dilluns, 30 de juliol del 2018

Literatura valenta i reflexiva

Mohsin Hamid és un escriptor pakistanès format a les Universitats americanes de Princeton i Harward, el qual s'ha fet un lloc al món literari actual amb les seves obres d'una gran qualitat narrativa innovadora, les quals han estat traduïdes a més de trenta llengües, entre les quals el català i publicades per Edicions del Periscopi.

En tenia bones referències del volum titulat Sortida a Occident el qual recordo haver-lo adquirit l'any passat en ocasió de la Setmana del Llibre en català, i va ser quan vaig fer-me meu també L'Integrista reticent que em va seduir llegint el comentaris interiors de diversos crítics de Periòdics de referència.

Sortida a Occident és una faula sobre uns migrants que deicideixen deixar el seu país d'origen a través d'unes portes secretes, unes vies d'escapament que els porten a diverses ciutats del món, fent camí cap a l'esperança d'Occident. Els personatges són una parella de joves que tenien les seves vides resoltes en les seves ciutats d'orígen tant a nivell familiar com d'ocupació. Gent dels nostres dies, amb cultures orientals i transversals.

El conflicte bèlic arriba, obligant a la ciutadania a buscar sortides personals per manca de llibertad de moviments, i tancament de les feines sense possibilitat de subsistència. La novela és una història d'amor dels dos joves, on el repte és la lluita per continuar junts.

La reflexió que et porta aquesta novel·la és el retrat del món en moviment constant que ens insta a posar-nos a la pell dels altres, i que mai imagines els camins que sense pretendre-ho la vida pot portar-te.

El fil narratiu queda en suspens de tant en tant i et porta a un altra banda del planeta, on una situació ics esta succeint amb altres persones, recordant una mica la tècnica novelística Murakami, escriptor que va influenciar també a Mohsin Hamid, segons es comenta en la seva biografia.

Ens trobem davant una estructura novelística moderna i valenta, que ens porta als lectors a sortir de construccions literàries obsoletes.

Aquest volum està traduït per Albert Nolla, Master en llengua japonesa el qual coneixem també per haver traduït obres de Murakami i altres escriptors japonesos, al català.



L'integrista reticent va ser seleccionada com una de les millors novel·les de la dècada per The Guardian, on Hamid ens fa una radiografia del món on vivim.

El pròleg de Xavi Ayén com a periodista literari, ens fa un retrat de l'autor i ens comenta que el relat destil·la alguns elements autobiogràfics d'un pakistanés format a universitats nord-americanes. Un pròleg enriquidor que ens aporta la seva visió del que ens vol explicar Hamid sobre les contradiccions dels sentiments que experimenten les persones procedents de la cultura oriental i viuen a cavall entre dos mons.

El protagonista de la novel·la és un brillant jove pakistanès procedent d'aquesta cultura oriental que s'integra a la Nova York dels triomfadors i acaben als grans despatxos de Manhattan. El gir inesperat dels esdeveniments de les Torres Bessones, sacseja la seva vida i l'adaptació dins la societat on s'ha format, comença a trontollar.

La història s'estructura com un abans i un després. A través d'un diàleg fictici amb un enigmàtic interlocutor, es converteix en el narrador de la pròpia història, i anem seguint els passos d'un home que se sent expulsat de la vida occidental i reflexiona sobre els seus orígens, i l'encaix del món on viu.

És una obra brillant que es pot etiquetar com una novel·la de suspens, romàntica, política, com una sàtira o com un thriller,  cadascú com li sembli, com ens diu Xavi Ayén, i estic molt d'acord amb aquesta definició. El lector en gaudeix, així com, reflexiona sobre aquesta globalització que vivim i que a vegades no s'adapta a totes les persones de la mateixa manera.

***


dissabte, 14 de juliol del 2018

Sèries i minisèries televisives angleses (2na. part)

... segon i darrer apunt sobre el tema




The Durrells - Aquesta sèrie autobiogràfica basada en la "Trilogia de Corfú" que va publicar el naturalista Gerald Durrell, descriu la seva infantesa a l'ílla grega de Corfú, on va anar amb la mare i germans buscant un mitjà de subsistència familiar, després de la mort del seu pare a Anglaterra.

La situació en que es troba aquesta família en una illa on en aquella època (anys trentes del segle XX)  gairebé no hi havien anglesos i dificilment trobar algú que parlés un altre idioma que no fós el grec era realment difícil, van haver de introduir-se en un ambient camperol, i força diferent al que estaven habituats.

La sèrie és divertida i amena. Les situacions emmig de la natura són agraïdes per l'espectador, i la obsesió amb la que va començar el jovenet Durrell observant els animals i intentant la seva conservació en el seu zoo particular,  és força interessant. Per descomptat les panoràmiques illenques són motiu per seguir amb la filmació.



Wolf Hall- La darrera que hem vist és la clàssica història d'Enric VIII i l'Anna Bolena.

Com tots els clàssics britànics no te desperdici. La cura en que els anglesos expliquen la seva història és envejable. En el cas d'aquesta sèrie són les intrigues de la cort amb Thomas Cromwell secretari d'Estat i home de confiança del Rei, el qual ha de vetllar per les decisions interessades del monarca, no sempre acceptades pels seus contrincants.

Un relat exent d'estímuls visuals externs, que han estat substituïts per explicar la història amb diàlegs, potser acostant-se més al teatre que al cinema, i això si, unes bones escenes plàstiques dignes de veritables obres pictòriques del segle XVI. El vestuari fantàstic i la localització dels espais, molt adients. No cal esmentar la bona interpretació com sempre dels actors anglesos.

Una bona sèrie pels amants del cinema clàssic britànic.

***

Moltes d'aquestes pel·lícules seriades televisives, acaben com un fil sense nus, per poder seguir amb els temes en cas de que tinguin una bona acceptació, suposo que potser algunes de les que hem vist podrien perfectament continuar, la qual cosa n'esterem amatents.


***

dimecres, 11 de juliol del 2018

Sèries i minisèries televisives angleses (1ra.part)

Com obsequi nadalenc, varem rebre una subscripció per mig any a Filmin, la qual hem estat aprofitant per veure a més d'alguna pel·lícula fora de cartellera, algunes sèries televisives britàniques que són especialment de la nostra predilecció per la seva posada en escena de força qualitat. La BBC sempre ofereix interessants relats ubicats en escenaris històrics, alguns de bèlics, o bé també de moments polítics del pas dels britànics per antigues colònies.

L'avantatge també d'aquestes sèries, és l'opció de poder triar l'idioma original amb subtítols en català que des d'aquesta plataforma se'ns ofereix, i no només en les sèries si més no, també en la majoria de films.

Les series que hem visualitzat son:

Home Fires. Ens relata el protagonisme que adquireixen unes dones d'un poblet rural nomenat Cheshire antic comtat de Chester al sud de Liverpool durant la Segona Guerra Mundial, on es va instalar una base militar aèrea.

Ens presenta la vida de la població sobretot femenina, que es prepara per afrontar un conflicte bèlic. Aquest moviment femení que busca la manera d'ajudar al seu poble i al país per mitjà d'activitats diverses, en un indret on els homes van desapareixent per reclutament i es van quedant soles. Els fets ens apropen a la idiosincràcia britànica de l'època, dins les diferències entre les classes socials de la població.

Una sèrie interessant i amena amb continguts patriòtics i socials.



The Village. Un altre relat seriat força notable, que ens parla de la relació entre diversos personatges i famílies de diferents classes socials també, molt britàniques, que viuen en una població rural on els esdeveniments en aquest cas de la Primera Guerra mundial, estan a punt de començar.

Aquesta història és narrada en el present, pel fill petit de la familia camperola protagonista, però ja gran i centenari, i ens va introduint en forma de flashback des de l'època actual, ocupant uns minutets al començament dels primers capítols.

El periode històric comença tot just a les portes de la nomenada Gran Guerra, i donen vida a famílies camperoles molt humils, contrarestant amb la convivència dels aristòcrates que regentaven les terres. És un tema que no és nou en les sèries angleses, però que és una manera de representar els canvis que va suposar aquell periode, i com les dones van poder anar adquirint més drets socialment.

Les manipulacions polítiques dels aristòcrates, juguen també un paper interessant en els esdeveniments i en conjunt és una sèrie plaent pels anglòfils.



Indian Summers. El relat ens porta a l'any 1932, ja a la decadència de l'Imperi Britànic, justament a les plantacions de te al nord de la India, i les diferències també entre nadius i colons. Ja es parla de Gandhi i de les lluites d'ambdós costats quan la India començava a organitzar la seva independència.

És interessant veure con afecten als sentiments, el fet d'haver nascut a un país en aquest cas la India, i tenir una nacionalitat d'un país que no has trepitjat mai com és el cas del protagonista.

Malgrat els estereotips de drames i passions que inclou aquesta sèrie, no deixa de que el moment històric que representa, té un atractiu afegit de com vivia la comunitat britànica en les seves colonies donant l'esquena al poble que els servia.


seguirà......