dissabte, 4 d’octubre de 2014

La vida al davant

A totes le ciutats del món, existeix el gueto dels marginats. Ja podem anar sumant segles, és un problema que no s'hi veu solució.  En la novel·la que he llegit escrita l'any 1975 l'autor de la qual Romain Gary, és un dels escriptors francesos més prolífic i controvertit, amb més de trenta obres (algunes signades amb el pseudònim Émile Ajar), i va rebre el premi Goncourt , defineix molt bé un grup social que sobreviu en un barri suburbial parisenc.

Una història tendra, explicada a través dels ulls d'un nen àrab que viu a la pensió d'una ex-prostituta jueva, ja gran, supervivent d'Auschwitz que malviu de la recollida de criatures petites procedents de mares que viuen del sexe i que no es poden fer càrrec dels seus fills. Aquesta dona, va rebent regularment xecs de les famílies que li depositen aquests infants esgarriats, i que ella els procura una precària subsistència.

L'autor ens descriu un sòrdid mosaic humà de personatges de barris baixos: jueus, àrabs, africans, travestits, prostitutes, i que anem coneixent a través de Momo, el nen protagonista, el nom del qual prové de Mohammed, malgrat que ell prefereix obviar-ho i que el nomenin Momo.

Tot el relat va donant voltes a l'entorn d'aquest pis-pensió, del barri on s'ubica, dels botiguers, de la personalitat de la seva mestressa, dels infants acollits i dels veïns peculiars que entren i surten també d'aquest pis singular.

L'autor posa de relleu vivències i reflexions a través d'un nen que arriba a l'adolescència amb un cervell privilegiat, atès que ha hagut de créixer espavilant-se per mitjà d'uns i altres i va reflexionant sobre la soletat, la vellesa, el racisme, el materialisme i l'eutanasia. De com persones sense res se solidaritzen amb els més desvalguts aportant-los companyia, ajuda física i compartint fins i tot els pocs recursos dels quals disposen. És una denúncia i un cant a favor de la solidaritat entre els oblidats.

És un llibre agre-dolç, d'una bona qualitat literària, i amb una gran fluidesa. Gens angoixant, més aviat entranyable i molt respectuós amb els col·lectius de pobresa que presenta.

L'escriptor Romain Gary nascut a Lituània va ser un fugitiu de la Gran Guerra i lluitador a la Segona Guerra Mundial amb l'exèrcit aliat. Imagino la seva experiència d'un país a l'altre, que fa que una persona hagi tingut vivències importants i que a través dels seus relats s'hagi servit per denunciar marginacions i situacions de degradacions personals. Malgrat els seus èxits literaris es va suicidar el 1980.

Cita inicial del llibre:
Ells van dir: "Thas tornat boig per culpa d'Aquell que estimes"
Jo vaig dir: "El sabor de la vida és només per als bojos"

(YÂFI'Î, Raoudh al rayâhî)


2 comentaris:

SU ha dit...

De ben segur que podrem parlar de paral·lelismes amb la lectura del club, no?

Bones lectures!

SU

Marta ha dit...

SU, això espero, ja que m'ha sorprès molt aquest descobriment.!