytHDhEktnrANqSUq15X2xUI6JBe2Zq3iueVWhprHTFVsxYFjIZech8HBNfJoMFU-3dFlCeJMEAnp1EJfqwLfqeoUb7_NsjmUxxErPuzbQd-PiTopfARDeLaRAvgdfwN4clOvFvLxqRff04An7uX7ryXgWwxiPIzUpBP4qOM8/w640-h398/Fra.Angelico-Adoracio%CC%81%20Reis.png" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p style="text-align: center;">***<br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-46410053752607190582023-09-30T19:27:00.000+02:002023-09-30T19:27:21.043+02:00Literatura amb trets autobiogràfics - Marta Marín-Dòmine. Sergi Pàmies.<p> Enguany la guardonada escriptora <b>Marta Marín-Dòmine</b> ha escrit la seva segona novel·la sobre <i><b>Males filles i males mares</b></i> que va ser també guardonada amb el Premi Sant Joan 2023 de Literatura. Encara no l'he llegit i ja en parlaré si arriba l'ocasió. El que si puc dir és que arran d'això, vaig fer una relectura de la primera novel·la de l'any 2019 i que no havia comentat en aquest blog.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6VKmvP2B4PP2PJkIGhOqwGcd4loXejvt_FRNMJDuBf-cFkBiAGZZ2dgCK68N09Rl-9xdTRxR-7wBJVJKxUvqQ1bi7FG5zC0gTIXMGi9T9sgbp_ekulo45YE0jA2i21dLyJn5RFXZlmcjefHHnhe6uDR0kJQIeszLxLQihBE0yWTLYFXL3MOPS07uLthQ/s600/Fugir.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6VKmvP2B4PP2PJkIGhOqwGcd4loXejvt_FRNMJDuBf-cFkBiAGZZ2dgCK68N09Rl-9xdTRxR-7wBJVJKxUvqQ1bi7FG5zC0gTIXMGi9T9sgbp_ekulo45YE0jA2i21dLyJn5RFXZlmcjefHHnhe6uDR0kJQIeszLxLQihBE0yWTLYFXL3MOPS07uLthQ/s320/Fugir.jpg" width="213" /></a></div><p>És molt clara la inspiració d'aquest relat, fent esment de les vivències personals de l'autora, en relació al coneixement familiar dels exilis de la seva família paterna per esdeveniments bèl·lics del segle XX. </p><p>En la seva qualitat de professora de literatura, escriptora, i traductora entre d'altres, va fer que prengués consciència de la seva facilitat de fer maletes per traslladar-se d'un lloc a l'altre, i va voler analitzar aquesta fal·lera per moure's, trobant-la potser en les seves arrels arran dels relats que el seu pare li havia transmès de quan era infant, al que adorava i l'unia una estreta relació. Això va fer que aquestes reflexions les posés en forma de novel·la amb el títol de <i><b>"Fugir era el més bell que teníem."</b></i></p><p>Trobem en aquest llibre un homenatge a aquell pare que va llegar a un<b>a </b>filla, la<b> Marta Marín-Dòmine</b>, el record de la memòria històrica de les seves anades i vingudes de França a Barcelona quan era un infant fugint de la Guerra Civil, i que ella va voler buscar a base d'anar resseguint els llocs que van trepitjar els seus pares i avis exiliats, per fer-se una idea de la vida que li va tocar viure a un infant de pocs anys.</p><p>Els capítols es van alternant amb esdeveniments familiars i situacions personals de l'autora, a la recerca d'aquest acte de reconeixement d'uns fets que continuen amb qui els va viure en la memòria dels altres, i que sap transmetre'ls per mitjà de l'escriptura amb una excel·lent prosa, la qual convida a situar-te en uns anys grisos de guerra i post-guerra que val la pena conèixer de primera ma, per qui per sort no els ha pogut viure de prop.<br /></p><p>Aquesta novel·la va ser guardonada amb: </p><p>Premi Joaquim Amat-Piniella 2020</p><p>Premi Ciutat de Barcelona 2019, i</p><p>Menció especial del Premi Llibreter 2019.</p><p style="text-align: center;">***<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_3MnqOL9LKZpVGwLf8oG5zf_ELObnKWCVjJ__7tpsxgBQhY7xi1v7LeRhYG_wGf4-Z-w9_HEJQKQ4PB4nhO5V44BhubjaYIdFqA4BVDVa-y9_CobaAS5u-ha2NUJ6e1QkGGjq34uDY2YF9xhVVL5ULzfHdwohuEVNSsM6Co9kfQS-EyDDHykGdwW_I4/s876/Pa%CC%80mies.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="876" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_3MnqOL9LKZpVGwLf8oG5zf_ELObnKWCVjJ__7tpsxgBQhY7xi1v7LeRhYG_wGf4-Z-w9_HEJQKQ4PB4nhO5V44BhubjaYIdFqA4BVDVa-y9_CobaAS5u-ha2NUJ6e1QkGGjq34uDY2YF9xhVVL5ULzfHdwohuEVNSsM6Co9kfQS-EyDDHykGdwW_I4/s320/Pa%CC%80mies.jpg" width="202" /></a></div> <p></p><p style="text-align: left;"><b>Sergi Pàmies</b> ens ha tornat a complaure amb els seus contes irònics, enginyosos i tendres per mitjà del seu llibre titulat <b> </b></p><p style="text-align: left;"><b>"A les dues seran les tres".</b></p><p>Ja és difícil escriure històries curtes que en poques pàgines es pugui dir tot el que la eloqüència et frena, i més quan es vol mostrar una part autobiogràfica perquè el lector vagi deduint-ne alguns detalls. La veu de Sergi Pàmies la sents a través dels seus escrits. El seu estil no decau i és inconfusible amb domini total de l'equilibri entre fantasia i realitat. La seva narrativa sempre és benvinguda a casa.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;">***<br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-30492488999511965202023-09-20T12:37:00.000+02:002023-09-20T12:37:22.454+02:00¿Qui et penses que ets? Alice Munro<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqJW5ND-h06ldTHEN0H6xaQ17MOlW0NxwVU85YLj_-r6i5VZuofhiCFUHHe-JqU1EM5xKWXT7YP0b81gs0BR901ex31bh7Ln2QDky-ZcEAUQekoYy8tPvuwVHBQgm5QvI6gNmuZ_b0ZGxI9DFV3R8mfQMoDfzWhwrsCLhPw6oxpJTW0AJQNsOsTfWbEYA/s2432/9788473292351_QuiEtPensesQueEts_80.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2432" data-original-width="1659" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqJW5ND-h06ldTHEN0H6xaQ17MOlW0NxwVU85YLj_-r6i5VZuofhiCFUHHe-JqU1EM5xKWXT7YP0b81gs0BR901ex31bh7Ln2QDky-ZcEAUQekoYy8tPvuwVHBQgm5QvI6gNmuZ_b0ZGxI9DFV3R8mfQMoDfzWhwrsCLhPw6oxpJTW0AJQNsOsTfWbEYA/s320/9788473292351_QuiEtPensesQueEts_80.jpg" width="218" /></a></div><br /> Un llibre per llegir l'estiu. Sempre ve de gust la literatura d'ALICE MUNRO. Aquest llibre no és d'històries curtes ni de contes, és una novel·la amb tots els ets i uts, on ens descriu la vida d'un personatge femení, la Rose provinent d'una família humil d'un poble de mala mort ubicat a la provincia d'Ontario. <p></p><p>Aquesta escriptora <b>Premi Nobel 2013</b>, sempre ha estat interessada en descriure persones amb mancances personals d'origen provincià, degudes a l'educació rebuda en un entorn familiar de manca de sentimentalisme. </p><p>En el cas de la Rose, protagonista del relat, aquest provincianisme la fa fracassar en l'intent d'encarrilar la seva vida lluny del poble d'origen. La manca de llibertat personal en que es va trobant fa replantejar-se la vida a través dels anys i començar de nou diverses vegades, amb noves relacions, ubicacions i nous treballs en diferents ciutats del país. </p><p>De totes maneres la seva trajectòria la torna al poble, no per voluntat pròpia, però on troba que res és igual de com el va deixar. Les seves reflexions són dignes de acabar una novel·la d'una escriptora com <b>Alice Munro</b> sempre disposada a descriure l'educació sentimental de dones dependents i necessitades de llibertat.</p><p>No cal que digui que la prosa d'Alice Munro és excelent. També tornaré a mencionar la seva traductora la <i>Dolors Udina</i>, <a href="https://www.nuvol.com/llibres/la-traductora-dolors-udina-creu-de-sant-jordi-18516"><b>(aquí)</b></a>, com vaig fer en el meu altre apunt de l'any 2017 en referencia a un altre llibre d'aquesta autora <b><a href="http://todoreh.blogspot.com/2017/08/viatgers-i-lectors.html">(vegeu)</a>.</b><br /></p><p style="text-align: center;"> </p><p style="text-align: center;">***</p><p style="text-align: center;"><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-60335053898409401542023-08-31T13:28:00.004+02:002023-08-31T13:37:58.560+02:00Postals de vacances<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8xTHVrKgSsQBugA1Je3GKVRxaWmUQePRo4kJ1zoLc-XyXWyeMV2pjIiPh0pIkKBVUJzv7rg4HkGbT8BWIogHW7_uOK9_2pSqIq-wtlaiuxbc29PpMFTwxGN0J_f8CvOSYrG-xU0z0RDZOoZSdtru9x90EN-g92BIMv03LTY14m6fsh3S5xkGDzILTAdY/s4032/20230831_121939.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8xTHVrKgSsQBugA1Je3GKVRxaWmUQePRo4kJ1zoLc-XyXWyeMV2pjIiPh0pIkKBVUJzv7rg4HkGbT8BWIogHW7_uOK9_2pSqIq-wtlaiuxbc29PpMFTwxGN0J_f8CvOSYrG-xU0z0RDZOoZSdtru9x90EN-g92BIMv03LTY14m6fsh3S5xkGDzILTAdY/s320/20230831_121939.jpg" width="320" /></a></div><br />Fa décades que no havia rebut cap postal de vacances. Potser encara per Nadal m'arribava alguna d'un familiar del Canadà. Enguany oh sorpresa! i alegria hem rebut des de França una dels néts i fills la qual cosa per descomptat, ens ha fet molt feliços.<p></p><p>La meva relació amb la tramesa de postals va ser molt viscuda en la meva adolescència i ben entrada la joventut. La fal·lera per escriure des de sempre, ha estat una afició des de l'època escolar. Aquesta afició d'intercanvi de cartes entre corresponsals potser la vaig adquirir del meu pare que n'era molt entusiasta i es va poder entendre i a relacionar-se per mitjà de l'esperanto, amb molta gent d'Europa, Estats Units i també del Japó, quan només tenien el mitjà epistolar per comunicar-se i així va poder conèixer costums de diferents països que potser mai trepitjarien. </p><p>En el meu cas també les postals va ser un complement i objecte de col·lecció. En vaig aconseguir centenars omplint caixes de molts indrets, tant d'Espanya com d'altres continents. Aquest mitjà em va donar també ocasió de relacionar-me amb joves d'altres llocs, els quals ens semblaven inabastables, i així intercanviàvem costums i vivències diferents. Aleshores els joves teníem poques ocasions d'intercanvi personal, això va ser-ne també un bon motiu, a més de fomentar l'escriptura i comprensió lectora. Recordo el carter trucant a la porta, llegint-me el remitent i la il·lusió de saber quí responia a les cartes enviades.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt42YE3Wx8LhAWpxti7CXCmJbJOFabeAUoTEasWUcjmy39W9VmBmHlS2rKfVyVxPFlJw7NzYBFYrY1vIMquaHo8FbmDVYRAR2AeZ3eCBwyZeqzDvE_RbMDD8VljUkHruV3aqU6RakoSzNUaTu4id1lJdtkYYz4HudyOPYxqANnMZTo7tnCj5GMZSKEk5Q/s4032/20230831_122313.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt42YE3Wx8LhAWpxti7CXCmJbJOFabeAUoTEasWUcjmy39W9VmBmHlS2rKfVyVxPFlJw7NzYBFYrY1vIMquaHo8FbmDVYRAR2AeZ3eCBwyZeqzDvE_RbMDD8VljUkHruV3aqU6RakoSzNUaTu4id1lJdtkYYz4HudyOPYxqANnMZTo7tnCj5GMZSKEk5Q/w400-h225/20230831_122313.jpg" width="400" /></a></div><p>Enguany la il·lusió ha tornat quan hem rebut una postal entranyable de dos petits de primària.</p><p style="margin-left: 40px; text-align: center;"> </p><p style="margin-left: 40px; text-align: center;">***<br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-83289892746547060682023-07-07T12:45:00.000+02:002023-07-07T12:45:46.913+02:00Joan-Lluís Lluís<p> L'any 2019 ja vaig parlar de Joan-Lluís Lluís en aquest blog <a href="http://todoreh.blogspot.com/2019/01/joan-lluis-lluis.html" target="_blank"><b>(vegeu)</b></a> i del privilegi que vam tenir de poder intercanviar impressions amb una persona aparentment senzilla, però tant cultivada literàriament. De la seva personalitat en vaig parlar una mica en l'enllaç que menciono.<br /></p><p>Club Editor ha publicat recentment la primera novel·la que Joan-Lluís Lluís va escriure l'any 1993. Aquest escriptor del qual he llegit ja quatre llibres és un referent català del Rosselló, nascut a Perpinyà i immers en la literatura catalana des de molt jove, per les seves arrels a la Catalunya sud. És un escriptor amb una força narrativa espectacular i molt creatiu en les seves històries. Les seves obres són èpiques, utilitza també ucronies i metàfores, i les seves narracions van sempre a la recerca de la llibertat.</p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnRyJ8DFiSC102QnXlWu9wNCLctnm-44-D85zUqUUxnVI1pqnXReGuSoxxboJx1iScxRqhznN7TATRvYofaZEa6pL59Mf5GOGOtIy_NYvqo9OdbC5M5x-YVOt2crUCOA3r_11DZ_PtEiW7eizMeDpg9VT75eLUeS7Np98werHxRZMEQr2htWshMg7uT0M/s2127/frontal_CDN_ElsUllsDeSorra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2127" data-original-width="1446" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnRyJ8DFiSC102QnXlWu9wNCLctnm-44-D85zUqUUxnVI1pqnXReGuSoxxboJx1iScxRqhznN7TATRvYofaZEa6pL59Mf5GOGOtIy_NYvqo9OdbC5M5x-YVOt2crUCOA3r_11DZ_PtEiW7eizMeDpg9VT75eLUeS7Np98werHxRZMEQr2htWshMg7uT0M/w136-h200/frontal_CDN_ElsUllsDeSorra.jpg" width="136" /></a></div><br /><p></p><p>ELS ULLS DE SORRA, és un relat molt dur, de principi a final, sobre la guerra d'Algèria i el colonialisme francès. Per no repetir-me, enllaço <b><a href="https://clubeditor.cat/llibres/els-ulls-de-sorra/" target="_blank">(aquí)</a> </b>la crònica que en fa Club Editor. Com sempre, la prosa és d'una excel·lència digna d'un escriptor que mereix tots els elogis merescuts.</p><p>L'altre novel·la d'aquest escriptor també amb una força creativa que val la pena llegir és:</p><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFYtezlutQdqPOhG1PnyXO765AAQUM7ntzOFFnSa0XTRE5I2kWLyzBTFBChaDbWDT9RAPq59qbw6ekO9sh0uiauItLm9yoAJ7t8h9pMgfUdox0QVOYyHHPQ7gAOt1WexSj1cvN7Bm5VifdaWIYiXMUpAvG_majEdCNsMmybNcRp2yUH1jKw_Fz5lMrv0M/s2560/Junil_Coberta-scaled.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1743" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFYtezlutQdqPOhG1PnyXO765AAQUM7ntzOFFnSa0XTRE5I2kWLyzBTFBChaDbWDT9RAPq59qbw6ekO9sh0uiauItLm9yoAJ7t8h9pMgfUdox0QVOYyHHPQ7gAOt1WexSj1cvN7Bm5VifdaWIYiXMUpAvG_majEdCNsMmybNcRp2yUH1jKw_Fz5lMrv0M/w136-h200/Junil_Coberta-scaled.jpg" width="136" /></a></div><br />JUNIL a les terres dels bàrbars. No n'havia fet esment en aquest blog però ja fa temps que em va apassionar la seva lectura. Res a veure amb l'anterior relat. És d'aquells llibres que mereix una relectura per subratllar-ne amb atenció alguns paràgrafs. Va rebre quatre premis literaris importants. Aprofito també d'enllaçar <a href="https://clubeditor.cat/llibres/junil-a-les-terres-dels-barbars-joan-lluis-lluis/" target="_blank"><b>(aquí)</b></a> l'escrit que va publicar el seu editor en relació a aquesta novel·la, que val també la pena de donar-hi un cop d'ull.<p></p><p><br /></p><p>No oblidem que a més d'escriure relats, l'autor és poeta i traductor de Voltaire i Celine, segons consta en les seves biografies.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;">***<br /></p><p> </p><p> <br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-20788336377271472322023-06-11T12:53:00.002+02:002023-06-12T13:05:30.531+02:00Tirania patriarcal - La Malnada<p> En aquests darrers anys en que la violència masclista ha sortit a la llum, gràcies a la valentia d'algunes dones decidides a denunciar aquests actes per tenir ja lleis que emparen fets violents, malgrat que el rol del masclisme encara no ha estat superat per la nostra societat, ens arriba traduïda al català per <b>Pau Vidal</b>, una novel·la de la escriptora italiana <b>Beatrice Salvioni, </b>publicada per Edicions del Periscopi amb el títol: <span style="font-size: medium;"><b>La Malnada</b></span><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG1Rr1HkHD65dPqHjYBzL7oIIlQgnjij52QzLxLO8wcYwHAxopcVzSE2mzHs8sM7ixnyduyts80Tiiha5TVjSnLCAqBWYDWUufdr_rZB1arP24IHDyyfUQDlcJ90V6zdrc-k6bWj6k38PqpaunVoP4BT8y9CUNdcq-k1d1NNuscSZlArrB8zHUb7Rk/s479/9788419332189-324x479.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="324" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG1Rr1HkHD65dPqHjYBzL7oIIlQgnjij52QzLxLO8wcYwHAxopcVzSE2mzHs8sM7ixnyduyts80Tiiha5TVjSnLCAqBWYDWUufdr_rZB1arP24IHDyyfUQDlcJ90V6zdrc-k6bWj6k38PqpaunVoP4BT8y9CUNdcq-k1d1NNuscSZlArrB8zHUb7Rk/s320/9788419332189-324x479.jpg" width="216" /></a></div><p>Els fets tenen lloc al nord d'Itàlia a la ciutat de Monza a la regió de la Llombardia, l'any 1936 en ple feixisme i amb el Duce com a guia del país obligant a la salutació romana a tots els actes, incloent-hi la de cada matí als infants com adoctrinament a les escoles amb himnes patriòtics al davant del seu retrat.</p><p>Dins d'aquest context es desenvolupa la història de dues nenes de dotze anys de diferents classes socials. Una procedent de la burgesia i l'altra de classe humil amb un magnetisme salvatge i amb una saviesa adquirida al carrer amb altres companys de correries, que amb el sobre nom de Malnada és coneguda a la població no exempta de prejudicis i supersticions.<br /></p><p>Les dues nenes comencen una amistat que farà que generi un gran poder contra la tirania patriarcal i esdevingui una aliança ferma fins i tot contra la violència contínua que té lloc a les seves vides. </p><p>La novel·la conté tot el que es pot esperar d'una societat feixista, amb les hipocresies dels adults, la supervivència dels desafortunats, les misèries d'una guerra italo-etiope <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Italoet%C3%ADop"><b>(veure...)</b></a><b>, </b> la propaganda de la qual, no deixa d'aparèixer en diversos moments del relat, per mitjà de megafonia pública i que també fa reflexionar a les noies protagonistes de la història les quals indirectament hi estan involucrades. </p><p><u><i>"Prega i treballa per la pau, però prepara el teu cor per a la guerra. Passar l'escombra per casa també és una manera de servir a la Pàtria. La dona és la primera responsable del destí d'un poble." </i></u></p><p>Hi trobarem també violacions, agressivitats, abusos i moments d'alta tensió a nivell de thriller, però el poder que dóna una gran amistat femenina amb conceptes clars del què significa el coratge, és el què hem de sostreure que ens vol mostrar la seva autora.<br /></p><p>No m'agrada fer de spoiler dels arguments literaris, ja que crec que el més important és analitzar el que l'autor ens vol manifestar en el relat i per això només diré que l'escriptora ha utilitzat tota la força que li donen les paraules per descriure uns personatges i un ambient, que sembla que els puguem veure i tocar a través de les pàgines. Penso que res a veure amb Elena Ferrante, que en vaig parlar el 2016 <a href="http://todoreh.blogspot.com/2016/11/best-seller.html"><b>(veure...)</b></a> malgrat que també siguin dos personatges femenins. Llegir a <b>Beatrice Salvioni</b> és gaudir d'un llenguatge preciós, amb la impecable traducció de <b>Pau Vidal. </b></p><p>Com apunt final diré que La Malnada ha estat la primera novel·la de <b>Beatrice Salvioni</b>, traduïda a més de 30 llengües. Prèviament l'autora va ser guardonada amb altres obres amb el Premi Calvino de contes i el Raduga a més de finalista del concurs 8 x 8 segons consta en la seva biografia.<br /></p><p><b> </b></p><p style="text-align: center;"><b>*** </b><br /></p><p><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-15031943413743273982023-04-23T11:21:00.000+02:002023-04-23T11:21:00.256+02:00SANT JORDI 2023<p style="text-align: left;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3RseHoDCZ7U6meuWHUEez4V2vIt_EmSJCXIWGBpjPGb9h_GP-AvCD5TVu4twdHhuewG3--bUiLkd3iFmJt69qF04uf5O9HJsO26dC1ZR1eoBKDD2z8fM6KxUF2_gLEdHY59DvvsMX2bN_oJi5auxWks4xf9iP8vX_g2b_t6Pepp1ni0Sp10ZfgAQi/s606/20230422_094835.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="298" data-original-width="606" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3RseHoDCZ7U6meuWHUEez4V2vIt_EmSJCXIWGBpjPGb9h_GP-AvCD5TVu4twdHhuewG3--bUiLkd3iFmJt69qF04uf5O9HJsO26dC1ZR1eoBKDD2z8fM6KxUF2_gLEdHY59DvvsMX2bN_oJi5auxWks4xf9iP8vX_g2b_t6Pepp1ni0Sp10ZfgAQi/w640-h314/20230422_094835.jpg" width="640" /></a></div> <p></p><p style="text-align: center;"><b>Sant Jordi-Teseu, Josep Maria Subirachs, 1976</b></p><p style="text-align: center;"><b>Palau de la Generalitat</b><br /></p><p style="text-align: left;"> </p><p>Avui no pot mancar un apunt de Sant Jordi, la nostra Festa Nacional de llibres i roses, i que es pot dir que gairebé ja és internacional, doncs any darrera any l'anem celebrant en el nostre petit país, i que els nascuts a la postguerra, ens aporta nombrosos records d'aquesta festivitat, potser des de la nostra joventut quan encara podíem passejar per les parades de les llibreries al carrer sense empentes, però amb menys poder adquisitiu.</p><p>Enguany és diumenge, i a Barcelona s'han tancat carrers de l'eixample per poder absorbir les allaus humanes de passejants i tafaners que busquen on s'han ubicat els seus autors de referència, per anar a fer cua i aconseguir una signatura en el llibre comprat.<br /></p><p>Aquesta dinàmica es va repetint, i malgrat que ara gairebé Sant Jordi ja comença amb molts dies d'antelació, amb taules rodones, d'editorials i escriptors, constatem que els efectes comercials no tenen aturador, i hem d'anar estriant el gra de la palla per trobar el llibre que s'adeqüi a les nostres preferències.</p><p>Sens dubte és un dia especial, del que podem estar-ne orgullosos del ressò que té arreu, sigui de l'ordre que sigui, i que pocs esdeveniments populars relacionats amb la nostra cultura han arribat a creuar fronteres. </p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjseSPmTY5I8L8W6a0_u64Hmnt0rrgsR3XGIW-2NlkfnQBVx5dWn6YNXedEZb2DNyLW7ApxtDCG7jse2X6UW3ri5GaEcz_eNwCyZx1vJ6_dzurbQ4x2jCOjlnZFid6KVZzKqd7gUqUAwDNKa-fe3NBJ1UY4GebWQ6vKFRyhsggRWrHJb7lSC5OS4rk8/s750/image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="750" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjseSPmTY5I8L8W6a0_u64Hmnt0rrgsR3XGIW-2NlkfnQBVx5dWn6YNXedEZb2DNyLW7ApxtDCG7jse2X6UW3ri5GaEcz_eNwCyZx1vJ6_dzurbQ4x2jCOjlnZFid6KVZzKqd7gUqUAwDNKa-fe3NBJ1UY4GebWQ6vKFRyhsggRWrHJb7lSC5OS4rk8/w400-h300/image.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p><br /> </p><p style="text-align: center;">***<br /></p><p><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-19886948216397754532023-01-02T21:11:00.000+01:002023-01-02T21:11:56.481+01:00Contrast climàtic entre 2023 i Embassament 13<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB-OZYZ1TlyubG-9PhkYuJ1Ha5qBl99Qi6wtuZwKhGhAOGSmkcVoVl-Y-yBijInNh3bUvVLu71GbClESNoAs65SlGQcKZBoBDJAxLummJa4cv1g7cJH0vwsdyQMHWZjVDvvsq--IQqOXo7Xo-kE38qTKqEljnLiN33hYerkznngvkxgDitPYFEUT5P/s842/9788417214777.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB-OZYZ1TlyubG-9PhkYuJ1Ha5qBl99Qi6wtuZwKhGhAOGSmkcVoVl-Y-yBijInNh3bUvVLu71GbClESNoAs65SlGQcKZBoBDJAxLummJa4cv1g7cJH0vwsdyQMHWZjVDvvsq--IQqOXo7Xo-kE38qTKqEljnLiN33hYerkznngvkxgDitPYFEUT5P/s320/9788417214777.jpg" width="210" /></a></div><br /> Enceto l'any 2023 amb la darrera lectura amb la qual vaig acabar el 2022. Un llibre recomanat ja fa uns tres anys, el qual manté una vigència literària molt intel·ligent i m'ha sorprès el contrast que representa a nivell argumental d'uns embassaments plens amb pluges abundants, amb el període de sequera i manca d'aigua que malauradament sofrim actualment. Un fet diferencial que fa pensar de com el canvi climàtic està afectant el nostre entorn. <p></p><p>El fil conductor de la novel·la és la desaparició d'una noia de 13 anys, en un petit poble de l'interior d'Anglaterra, durant un Cap d'any. Durant setmanes i mesos s'allarguen les investigacions que no donen cap fruit. Van passant els anys i el trasbals inicial d'aquella comunitat de veïns, poc a poc es va difuminant sense perdre l'esperança del seu retorn.<br /></p><p><i>Em fixo que màgic és el número 13</i>. La noia té tretze anys. Els capítols són 13. Els anys que passen són 13, i també són 13 els embassaments que té el petit poble. </p><p>Veiem el pas del temps amb els personatges que l'autor ens presenta. Les vides que van fent el seu curs. Els joves es fan grans, van i vénen del poble per estudis. Les relacions es mantenen amb amors i desamors. Naixements i malalties. Explicat així sembla una novel·la sense interès aparent, però la bellesa del relat està en la seva estructura, en les seves definicions ambientals i per descomptat en l'excel·lència del llenguatge.<br /></p><p>La majoria de les seves 300 pàgines estan estructurades amb frases curtes amb punt i seguit. Tant aviat et parla de unes determinades persones. Punt. I segueix el següent punt de les papallones que desperten a la primavera. Punt. ....i així tota la novel·la. La natura és present en tot el relat, any rera any, estació rera estació. Tota mena de plantes i animals hi són presents.<br /></p><p>Un dels comentaris que m'ha agradat és de Claudia Morgoglione, <i>La Repubblica</i>: "Mostra la vida humana com un gran riu tranquil, on els imprevistos, el mal, el misteri, són una ondulació a l'aigua"</p><p><b>Jon McGregor </b>és professor d'escriptura creativa a la Universitat de Nottingham, i amb aquesta història que ens ha regalat ens ho demostra. </p><p>També el traductor literari <b>Ferran Ràfols Gesa</b> guanyador del premi Núvol de Traducció 2013, ha fet una bona feina.</p><p style="text-align: center;">***</p><p style="text-align: center;"><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-54645256120983124842022-11-24T18:52:00.000+01:002022-11-24T18:52:17.304+01:00COCONUT<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisH_CXi5p1AjorkFwLQLvI0mpub8PvG1z4M8a3WbdHMLU22PGcsEeWWFB3e5kX9ZN0cRvUAL_kcHzjwP14NqQvsTbpj28_IA0hj6tLP45odjSup82HjDnbu-UgSs9QBbUTA5tUtDoNNWajTtAzsdyRSPAId3hObQnPYGOT-4ZxdUtccJtDZAAzDh3-/s344/Coconut3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisH_CXi5p1AjorkFwLQLvI0mpub8PvG1z4M8a3WbdHMLU22PGcsEeWWFB3e5kX9ZN0cRvUAL_kcHzjwP14NqQvsTbpj28_IA0hj6tLP45odjSup82HjDnbu-UgSs9QBbUTA5tUtDoNNWajTtAzsdyRSPAId3hObQnPYGOT-4ZxdUtccJtDZAAzDh3-/s320/Coconut3.jpg" width="213" /></a></div>Quan justament en la nostra societat s'està debatent la Llei estatal "solo sí es sí" per unificar les penes per abusos i agressions sexuals, descobreixo a l'escriptora africana <i>Kopano Matlwa</i>, que ens va regalar fa dos anys en versió catalana, una senzilla novel·la de 162 pàgines per donar-nos a conèixer les violències de gènere sobre les joves negres de Sud-àfrica de l'era postapartheid. Aquesta obra és en part autobiogràfica, i ens mostra també l'encaix dels adolescents negres dins un societat amb doble identitat. <i>"Coco"</i> negres per fora i blancs per dins. <br /><p></p><p>No per senzilla deixa de tenir el qualificatiu d'excel·lent novel·la. D'una gran qualitat literària i escrita en format "diari personal" que va inserint paràgrafs actuals i paràgrafs en lletra cursiva de temps passats propis de la infantesa, els quals ens va documentant de la vida de dues noies de Johannesburg procedents de dos àmbits socialment oposats, però amb objectius ben semblants en relació al futur que esperen assolir dins aquella societat, on encara els blancs obtenen els millors beneficis. Ambdues joves, lluiten dins els seus ambients, per formar-se, i evidencien el pes dels prejudicis racials. Dos caràcters ben diferents i allunyats dels seus entorns familiars.<br /></p><p>El llibre consta de dues parts, cadascuna dedicada per separat, a l'entorn familiar i laboral d'aquestes joves. Totes dues, s'esforcen entre altres coses, per obtenir els coneixements de l'idioma anglès, imposat des dels temps colonials, atès que veuen els privilegis que comporta una immersió necessària en la Sud-àfrica moderna. <br /></p><p>La novel·la ens fa qüestionar qui som i qui volem ser en la societat de les aparences. Justament al final del llibre apareix un personatge anònim, un pare que acompanya a la seva filla en un trajecte de tren, i comenta entre altre coses sobre l'escola de la nena: </p><p><b><i>"L'escola és remarcable. Crec que és una de les cent millors escoles del país. Les oportunitats que tenen aquests nens a l'escola són inesgotables. Només mirant a la meva filla ja pots veure que és una nena genial que té molt per oferir al món. Comparat amb altres nens de la seva edat al barri que van a escoles de negres, ella porta molt avantatge. Potser no sé que vull, els nens són feliços al pati, però escoltant aquelles caretes negres cridant en anglès, sense adonar-se que tenen una llengua molt bonica a casa que un dia anhelaran, em trencava el cor"</i></b></p><p><b><i>"A la vora d'aquell pati vaig veure trossets d'Amèrica, nascuts en terra africana. Vaig veure un poble de pell fosca que es negava a associar-se amb la terra rogenca, les cabanes de fang i les boletes de pedra brillant que abans havien estimat."</i></b></p><p>L'autora<i> Kopano Matlwa</i> va néixer a Pretòria l'any 1984. Llicenciada en Medicina, amb la seva obra retrata els conflictes de classe, raça i gènere. Ha obtingut el <b>Premi Wole Soyinka de Literatura Africana i el Premi de Literatura de la Unió Europea.</b><br /></p><p style="text-align: center;"><b><i> </i></b><br /></p><p style="text-align: center;"><b><i>***</i></b><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-86350596761107516022022-11-13T19:38:00.001+01:002022-11-13T19:38:13.233+01:00La casa de foc<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHnzpwTS6jOKpgOAlu9RjSQ_TSjdkMn6HeeZzEv6gZm7D1mcdEuI26nAu8oF1KTd3pLqnRZcGZLvBSMZxTKMm7tUDJZcigEByRDs4bKQrOq7YKPNywmy94a9M44keR60xBRqo6U_Fv47IYPPnQQ8CgYeWKEhWsXoW9Z6QL2iYB36iIrv5iWUWWOa48/s500/la%20casa%20del%20foc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="321" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHnzpwTS6jOKpgOAlu9RjSQ_TSjdkMn6HeeZzEv6gZm7D1mcdEuI26nAu8oF1KTd3pLqnRZcGZLvBSMZxTKMm7tUDJZcigEByRDs4bKQrOq7YKPNywmy94a9M44keR60xBRqo6U_Fv47IYPPnQQ8CgYeWKEhWsXoW9Z6QL2iYB36iIrv5iWUWWOa48/s320/la%20casa%20del%20foc.jpg" width="205" /></a></div> Quan Francesc Serés va ser guardonat amb el II Premi Proa de novel·la, amb aquest treball de 587 pàgines, va ser comentat en els espais de llibres com una obra que convidava a ser llegida, atès l'al·lusió que feia dels nostres clàssics de la literatura catalana dels segles XX, combinant amb situacions del segle XXI que es van produir al marge de la llei, abans de la crisi del 2008.<p></p><p>L'argument s'ubica al Sallent de Santa Pau a la Garrotxa, on les històries giren al voltant dels habitants de les masies de la vall del Ser. La novel·la és explicada en primera persona, pel foraster que arriba com a mestre d'un espai d'acollida de nens immigrants com unes memòries de 10 anys de residència a la vall. Aquest foraster és va trobant immers en aquesta col·lectivitat de veïns, cadascun d'ells amb la seva particularitat d'històries soterrades, que al llarg dels anys han esdevingut silencis i sospites pròpies d'una societat tancada d'una vall de comarca. </p><p>El personatge clau és un home d'origen humil amb poder moral, que ha fet fortuna amb el do de trobar aigua subterrània i és requerit des de diversos punts geogràfics per aquest menester. Tota la novel·la gira al voltant d'aquest saurí que amb les seves maneres, pren decisions i sap com controlar el comportament humà.</p><p>És cert que no tothom acull la literatura de la mateixa manera, doncs els elogis literaris que he llegit d'aquesta novel·la, per mi no han estat tant satisfactoris com esperava. Potser la seva extensió, els molts temes que es toquen, la indefinició d'alguns personatges començant pel narrador, que en definitiva ens descriu les seves vivències de deu anys, diria que he viscut aquest relat com una sèrie televisiva lineal, que vas esperant els desenllaços dels personatges i com podran sortir-se'n el guionistes. </p><p>De totes maneres en Francesc Serés ens fa un retrat d'una vall del nostre país que val la pena conèixer.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;">***<br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-77275422877934768872022-10-23T19:45:00.000+02:002022-10-23T19:45:44.388+02:00Tardor 2022 amb nits tropicals i bany cultural<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHHX_Kw9ukfIZktHkP0PU34S4BHMUZZ5k8fkUBx-Nq-g1CTD8KFzGC95CTmjx2RKUlKFp71Ph_ihi4Ef2i0yRwbac4qxRhpx1UcJuKldN3qu1mP9870Mp-0bK8ceTBbciTEiqu0gDdwzRiU5TPkr9HWQ3pytZOV_3DIa9XSmSILhwrnKTMTzyvqAMq/s4032/20221018_222620.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="2268" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHHX_Kw9ukfIZktHkP0PU34S4BHMUZZ5k8fkUBx-Nq-g1CTD8KFzGC95CTmjx2RKUlKFp71Ph_ihi4Ef2i0yRwbac4qxRhpx1UcJuKldN3qu1mP9870Mp-0bK8ceTBbciTEiqu0gDdwzRiU5TPkr9HWQ3pytZOV_3DIa9XSmSILhwrnKTMTzyvqAMq/s320/20221018_222620.jpg" width="180" /></a></div>Teníem molts ganes de pluja i refrescada després d'un estiu sec i calorós com mai, però el miratge va durar pocs dies, la tardor ha tornat a fer enfilar els termòmetres i els canvis d'armari es van posposant.<p></p><p>Hem aprofitat uns dies per conèixer la Costa Blava, amb les seves ciutats emblemàtiques Niça i Canes. El desplaçament per carretera des de Barcelona és feixuc, malgrat que va valdre la pena la recompensa final, quan la destinació era obtenir un bany cultural pictòric com el que varem gaudir, visitant els museus dels pintors que van escollir aquesta regió francesa de la Provença per inspirar-se en les seves obres.</p><p>Picasso, Matisse, Chagall, Miró, aquests genis de la pintura moderna del segle XX, van deixar-hi la seva petjada en els diversos Museus que avui acullen les seves obres. A Vallauris el Museu Nacional Pablo Picasso. A la Fundació Maeght a Sant Pau de Vença, hem trobat la petja catalana en l'arquitectura de Josep Lluís Sert en el seu edifici expositor que mostra moltes obres de Miró, així com d'altres artistes importants del segle XX com Giacometti o Chagall.</p><p>Hem pogut submergir-nos una mica més en la vida i obra d'aquests pintors, el denominador comú dels quals va ser la lluita per la pau que van voler manifestar per mitjà de la creació artística. També hem pogut conèixer, a través de les explicacions del nostre guia, del significat dels símbols que es destaquen en les pintures i dels motius pels quals aquests artistes els han representat. </p><p>Pels que estimem l'art pictòric, ha estat una escapada cultural de força interès, acompanyats d'aquest temps estiuenc que es va allargant..... qui sap fins quan!</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgowW5t72fiBy4tOIV55SrXj69x-f5uA5D-bpB79TaqVVzxfdB4GvwbD9wbt7xp5pRXKmjMRoFfNJ4yxi62d1ZuT4eEV1rap4wZgxkL8JjYoHdPb20YZ9Uqqutr5fCr_kvLyQSX7UlXaRw58ou766ELlSdihwipDCxi6RbKe9ysXRu8x63hRgWTyVFK/s4032/20221019_102038.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="2268" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgowW5t72fiBy4tOIV55SrXj69x-f5uA5D-bpB79TaqVVzxfdB4GvwbD9wbt7xp5pRXKmjMRoFfNJ4yxi62d1ZuT4eEV1rap4wZgxkL8JjYoHdPb20YZ9Uqqutr5fCr_kvLyQSX7UlXaRw58ou766ELlSdihwipDCxi6RbKe9ysXRu8x63hRgWTyVFK/s320/20221019_102038.jpg" width="180" /></a></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsG7uuGUaby9YeZkyfTl0iSA2CjO1bLj0h5xD9W6vXFqwAGVRK99FodjxiboJY0SAFc-ROh1GfQVHwuAvc6RvHomJwQnPyBpTw6iRiYVblqoUv2Joc5LP7LB7hqtQVPHL7-DJV9WIZGd2lShzCNuYgoKXIDDf1CNEH8N0jG1HWAoo3xy86TrqgZdhJ/s4032/20221020_113129.jpg" style="margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="2268" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsG7uuGUaby9YeZkyfTl0iSA2CjO1bLj0h5xD9W6vXFqwAGVRK99FodjxiboJY0SAFc-ROh1GfQVHwuAvc6RvHomJwQnPyBpTw6iRiYVblqoUv2Joc5LP7LB7hqtQVPHL7-DJV9WIZGd2lShzCNuYgoKXIDDf1CNEH8N0jG1HWAoo3xy86TrqgZdhJ/s320/20221020_113129.jpg" width="180" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0foYXFiYV3WRQn9fxVwgaLBKZxReKNk0A8e8zwRDBb9SN9VnaZA4IDEhkxob84pUP_R_gAc41jpKzxW5yStLGidmddrQxTfTg0c3yEDRBfl41DfX_Miw1m2R82jI5P3s-LE6Jd_QXSqy_x9NBbnMK0e8M-zsAYT6z2_NCCthOM4ovLZU-sZBU5VS/s4032/20221019_145524.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="2268" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0foYXFiYV3WRQn9fxVwgaLBKZxReKNk0A8e8zwRDBb9SN9VnaZA4IDEhkxob84pUP_R_gAc41jpKzxW5yStLGidmddrQxTfTg0c3yEDRBfl41DfX_Miw1m2R82jI5P3s-LE6Jd_QXSqy_x9NBbnMK0e8M-zsAYT6z2_NCCthOM4ovLZU-sZBU5VS/s320/20221019_145524.jpg" width="180" /></a></div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBiSNvt85H3oKHnspQItq-SOpiek_VcJ_xZWH6t70ZcujmHObcxSQ1DhpTuVlnmOZEneLT4sGyGfSx5eg41Y5an0tGhEy7Eq0pX80VYpQLPF0vVyGKtGknHq43BTfqsBLrf2y7DhNfZF-5grK4hYqDc6f_1Tj7qlX9X2NRvrH7QaZ0GE3mMRyZQpp-/s4032/20221018_102104.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBiSNvt85H3oKHnspQItq-SOpiek_VcJ_xZWH6t70ZcujmHObcxSQ1DhpTuVlnmOZEneLT4sGyGfSx5eg41Y5an0tGhEy7Eq0pX80VYpQLPF0vVyGKtGknHq43BTfqsBLrf2y7DhNfZF-5grK4hYqDc6f_1Tj7qlX9X2NRvrH7QaZ0GE3mMRyZQpp-/w640-h360/20221018_102104.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p></p><p></p><p></p><p style="text-align: center;">***<br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO0foYXFiYV3WRQn9fxVwgaLBKZxReKNk0A8e8zwRDBb9SN9VnaZA4IDEhkxob84pUP_R_gAc41jpKzxW5yStLGidmddrQxTfTg0c3yEDRBfl41DfX_Miw1m2R82jI5P3s-LE6Jd_QXSqy_x9NBbnMK0e8M-zsAYT6z2_NCCthOM4ovLZU-sZBU5VS/s4032/20221019_145524.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div> <p></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-10235323758145602832022-10-14T20:02:00.000+02:002022-10-14T20:02:01.712+02:00El fruit del baobab<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi73wuCU75KVAj9fR6IME_BVdFKWYS1Rl6-2rm7228NAUtGUM_f23Fu5OdHc-NFagN5sHVHcDaI7OvzAYjg_fCz9F1EXZcAOAr4sMMwSIy6fXgU5P5QOdHVTerY6nscoJ6Z2GLmB4oPyKDMhsU1mlrsGg7hntgJV4vASMr-EMdMoH6E5qD-IBBS6HEE/s3440/20221014_132533.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3440" data-original-width="2268" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi73wuCU75KVAj9fR6IME_BVdFKWYS1Rl6-2rm7228NAUtGUM_f23Fu5OdHc-NFagN5sHVHcDaI7OvzAYjg_fCz9F1EXZcAOAr4sMMwSIy6fXgU5P5QOdHVTerY6nscoJ6Z2GLmB4oPyKDMhsU1mlrsGg7hntgJV4vASMr-EMdMoH6E5qD-IBBS6HEE/s320/20221014_132533.jpg" width="211" /></a></div>Fa deu anys que <b>Maite Carranza</b> va escriure aquesta novel·la amb la intenció de donar a conèixer les pràctiques africanes de l'ablació de les dones, les quals duien a terme les àvies de les famílies abans de la pubertat de les nenes.<p></p><p>L'indret de la novel·la està centrat a Catalunya, i a la ciutat de Mataró, però que podia ser qualsevol ciutat d'acolliment de famílies africanes ubicades al Maresme, els fills i filles de les quals ja creixen amb els costums occidentals i s'enfronten amb els pares encara fidels als seus referents familiars. </p><p><b>Maite Carranza</b> aconsegueix perfectament definir els problemes que es troben aquests col·lectius quan s'han d'integrar en una nova societat, no exempta de vulnerabilitat, mostrant les seves carències a nivell legal i humà. Les dificultats s'entreveuen per les dues bandes i com n'és de difícil establir connexions entre cultures.</p><p>Els capítols del llibre es van alternant amb vivències locals i vivències africanes a l'entorn dels personatges, i a mesura que el relat es va obrint, va interessant al lector a anar descobrint lligams personals a dues bandes que li atrauen força l'atenció, i li fan desitjar trobar qualsevol moment per tornar a agafar el llibre, i seguir amb el fil conductor de la novel·la que va desvetllant les històries dels protagonistes.</p><p>La presència continuada del baobab i del seu fruit, acompanya els records del poblat de la infantesa dels africans, que ha anat quedant lluny en la distància física però no de la seva memòria, obligats a emigrar per trobar una vida millor. </p><p>La novel·la està molt ben documentada amb una bona tasca de recopilació de dades en quan a l'arribada del món senegambià els anys vuitanta al Maresme. <b>Maite Carranza</b> ens explica en l'epíleg en els seus agraïments, com va anar gestant la idea de divulgació atesa la seva vocació antropològica i el seu interès després dels primers casos d'ablació apareguts en articles periodístics. Crec que el resultat d'aquest relat ha estat molt positiu, per donar a conèixer unes pràctiques que poc se'n parlava i menys de la reacció emocional de les dones a les quals havien mutilat. </p><p>Per descomptat que la prosa és excel·lent inserint paraules africanes dins el text, que es poden anar comprenent a mesura de la seva lectura.</p><p>A la primera part, ens ofereix una cita d'una novel·la de la escriptora Alice Walker, molt coneguda per la novel·la <b><i>El color púrpura, </i></b>guanyadora del Premi Pulitzer 1983:<br /></p><br /><p><i>[ÀNGELS MUTILATS </i></p><p><i>A la seva tornada, era colpidor adonar-se de la passivitat que s'havia ensenyorit de la Tassi. Ja no era una noia alegre i viva. Els seus moviments, abans sempre elegants i gràcils, com corresponia a la seva personalitat, ara eren simplement elegants. Lents. Estudiats. Com el seu somriure. Mai no te l'oferia sense avaluar-lo prèviament. Qualsevol que gosés mirar-la als ulls endevinaria que havia rebut una ganivetada mortal a l'ànima.</i></p><p><i><b>ALICE WALKER,</b> En possessió del secret de l'alegria]</i></p><p style="text-align: center;"><i>*** </i><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-90158985458673116972022-10-04T13:09:00.003+02:002023-01-04T12:44:09.416+01:00Adéu a l'Eddy Bellegueule<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq9XHS71QFX0ykdgDlhXwjxiRI9M9uTSeetb1OTUBBVD9c150CO3rFqKj-302xPxuiiGa7wjy-22iBA2vOJ3hE7p8P2dIaYJP6TyecC14TRF7h1d0ASUAeRIRtR2llANyj__Q4inmzgqAjcvKMqzRIyscsZAr3pWZiOaqZJmWDKRahxUImQ6JLipNg/s479/adeu_a_leddy_bellegueule_cat_300_rgb.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq9XHS71QFX0ykdgDlhXwjxiRI9M9uTSeetb1OTUBBVD9c150CO3rFqKj-302xPxuiiGa7wjy-22iBA2vOJ3hE7p8P2dIaYJP6TyecC14TRF7h1d0ASUAeRIRtR2llANyj__Q4inmzgqAjcvKMqzRIyscsZAr3pWZiOaqZJmWDKRahxUImQ6JLipNg/s320/adeu_a_leddy_bellegueule_cat_300_rgb.jpg" width="200" /></a></div> Es va publicar l'any 2015 . Una crua autobiografia que l'autor <b>Eddy Bellegueule</b> es va donar a conèixer i va aconseguir allunyar-se d'un entorn social obrer, pobre, intolerant, masclista, on l'alcohol imperava i la violència es feia mestressa de la zona de convivència.<p></p><p><b>Eddy</b> ens diu: <i>"En realitat, la insurrecció contra els pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència, els seus costums, va ser una cosa secundària. Perquè, abans que jo em rebel·lés contra el món de la meva infantesa, el món de la meva infantesa s'havia rebel·lat contra mi. Per a la meva família i els altres, de seguida, vaig ser font de vergonya i fins i tot de repulsió. Només tenia l'opció de fugir. Aquest llibre és un intent per entendre-ho" <b>Édouard Louis.</b></i></p><p>La realitat que ens explica l'Eddy, és molt crua, gairebé increïble dins una França de començaments del segle XXI. Va néixer a la regió de Picardia al nord de França fronterera amb Bélgica, on comenta que es parla una llengua pròpia el "picard", i que li costa introduir-se als estudis del francès oficial. De ben petit comença a veure que la seva sexualitat no encaixa dins un entorn familiar de cinc germans i amb una convivència dins d'una família de pocs recursos intel·lectuals i econòmics. </p><p>L'entorn racista local tampoc li és favorable, i la seva manera de resoldre-ho ens ho fa patent en aquesta novel·la amb grans esforços per aparentar el que tothom voldria que fos, però el rebuig general de la societat que l'envolta és gairebé unànime.</p><p>Gràcies al seu talent, al seu caràcter i a la seva constància, aconsegueix deslliurar-se d'un infern personal, que culmina amb la denúncia a través de la literatura, de com és d'important la cultura per esdevenir ments crítiques i obertes fugint d'uns esquemes socials de manca de clarividència.</p><p>El relat és molt dur, els capítols són curts i alguns de molta cruesa que fa difícil pensar com es pot suportar tanta tortura física i mental. El ser humà no n'aprèn i continuem veient com aquests fets es van succeint en la nostra societat, malgrat els avenços en altres disciplines.</p><p>La narració que ens fa el renascut <b>Édouard Louis </b>és valenta i sorprenent, és un crit que expressa la seva repugnància a una intolerància ancestral que caldria esborrar. Una història que ens ha arribat amb la traducció fantàstica de l'<b>Anna Casassas</b> amb la confiança de la fidelitat a la versió original, que és altrament un llenguatge digne d'un escriptor d'una gran força literària.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;">***<br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-8527535664030207982022-09-24T20:11:00.002+02:002022-09-24T20:17:19.103+02:00Y llovieron pájaros<p> Va bé fer una revisió de les llistes de llibres que en algun moment hem tingut interès en registrar-los per llegir més endavant, sigui per recomanació o bé per la importància del tema d'un instant en el temps. El cas és que la novel·la que ocupa avui aquest espai del blog, escrita l'any 2011, va tenir una gran acollida entre lectors i lectores de l'època i més quan a l'any 2018 va ser el primer llibre de l'escriptora traduït al castellà.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWms8cQkVbCCsEsJdyLQJcb_PseepSqA8gikngSYfhwZ5DmAxOzAHTCQcswbL4pnr9UyfVujfk6PX_FpdpRMA5TwA3PX3GOHkiHoeGQJV0BPfVm3FjQD7djbPpRGb0hv0ceYP1y0D4EKQS2qqdPyMLjZgbkDsYWBEPCniNnf0NlVg9mqp_5Ke2b1eH/s345/pajaros.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="345" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWms8cQkVbCCsEsJdyLQJcb_PseepSqA8gikngSYfhwZ5DmAxOzAHTCQcswbL4pnr9UyfVujfk6PX_FpdpRMA5TwA3PX3GOHkiHoeGQJV0BPfVm3FjQD7djbPpRGb0hv0ceYP1y0D4EKQS2qqdPyMLjZgbkDsYWBEPCniNnf0NlVg9mqp_5Ke2b1eH/s320/pajaros.jpg" width="212" /></a></div><p><b><i>Jocelyne Saucier </i></b>nascuda al Canadà i coneixedora dels ambients rurals de les muntanyes, va voler transmetre a través dels seus personatges, la llibertat personal d'escollir viure una vida fora de les convencions socials, lligades a la naturalesa salvatge dels boscos i muntanyes del seu país, així com poder triar el moment d'una mort digna. Al mateix temps ens documenta dels Grans Incendis d'Ontario de principis del segle XX que van devastar les ciutats amb gran número de morts i desapareguts.</p><p>He trobat molt bones crítiques i opinions sobre la peculiaritat de la narració, però enlloc he trobat comentaris sobre l'estil literari de l'autora. Lamentablement desconec com va ser escrit l'original, però la traducció que ha arribat en castellà, l'he trobat amb un lèxic banal i amb una prosa inconsistent.</p><p>Tot el que pot tenir d'innovador el relat, que vol fer-nos pensar amb la llibertat d'escollir entre la vida i la mort, i amb unes bones conclusions de la història, potser la traducció no ha estat a l'alçada, i queda com un text literari de poc rang.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;">***<br /></p><p><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-71456625550406955482022-09-22T19:34:00.000+02:002022-09-22T19:34:20.611+02:00Estiu calent<p> Un estiu post pandèmic que ens ha deixat altes temperatures difícils de suportar sense gaires ganes d'activar-nos físicament però que ara amb el clima més temperat i a les portes de la tardor, agafem embranzida i recordem algunes imatges entre mar i muntanya que hem pogut gaudir i que van quedant lluny en el temps <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2AF-3BCKDry-6svcP8k3uBeXCKBnQ4hwwwIFxLtq5UevqzUW39K323MiN5Ac29ONW5kv-bhPTDYI6NGEb1zbU5ICjMFCaXatWz8DXOzRN9FgFTaZnjZ_CC1qqy5n0IKNb7Htczg8TBJbGc2rlk5huUGI6Ybs9YcbluRuBH0_7WSMy115t2ilEawT/s4032/20220617_104755.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2AF-3BCKDry-6svcP8k3uBeXCKBnQ4hwwwIFxLtq5UevqzUW39K323MiN5Ac29ONW5kv-bhPTDYI6NGEb1zbU5ICjMFCaXatWz8DXOzRN9FgFTaZnjZ_CC1qqy5n0IKNb7Htczg8TBJbGc2rlk5huUGI6Ybs9YcbluRuBH0_7WSMy115t2ilEawT/w320-h181/20220617_104755.jpg" width="320" /></a></div><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxC3jX82KJyx2tVC2HcUZ05erRL9xwFy0fZzSGI19qwtdFeECDN7wmVLfifFSSkT_Ge09vq1HVm5KtirhuJM2O-g3w1HYbNC9ULNt4yzzeGhfTxDjq3hSsPkCUAHNc0KRoN5XQb-4D3yDyYP1yEk-pSb48PepBa86AAXuhTYQNsBJbgKX-URMFpUS/s4032/20220616_153319.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxC3jX82KJyx2tVC2HcUZ05erRL9xwFy0fZzSGI19qwtdFeECDN7wmVLfifFSSkT_Ge09vq1HVm5KtirhuJM2O-g3w1HYbNC9ULNt4yzzeGhfTxDjq3hSsPkCUAHNc0KRoN5XQb-4D3yDyYP1yEk-pSb48PepBa86AAXuhTYQNsBJbgKX-URMFpUS/w200-h113/20220616_153319.jpg" width="200" /></a></p><p></p><p><br /></p><p><br /></p><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSbO2JEsCd1zd03MUlPWu4ZOsenbvEImFCboCkYqrhDyKz-NaJXIjQzuttiOytQrHFwH4uScNv43TDpjdRE-kkaKQnnETflVyzH0W3pqt2wi6SOKIOmgvQdlSxvu9rBQmWfGLrfl6gzuJg47UPzTgVFU7PW0GuD6lxHUB_NsMTAk_rVF8cKh1IMz_n/s4032/20220613_175129-EFFECTS.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSbO2JEsCd1zd03MUlPWu4ZOsenbvEImFCboCkYqrhDyKz-NaJXIjQzuttiOytQrHFwH4uScNv43TDpjdRE-kkaKQnnETflVyzH0W3pqt2wi6SOKIOmgvQdlSxvu9rBQmWfGLrfl6gzuJg47UPzTgVFU7PW0GuD6lxHUB_NsMTAk_rVF8cKh1IMz_n/s320/20220613_175129-EFFECTS.jpg" width="320" /></a></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0lEHkWw0Hom-eiux7L9TIqj3L8BIucwG8YekKCf_s8QAIeJ0Y6SDItXN11p5aI8i8HEwualkJxgmy_PZ3MnjOQfxevZEBMA-lphGufJNguKAebbEbNhP1EILEwRc9k7-S3KNcEz5SNcS7c1gBnI9fMdzXTiePz6Bb8A5tgcKoGFF9OJHVPBIcyH_Y/s4032/20220907_180329.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2268" data-original-width="4032" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0lEHkWw0Hom-eiux7L9TIqj3L8BIucwG8YekKCf_s8QAIeJ0Y6SDItXN11p5aI8i8HEwualkJxgmy_PZ3MnjOQfxevZEBMA-lphGufJNguKAebbEbNhP1EILEwRc9k7-S3KNcEz5SNcS7c1gBnI9fMdzXTiePz6Bb8A5tgcKoGFF9OJHVPBIcyH_Y/w200-h113/20220907_180329.jpg" width="200" /></a><br /><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p>Després d'uns quants mesos, també hem de fer memòria dels llibres que ens han fet gaudir unes hores refugiant-nos del sol, quan a les hores dures feia fondre els nostres carrers i places sense contemplacions, fent pujar els termòmetres a la ratlla del 40 graus.</p><p>Poc a poc aniré comentant algunes noves adquisicions i també alguns títols que tenia en llista i que malgrat les Biblioteques fan un bon servei, costa trobar-los a disposició. Un dels quals ha estat: </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_855SN4EGlV-t8p3Po4TA_NZPPFXkQuNGXKD5qxtrPrWB0J3cWOyLXvD-2MbT4eJWWm7HleEWV4XKMq5CsRToiqx8PjAikcJNQGM18G88k9Ym9A9PdaRMe3YsNN1-c0SivdYGEkG0MI2lcpGFDPh_VvOFYydOClwnqFCYJLO7athbxHeHaok2o64u/s296/istanbul.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="296" data-original-width="200" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_855SN4EGlV-t8p3Po4TA_NZPPFXkQuNGXKD5qxtrPrWB0J3cWOyLXvD-2MbT4eJWWm7HleEWV4XKMq5CsRToiqx8PjAikcJNQGM18G88k9Ym9A9PdaRMe3YsNN1-c0SivdYGEkG0MI2lcpGFDPh_VvOFYydOClwnqFCYJLO7athbxHeHaok2o64u/s1600/istanbul.jpg" width="200" /></a></div><p><b>Burhan Sönmez</b>, un escriptor i professor universtari especialista en drets humans, exiliat a Londres i turc de naixement. </p><p>Una novel·la de gran qualitat literària. Una obra amb una gran força imaginativa per presentar una ciutat i una cultura amb arrels orientals inspirada amb el <i>classicisme del Decameró</i>, on quatre presoners polítics s'expliquen històries fabulades i vivències personals, mentre esperen tortures angoixants dins unes cel·les subterrànies. </p><p>Podem conèixer una <b>Istanbul </b>del passat, d'un temps gloriós i la <b>Istanbul </b>d'avui melancòlica i estressant, a través de les paraules dels personatges que donen veu a les històries d'una terra.</p><p>La cultura oriental d'explicar contes i paràboles, és ben patent en aquesta obra, la qual cosa és d'especial interès per occident, que ens ha passat desapercebuda i val la pena tenir-ne coneixement.<br /></p><p>Aquesta obra va ser la primera traduïda al català d'aquest escriptor, al qual li va ser atorgat el premi <b><i>Disturbing the Peace per la Vaclav Havel</i></b> <b><i>Library Foundation,</i></b> un reconeixement als escriptors perseguits per haver desafiat règims totalitaris.</p><p>Considero que és una bona traducció de Pelin Dogan i Miquel Saumell.</p><p> </p><p style="text-align: center;">***<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghBVnZsq4Cl2npfZIrFRQhuMk9wBgljdlCwZKPKczAuJ0y9bCUY8MayeBqo3W2mIQptBWVh2PNuTvIobFwPYSuCnzdx6d-qSe4ED6QpUpw_Vz3KRXs576Dp64famOMJAjczyiMVZ8mkBpVRvOd5NtxnmxrAc0eWmHXDxopxNJqFDvm2B9UlfM28il8/s4032/20220613_175129-EFFECTS.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-20036185534013703522022-05-19T17:46:00.000+02:002022-05-19T17:46:23.179+02:00Espionatge espanyol. Realitat o ficció?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi44LmXEzECtk39yhe5P2aBg8VIP7IGnkXM3niBugaIyII5P4W1Vypxu2QtYLzZ6hczxOx_sj41_tqqvDVKyYI-7ublrMj93OSXuyTcPAA_zU2A4-C4_SLQOUlHZUiIzXVUVh3HN1eFwQIFRTf5i2O8DFNdfc0v0zNeTzatxW-BLrRKPNf-kr30Qhb5/s640/Sherlock-Holmes-640x330.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="640" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi44LmXEzECtk39yhe5P2aBg8VIP7IGnkXM3niBugaIyII5P4W1Vypxu2QtYLzZ6hczxOx_sj41_tqqvDVKyYI-7ublrMj93OSXuyTcPAA_zU2A4-C4_SLQOUlHZUiIzXVUVh3HN1eFwQIFRTf5i2O8DFNdfc0v0zNeTzatxW-BLrRKPNf-kr30Qhb5/s320/Sherlock-Holmes-640x330.jpg" width="320" /></a></div>Sempre havíem pensat que això dels espies i detectius era cosa dels britànics, amb les distretes històries de <i>Sherlock</i> <i>Holmes,</i> o bé de les pel·lícules de <i>James Bond</i> que al llarg dels temps ens han entretingut amb efectes especials, presentant-nos un super-heroi que mai es despentina malgrat rebre cops per totes bandes.<p></p><p>Amb tot, la realitat supera sempre la ficció. L'actual bombardeig de l'espionatge espanyol en contra de polítics, advocats, familiars de polítics, i ves a saber "tutti quanti" està entrant a casa nostra i acabarem mirant sota el llit a veure si trobem algú amagat o bé alguna càmera instal·lada darrera d'algun llibre de la lleixa de la biblioteca, provocant-nos alguna paranoia, encara que no tinguem res a amagar.</p><p>La diferència entre ficció i realitat, és que, <b>a la ficció</b> els "dolents" comencen actuant amb talent, costa descobrir-los, i la trama es manté en un cert suspens malgrat que l'enginy acaba essent superat per la capacitat dels "bons", <b>a la realitat</b> els que espien de forma calculada, d'entrada els manca talent i pensen no ser descoberts, però, les petjades que deixen no són prou professionals i acaben sortint a la llum, aleshores les justificacions entre ells són tan lamentables, que no deixen marge de credibilitat per cap costat. </p><p>Quins personatges tant deplorables han muntat un afer com el que estem vivint? Com pot ser aquesta desorganització d'espionatge que ha corregut com la pólvora? Tots aquests espies amateurs, han jugat amb la democràcia, han mentit, han manipulat, han coaccionat i han vulnerat drets fonamentals.....i tot en nom de què? He estat educada per fer bé la meva feina, la qual cosa he intentat
aconseguir dins l'àmbit personal i professional i n'estic orgullosa. Suposo que també a ells els havien educat per fer aquesta feina bruta, però quins valors els han inculcat? Se'n poden sentir orgullosos?</p><p>Esperem que es trobi algú que els pugui despentinar.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;">***<br /></p><p> </p><br />Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-77515185022125063962022-05-12T17:21:00.000+02:002022-05-12T17:21:14.162+02:00Poesia primaveral<div style="text-align: left;"> </div><div style="text-align: left;">Al llarg dels anys, Google ha anat enviant-me fotos destacades de diferents indrets, prèviament capturades pel meu mòbil, algunes de les quals he guardat a l'arxiu. <br /></div><p>Em sap greu que quedin en l'oblit dins un calaix de sastre. Ha estat doncs aquest el motiu de fer-les públiques en aquest senzill bloc, fent homenatge a aquesta primavera que ha començat regalant-nos un temps bonic amb noves il·lusions.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_Du2_MVuJFF2OI2VOX5KwZImGESkLe_thqRcjoNdyPwLekztRkq93Joj48ZR5IC6D3ApB8HMRxFsNV_dgfbpkr-VWFtFWOoGI_QKDdBCQ48nNFCdTDOjY1aQxH4k0VZiBNamybIM62s5-dzYAwttZb34xKrlMaIKBp2X0m62K5KpQqYJy4y-wjC2/s1024/20180614_221631-COLLAGE.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx_Du2_MVuJFF2OI2VOX5KwZImGESkLe_thqRcjoNdyPwLekztRkq93Joj48ZR5IC6D3ApB8HMRxFsNV_dgfbpkr-VWFtFWOoGI_QKDdBCQ48nNFCdTDOjY1aQxH4k0VZiBNamybIM62s5-dzYAwttZb34xKrlMaIKBp2X0m62K5KpQqYJy4y-wjC2/w400-h400/20180614_221631-COLLAGE.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoLpoj1dGqPpB5Kz_HmEzzw0-6vccdyeBv7Ioq-JBuow2AXUR_se12jiuBEDsesLzKx9MSrGqAsKJMWNiH90RU4PxbwFHmmUhdJAJsHTYlvR5Pgi0laWQZ32Sez3x92M7DgHwbNEuylgywhzFAhEKVyF-RXLKlr_NrlkqZpqPO7t7o9q9X3CZYcgjU/s2560/20180502_122841-EFFECTS.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2560" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoLpoj1dGqPpB5Kz_HmEzzw0-6vccdyeBv7Ioq-JBuow2AXUR_se12jiuBEDsesLzKx9MSrGqAsKJMWNiH90RU4PxbwFHmmUhdJAJsHTYlvR5Pgi0laWQZ32Sez3x92M7DgHwbNEuylgywhzFAhEKVyF-RXLKlr_NrlkqZpqPO7t7o9q9X3CZYcgjU/w400-h240/20180502_122841-EFFECTS.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3I3SOfB-8gscD_oCjL8cMhRbwMK8p0wMZ3PXz0R85fpn85ROeanqDHlsHAvKtdAprzmCkQ1pKABk6F-KD5M9662T7dSObiL71JnwAQIB9TMFYt2nXxtf7NdWevVy3RwvIaBj2mSOOqQVsQWXM3zqux8HVSlgZGzh3lGjI6jzhAsLJ9yMZpatJ2g4v/s2560/20180614_164209-EFFECTS.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2560" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3I3SOfB-8gscD_oCjL8cMhRbwMK8p0wMZ3PXz0R85fpn85ROeanqDHlsHAvKtdAprzmCkQ1pKABk6F-KD5M9662T7dSObiL71JnwAQIB9TMFYt2nXxtf7NdWevVy3RwvIaBj2mSOOqQVsQWXM3zqux8HVSlgZGzh3lGjI6jzhAsLJ9yMZpatJ2g4v/w400-h240/20180614_164209-EFFECTS.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxW-1ZQbvGrV5k3i2EvV7suXndr6NhoOR_7Z0tymW1NP8rE1LsA6pVLexNQmfgOlYJRv4SIIamDwbFLUfJWzaK2YD1zyjs3yh-eT3HncELPy8kez0IQZZSY1BdBa8VKScnnf1kttwghjXIxpjuCccp_cJcuTsnMQxQODH7KjWJadawVJwxl5maue5z/s2560/20150315_125016-EFFECTS.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2560" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxW-1ZQbvGrV5k3i2EvV7suXndr6NhoOR_7Z0tymW1NP8rE1LsA6pVLexNQmfgOlYJRv4SIIamDwbFLUfJWzaK2YD1zyjs3yh-eT3HncELPy8kez0IQZZSY1BdBa8VKScnnf1kttwghjXIxpjuCccp_cJcuTsnMQxQODH7KjWJadawVJwxl5maue5z/w400-h240/20150315_125016-EFFECTS.jpg" width="400" /></a></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDpZKlbAYboHDPh5MPeLBTwB06JKhi2Rn8OZBbWzlp1FHawHErwXUIWIlmMc9yFCb8rlYcxf6v16K1GIekv6kqIotrBln6jbDd-5vVEWMEE6dd4sBQ2c3caBFYT0sD1BpePuJIWo71ZMbe1oElqJcNMQl1UjvsACUKWwjXrBOXCsvpDWgudTJ8eteh/s2560/20180613_104940-EFFECTS.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDpZKlbAYboHDPh5MPeLBTwB06JKhi2Rn8OZBbWzlp1FHawHErwXUIWIlmMc9yFCb8rlYcxf6v16K1GIekv6kqIotrBln6jbDd-5vVEWMEE6dd4sBQ2c3caBFYT0sD1BpePuJIWo71ZMbe1oElqJcNMQl1UjvsACUKWwjXrBOXCsvpDWgudTJ8eteh/w240-h400/20180613_104940-EFFECTS.jpg" width="240" /><br /></a><p style="text-align: left;"> </p><p style="text-align: left;"><br /></p><div style="text-align: left;">Molts jardins amb peonies,</div><div style="text-align: left;">lilàs i pèsols</div><div style="text-align: left;">d'olor, són lloc de bon estar,</div><div style="text-align: left;">quan ja la llum abaixa</div><div style="text-align: left;">la veu i, sense fer remor,</div><div style="text-align: left;">pels engorjats del vespre</div><div style="text-align: left;">s'allunya la tartana</div><div style="text-align: left;">del desesper.</div><div style="text-align: left;"> El dia torça el coll</div><div style="text-align: left;">com una espiga plena.</div><div style="text-align: left;">La nit és tota per nosaltres.</div><div style="text-align: left;">Encén el vi.</div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">EN BONA COMPANYIA</div></div><div style="text-align: left;"><i><b>Joan Vinyoli</b></i></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: center;">***<br /></div>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-90688066279580421912022-05-02T18:52:00.004+02:002022-05-02T19:07:02.610+02:00Descobrint una regió italiana<p><span style="font-size: medium;"> No deixa de ser sorprenent que set anys després d'haver-se publicat la novel·la de <i>Rafel Nadal</i> :</span></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm759ymrO5dKZNM5J7XKvra7p0F2q8IA-Xg7vtjcONtfR3gO3-aZPEbGYVEEgyma6MVvz1-Lu9h24QjlM5OzmkrRD7fn1JawdrtGmNTsxHdLe1lfcB_HzXKVbtqfM_g1JLei9SrQqbXErguHxEAUxtZaDhQ-ZnXClSYp9UyyBzsYjlM-rCmacrcwk9/s347/9788466419871.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="347" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm759ymrO5dKZNM5J7XKvra7p0F2q8IA-Xg7vtjcONtfR3gO3-aZPEbGYVEEgyma6MVvz1-Lu9h24QjlM5OzmkrRD7fn1JawdrtGmNTsxHdLe1lfcB_HzXKVbtqfM_g1JLei9SrQqbXErguHxEAUxtZaDhQ-ZnXClSYp9UyyBzsYjlM-rCmacrcwk9/s320/9788466419871.jpg" width="211" /></a></span></div><span style="font-size: medium;">LA MALEDICCIÓ DELS PALMISANO, en faci un apunt en aquest blog. No vaig tenir interès en el seu moment en aquest títol, malgrat que ja havia sortit a la llum quan vaig anar a la recerca d'alguna novel·la d'autor italià, que parlés de la regió de La Puglia quan havíem de visitar aquell territori l'any 2020 just abans de la pandèmia, la sortida que varem haver d'anular per raons òbvies. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">En aquell moment vaig llegir un títol d'autor guanyador del Premi Strega del 2015, <b><i>Nicola Lagioia, </i></b>LA FEROCITAT <a href="http://todoreh.blogspot.com/2020/03/segueix-el-confinament.html">(vegeu)</a>. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Ara, després de dos anys, i havent pogut realitzar el viatge a aquelles contrades, resulta que trobem un guia de la regió, que ens fa grans elogis de la novel·la de <i>Rafel Nadal,</i> català, i conegut per aquest relat i a més ens el va recomanar per la seva qualitat descriptiva. Evidentment, sense dubtes, vaig anar a la cerca del llibre i en una setmana he gaudit de la seva lectura.</span></p><p><span style="font-size: medium;"> Erròniament creia que es tractava d'un tema de "mafies", no sé perquè, potser pel seu títol, i no m'havia plantejat la seva lectura, doncs, res més lluny de crims organitzats, ni <i>Cosa Nostra</i>, ni <i>Ndrangheta, </i>simplement és un melo-drama </span><span style="font-size: medium;">italià </span><span style="font-size: medium;"> de la història de dues famílies del sud d'Itàlia.</span></p><p><span style="font-size: medium;">La novel·la és un relat lineal, fluid, que es llegeix molt de pressa i té el seu punt de curiositat per anar seguint els esdeveniments que van des de la Gran Guerra fins la Segona Guerra Mundial a través dels seus personatges. Crec que és important haver estat als llocs on l'autor ubica els fets, atès que a l'haver-los trepitjat fa ben poc temps, encara sorgeixen a la memòria els racons d'una fantàstica regió que val la pena de posar-hi els peus. </span></p><p><span style="font-size: medium;">En Rafel Nadal es va documentar molt bé a l'hora d'escriure-la, ens ho comenta en una nota al final, que tots els actes de guerra responen a la més estricta veritat històrica, i vol retre homenatge a tots aquells que es van aixecar al sud d'Itàlia durant la Gran Guerra i la revolta de Matera, i que sovint han estat oblidats per la història.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Malgrat que els personatges són fruit de la imaginació de l'autor, és interessant l'aportació que en fa de la vida quotidiana i de la llengua de Matera. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Recordaré i agrairé també la conversa literària que vaig tenir amb el nostre guia <i>Roberto</i> <i>Martino</i>, i que gràcies a ell i a la seva estimació pel seu país, ens va fer el suggeriment de llegir al nostre autor <i>Rafel Nadal</i> per saber una mica més d'aquell racó d'una Itàlia oriental massa temps oblidada.</span></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR43EorBAk4KBwwlEtqDlOhb7dzgPfo_cFLCbznZnCEHh0kxVcd1b3kCp89vy09LcqsCp6Rey1yoTBKxuYsrdtB6RSMH2AycAexEOlv5FR01YwzItligubRKBrvWgz1MxVYNiinC0zkI0vHyoiPieuvv3ecEB_OSrX_AIRzTIcrEi_aPMSueXWLNsO/s4032/20220414_160555.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR43EorBAk4KBwwlEtqDlOhb7dzgPfo_cFLCbznZnCEHh0kxVcd1b3kCp89vy09LcqsCp6Rey1yoTBKxuYsrdtB6RSMH2AycAexEOlv5FR01YwzItligubRKBrvWgz1MxVYNiinC0zkI0vHyoiPieuvv3ecEB_OSrX_AIRzTIcrEi_aPMSueXWLNsO/w640-h480/20220414_160555.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><b>MATERA</b><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"> </span></p><p style="text-align: center;">***<br /></p><p><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-5112574812638598122022-04-18T00:14:00.003+02:002022-04-19T11:39:49.724+02:00Setmana Santa 2022<p> Després de dos anys de limitacions per a poder viatjar, enguany sembla que les portes han començat a obrir-se per deixar una mica d'espai per a la mobilitat. Viatjar no és només el que es veu, també és el que es viu, sortir del nostre àmbit de confort i eixamplar les mires terres enllà, ens dóna força per seguir endavant i conèixer altres maneres de viure i de pensar que enriqueix la nostra personalitat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4PEbbTN-2JPz60csdDGjQngG0WNsXK0iECD3_ekimHHi0XU3JND3JwzddqqjVRhOcmEMTg-8LAWwf4wmgoO0U-BGF3RmGyeK70xW8GtbmbYPoiFQzGl4EUxQnK-UwmZLBgXV_1Yx82WaXX6hXIlTd0Ze0uSY7ydm9ti5pbiaUx6WW1pRhT8XVl0Se/s4032/20220411_120042.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4PEbbTN-2JPz60csdDGjQngG0WNsXK0iECD3_ekimHHi0XU3JND3JwzddqqjVRhOcmEMTg-8LAWwf4wmgoO0U-BGF3RmGyeK70xW8GtbmbYPoiFQzGl4EUxQnK-UwmZLBgXV_1Yx82WaXX6hXIlTd0Ze0uSY7ydm9ti5pbiaUx6WW1pRhT8XVl0Se/s320/20220411_120042.jpg" width="320" /></a></div>Una vegada més aquests dies primaverals han estat força fructífers per gaudir d'una breu sortida a la meva estimada Itàlia. Un viatge que ens van anular fa dos anys per la pandèmia i que ara ateses les circumstàncies favorables, hem pogut realitzar.<p></p><p>Aquesta regió de La Pulla o Puglia ubicada en el lloc popularment dit del "taló de la bota", és el lloc més oriental del país italià, i on també la barreja de cultures, algunes de pas, han format una regió molt rica en diversos tipus d'art: (romànic primitiu, greco-bizantí, gòtic-italià, barroc). També es troben construccions de l'època romana, edat mitjana i pròpies de la regió, totes elles molt ben conservades i restaurades. Les joies més preuades que varem poder visitar, són les esglésies excavades del segle VIII, que estan ben protegides pel turisme del govern italià i sota custòdia les ensenyen. Un privilegi que varem agrair poder obtenir.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRFDfUaGW_1KDnDx2qTHt4TldcsV7fMyZQIdmV2T5u7oub0lsTGxB6ER0SzWmUdrPRCnvJQYrtZx1YZEqwe48Osym5RstTVSDLzwYR8W_4eHG4ZjkY3-VPmxFmpOmrvMJJLrXKJ9cVtGDSyRggBUguwMc1Gu8sODCc8cU6bW3GGw1q9sdCOlAzOkN5/s4032/20220414_112215.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRFDfUaGW_1KDnDx2qTHt4TldcsV7fMyZQIdmV2T5u7oub0lsTGxB6ER0SzWmUdrPRCnvJQYrtZx1YZEqwe48Osym5RstTVSDLzwYR8W_4eHG4ZjkY3-VPmxFmpOmrvMJJLrXKJ9cVtGDSyRggBUguwMc1Gu8sODCc8cU6bW3GGw1q9sdCOlAzOkN5/w400-h300/20220414_112215.jpg" width="400" /></a></div><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgbsrJ3ZSQUe1o4dO8DKecBRkYERhdPymwEsBHVB1rqcfMHQp2Je28iMlPHJDX_2O-zIAbHoTKb-b4quADWgUlnqutLrrgsXbRjuYOHSd7B_Po67_U-cyefBQa8dzYXFyQ_7KxAUYFxoeQbTk71IgBLZsH2OTZaSBunRm6cSZ8rmmsX8OLOZjG47tO/s4032/20220414_113001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgbsrJ3ZSQUe1o4dO8DKecBRkYERhdPymwEsBHVB1rqcfMHQp2Je28iMlPHJDX_2O-zIAbHoTKb-b4quADWgUlnqutLrrgsXbRjuYOHSd7B_Po67_U-cyefBQa8dzYXFyQ_7KxAUYFxoeQbTk71IgBLZsH2OTZaSBunRm6cSZ8rmmsX8OLOZjG47tO/w400-h300/20220414_113001.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDrbLx0mTaaBm5R94jRcQWd8a0ZPJZuz4-1NZfNs3BtJ1Ypgy7Z5R0y-siOKPxNmFcgCX2Y3IeFo2prMmuojmsNzEPGp_sRhxcV7igDPf0RGaKBvxvefqa2NmAi-35PCK0uRRLWhQNN7SoBS4ErvM2VtHHdNr8AAN6hnxlrpqQqCBfXIqXTAcWioJL/s4032/20220414_123730.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDrbLx0mTaaBm5R94jRcQWd8a0ZPJZuz4-1NZfNs3BtJ1Ypgy7Z5R0y-siOKPxNmFcgCX2Y3IeFo2prMmuojmsNzEPGp_sRhxcV7igDPf0RGaKBvxvefqa2NmAi-35PCK0uRRLWhQNN7SoBS4ErvM2VtHHdNr8AAN6hnxlrpqQqCBfXIqXTAcWioJL/w320-h240/20220414_123730.jpg" width="320" /></a> <br /></div><p>El visitant que pot aconseguir un bon guia, com és el cas que sortosament varem tenir nosaltres, pot satisfer el seu interès veient tota aquesta bellesa arquitectònica. Roberto va ser l'acompanyant perfecte que ens va fer estimar una terra de la qual ell n'era una peça més. Un home senzill i a més de culturalment molt preparat a nivell històric, ho donava tot per transmetre'ns el seu saber filosòfic, sobre el que la natura ens ofereix a través de la flora i els cultius de la regió. Una al·legoria poètica sobre l'olivera ens va deixar a tots ben meravellats.</p><p>Hem recorregut la costa adriàtica al costat d'un mar blau que ens ha acompanyat tots els dies, hem trepitjat pobles primitius, pobles enlairats damunt de turons, esglésies excavades a les roques, hem pujat i baixat escales amunt i avall, mar i muntanya, el cansament a la fi de la jornada ha estat ben patent, però ha valgut molt la pena conèixer un altre tros d'aquest bonic país amb el qual compartim les mateixes arrels mediterrànies, malgrat que les aigües que l'envolten siguin el mar Adriàtic i el mar Jònic.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv8h1w0U7GBWqdd3whHD0IZqRcoJFi7SQIBldkx9NKaXJ6czDY63sVkxhKeR1mbJEircWZxQMO6TVUGMBECqRwr7lVrU02SwPEHyoBAXQ4-bdM0HLflqOtPxmicJijq2cZ3AQE4XtWdJcR6PR6voR4ORevfOPHyYCo2bUlhnEuroeTIBddRdXqCmJs/s4032/20220410_110637.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv8h1w0U7GBWqdd3whHD0IZqRcoJFi7SQIBldkx9NKaXJ6czDY63sVkxhKeR1mbJEircWZxQMO6TVUGMBECqRwr7lVrU02SwPEHyoBAXQ4-bdM0HLflqOtPxmicJijq2cZ3AQE4XtWdJcR6PR6voR4ORevfOPHyYCo2bUlhnEuroeTIBddRdXqCmJs/w400-h300/20220410_110637.jpg" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: center;">***</p><p style="text-align: left;"><b><i>Una descripció detallada dia a dia dels indrets visitats, es reflectiran en el bloc: sorrobloc.blogspot.com</i></b><br /></p>Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5892099648401519233.post-33697447079095910552022-02-28T18:40:00.001+01:002022-02-28T19:35:24.995+01:00Recordant a SERGUÉI DOVLÀTOV<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgcKEhT8FPEZ4-w_jB1QiJ5Qy33z50FuH4Kgd_S1O3HznXxkBDlVLHJF85Q96DCEhY5VPJgBfW0MDLJRxRVjo_LTe3itj1leAf0lSk4zkOVZGc-UQ4MSXfpezYtgAVqG5AjIVdh-PkTidIVIxhbVjS6EjetuFeF_S_Y3jGFW8QfGBaZNIGQDwyUyJS6=s278" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="181" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgcKEhT8FPEZ4-w_jB1QiJ5Qy33z50FuH4Kgd_S1O3HznXxkBDlVLHJF85Q96DCEhY5VPJgBfW0MDLJRxRVjo_LTe3itj1leAf0lSk4zkOVZGc-UQ4MSXfpezYtgAVqG5AjIVdh-PkTidIVIxhbVjS6EjetuFeF_S_Y3jGFW8QfGBaZNIGQDwyUyJS6" width="181" /></a></div><br /> <span style="font-family: verdana;">Ha estat una veritable casualitat que la Guerra Rússia-Ukraïna m'hagi agafat llegint un llibre de <b>Serguéi Dovlàtov</b>. Vaig conèixer aquest escriptor fa ben bé deu anys amb motiu del meu viatge turístic a Rússia, com vaig exposar en el meu apunt del <a href="http://todoreh.blogspot.com/2012/08/un-tastet-mes-sobre-russia.html"><b>16 d'agost del 2012</b></a></span>. <p></p><p><b><span style="font-family: verdana;">L'ofici, </span></b><span style="font-family: verdana;">aquest llibre el qual tenia apuntat a la meva llista d'interès per llegir, el vaig trobar lliure a la Biblioteca pública i no vaig dubtar en tornar a recordar a l'autor que tan em va agradar fa temps per la seva personalitat, empatia i humor rus i el seu estil personal de comunicar-se. Sergei o Serguéi Dovlàtov va ser un dels joves escriptors progressistes russos de la dècada 1960-1970 que van ser turmentats i martiritzats pel règim comunista. Els seus escrits gairebé sempre autobiogràfics, ens exposa les vivències enmig d'una dictadura com també d'una llibertat aconseguida per mitjà de l'emigració als Estats Units malgrat que aquesta llibertat sota el seu punt de vista, tenia els seus punts complicats. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">El llibre consta de dues parts. La primera amb el títol <b><i>L'Ofici</i></b>, ens relata els anys de lluita a la Unió Soviètica per trobar editors pels seus escrits, els quals no van tenir el suport del règim. Com a molt, va poder fer algunes col·laboracions periodístiques per compte propi per evitar les censures imposades al periodisme emergent. La segona part del llibre ja escrit des de Nova York, amb el títol de: <b><i>El diari invisible</i></b> inclou la seva experiència com a periodista en un setmanari judeorús que va fundar, junt amb altres emigrants russos, el qual es distribuïa arreu dels Estats Units. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">Una part molt important del llibre és l'epíleg a càrrec de <i><b>Laura Salmon</b>, </i>historiadora del món rus, i de l'obra de <b><i>Dovlàtov</i></b>. Ens fa una análisi de l'escriptor, del seu compromís amb la llengua i del seu art narratiu, i ens diu:</span></p><p><i><span style="font-family: verdana;">[De ben segur que, ni en aquella època, ni en els seus darrers anys de vida, ni l'autor mateix ni ningú altre no podia arribar a imaginar que dues décades més tard el nom de <b>Dovlàtov</b> esdevindria un clàssic de la literatura del segle XX i apareixeria als manuals escolars de la Rússia postsoviètica.]</span></i></p><p><i><span style="font-family: verdana;"><br /></span></i></p><p style="text-align: center;"><i><span style="font-family: verdana;">***<br /></span></i></p><br />Martahttp://www.blogger.com/profile/13120131589614628740noreply@blogger.com1