diumenge, 14 d’octubre de 2018

Vida familiar

Un altre volum d'històries curtes amb les quals he gaudit àmpliament. El ressò que va tenir la seva autora amb el Premi Mercè Rodoreda del 2016, va fer que el seu llibre fós un dels més reconeguts de l'any amb l'impuls d'Omnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Com a jove escriptora la Jenn Díaz ha contribuït plenament a formar part d'aquests nous talents que ens dóna el nostre petit país. Les seves històries capten les relacions familiars, i ens motiva a evidenciar les herències emocionals que hem rebut de generació en generació, sobretot les dones amb les seves inseguretats i incomunicacions. Els temes eternament femenins els quals són explicats en primera persona en forma de monòlegs, pensaments i mirades interiors, la qual cosa fa que la identificació personal sigui encara remarcable.

És un d'aquells llibres que val la pena anar rellegint. El talent de la seva autora, ens anima a pensar que tenim bones llavors literàries, que ens aniran deleitant amb les seves creacions futures.

Al començament d'alguns d'aquests contes, hi han petites cites de dones ben conegudes que han reflexionat sobre les seves vides. Trobem a Carson Mccullers, Natalia Ginzburg, Mercè Rodoreda i Liv Ullmann.


No t'he explicat gairebé res de nou
Moltes d'aquestes coses ja les saps
perquè te les he explicat milers de
vegades. Només volia dir-te com
era jo i què em va passar quan
tenia vint-i-cinc anys

NATALIA GINZBURG

***




dimarts, 2 d’octubre de 2018

Un aire anglès

No hagués conegut a Miquel Berga si no hagués estat per aquesta publicació de selecció d'articles publicats per aquest autor anglòfil, que em van regalar en ocasió del meu Sant el passat juliol, atès que no l'he seguit com a columnista en les seves cròniques del Punt Avui.

Hem d'agrair a Edicions del Periscopi una vegada més que ens hagin posat a les mans, una diferent manera de treure a llum aquests textos periodístics de força qualitat literària, els quals potser els no seguidors de Miquel Berga, no els hauríem descobert.

La barreja d'actualitat del nostre món local amb tradicions anglosaxones, aludint a personatges polítics i intel·lectuals anglesos de totes les èpoques, amb tocs d'ironia i a vegades mordaç, configuren aquest recull d'articles que desperten la memòria cultural pel lector que s'hi submergeix.

Encetant el llibre, diversos intel·lectuals del nostre país dediquen dues pàgines a comentar les lectures periodístiques d'aquest professor universitari de literatura anglesa, així com aspectes de la seva personalitat, el qual ha fet aquestes aportacions periòdiques a diferents mitjans, i que ara ens mostra en aquest recull.

Amb unes paraules preliminars de vuit pàgines, l'autor ens fa una breu biografia dels seus inicis  londinencs on amb només vint anys, va passar el seu primer estiu en l'època de Carnaby Street i l'Speaker's Corner i va descobrir una societat de joves despreocupats amb un peculiar esperit comunal. Les seves posteriors estades estiuenques ja van ser més convencionals. Ha estat vinculat  amb la llengua i la cultura anglosaxona des de llavors fins avui i així ho ha demostrat en les seves facetes literàries i de Professor universitari de la Pompeu Fabra.

Per concloure aquest apunt, voldria fer esment en un detall del llibre en que els articles estan endreçats en un abecedari particular, com un diccionari personal. Un tipus d'organització molt anglòfila sota el meu punt de vista. També voldria destacar l'atractiu i discret disseny de l'edició, tant de la coberta com de l'interior, que com sempre ens té acostumats Edicions del Periscopi. La sanefa de paraigües anglesos de la portada, és força reexida.

Crec que només per amarar-nos de l'indispensable cultura anglosaxona per les relacions socials, ja val la pena de llegir aquests intel·ligents textos del professor Berga.


***


dimecres, 26 de setembre de 2018

Placidesa i qualitat literària

M'agraden els relats curts i per això gairebé sempre en faig una doble llegida amb alguns mesos de diferència, ja que en els volums publicats, a través d'aquests contes, els autors fan un retrat de temàtiques concretes i els lectors hem d'anar digerint-los un a un, reflexionant-hi pausadament en tot el que els escriptors volen transmetre'ns. Per tant s'han de llegir aquestes lectures amb un cert respir, contrariament a les novel·les o els relats autobiogràfics, atès que si aquestes darreres són amenes, el desig d'arribar al final no té aturador.

Jordi Punti aquesta vegada amb el títol d'AIXÒ NO ÉS AMÈRICA, ens fa un retrat d'històries de personatges adults que busquen el seu lloc al món, i ens presenta nou relats molt versemblants, de gent que han superat o no, desamors i contradiccions en la seva evolució com a persona adulta.

En la narració d'aquests contes, trobem tipus de persones extretes de la vida real, amb les quals qualsevol es pot sentir identificat. Gent eclèctica i peculiar però que alguna vegada hem pogut conèixer o coincidir en algun lloc.

Al final d'aquest volum, l'autor ens comenta com van néixer les narracions, algunes de les quals, les més antigues, tenen disset anys, i després de la seva recuperació, algunes d'elles s'han reescrit per fer-les més llegidores, i s'han guanyat el dret de sortir en aquest recull.

També ens diu Jordi Puntí, que la lectura i revisió dels contes l'han fet adonar d'una coindidència no prevista: la música hi juga un paper destacat, que no sempre és merament decoratiu o atmosfèric. Mentre preparava el recull, li va semblar que el títol havia de reflectir aquesta presència constant i es va decidir per Això no és Amèrica, escrita i gravada per David Bowie i Pat Metheny, una cançó que li agrada per la calma que transmet.

La mateixa calma que ens ha transmès, amb la lectura i qualitat de la prosa dels seus contes.

***

dijous, 20 de setembre de 2018

El plaer de narrar

Un any més la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, després de l'agost tradicionalment vacacional, ens recorda que el cicle dels esdeveniments literaris torna a començar i ens mou cap a l'aparador d'editors i escriptors que exposen els seus treballs, alguns dels quals acabats de gestar per a l'ocasió, com en la Diada de Sant Jordi o dins les Festes de Nadal. El cuquet comprador torna a moure's i sempre et diu a cau d'orella que hi han algunes novetats interessants, la qual cosa fa que acabis caient en la temptació.

Sergi Pàmies ha estat un dels protagonistes de la Setmana amb el seu recull de contes.

Realment ens ha seduït amb els seus relats. És dificil parlar de les persones que et van concebre, i entenc que s'ha d'haver reflexionat força abans d'emetre conclusions que han esdevingut vitals per la nostra personalitat. Ell sap combinar amb fina ironia i estimació, aquestes narracions amb la seva gran capacitat literària de saber transmetre vivències de la seva pròpia existència, sabent que encara tenim a la nostra memòria col·lectiva uns progenitors que van ser protagonistes de fets importants de la nostra recent Història de la Guerra Civil.

L'Art de portar gavardina, és un art, si, però un art també és el saber construir uns relats emotius amb capacitat de narrar amb plaer i talent unes històries imaginades o viscudes que fan gaudir al lector d'una bona literatura.

..I que quan passi davant d'un aparador, em miraré de cua d'ull i tornaré e constatar el que ja sé. Que encara que m'hi esforci, mai no sabré portar gavardina amb la lleugeresa i l'elegància del pare, de Jorge Semprún i de tots els homes que li agradaven a la mare. [sic]


***

dimarts, 11 de setembre de 2018

Fent memòria



Setge de Barcelona 1713-1714
Vestigis de la ciutat del segle XVIII


Decret de Nova Planta 1716

Dictadura General Primo de Rivera 1923-1930


Dictadura General Franco 1936-1975


300 anys resistint i reivindicant......


....seguim commemorant i persistint...

LLIBERTAT!!
BONA DIADA NACIONAL



***

dilluns, 30 de juliol de 2018

Literatura valenta i reflexiva

Mohsin Hamid és un escriptor pakistanès format a les Universitats americanes de Princeton i Harward, el qual s'ha fet un lloc al món literari actual amb les seves obres d'una gran qualitat narrativa innovadora, les quals han estat traduïdes a més de trenta llengües, entre les quals el català i publicades per Edicions del Periscopi.

En tenia bones referències del volum titulat Sortida a Occident el qual recordo haver-lo adquirit l'any passat en ocasió de la Setmana del Llibre en català, i va ser quan vaig fer-me meu també L'Integrista reticent que em va seduir llegint el comentaris interiors de diversos crítics de Periòdics de referència.

Sortida a Occident és una faula sobre uns migrants que deicideixen deixar el seu país d'origen a través d'unes portes secretes, unes vies d'escapament que els porten a diverses ciutats del món, fent camí cap a l'esperança d'Occident. Els personatges són una parella de joves que tenien les seves vides resoltes en les seves ciutats d'orígen tant a nivell familiar com d'ocupació. Gent dels nostres dies, amb cultures orientals i transversals.

El conflicte bèlic arriba, obligant a la ciutadania a buscar sortides personals per manca de llibertad de moviments, i tancament de les feines sense possibilitat de subsistència. La novela és una història d'amor dels dos joves, on el repte és la lluita per continuar junts.

La reflexió que et porta aquesta novel·la és el retrat del món en moviment constant que ens insta a posar-nos a la pell dels altres, i que mai imagines els camins que sense pretendre-ho la vida pot portar-te.

El fil narratiu queda en suspens de tant en tant i et porta a un altra banda del planeta, on una situació ics esta succeint amb altres persones, recordant una mica la tècnica novelística Murakami, escriptor que va influenciar també a Mohsin Hamid, segons es comenta en la seva biografia.

Ens trobem davant una estructura novelística moderna i valenta, que ens porta als lectors a sortir de construccions literàries obsoletes.

Aquest volum està traduït per Albert Nolla, Master en llengua japonesa el qual coneixem també per haver traduït obres de Murakami i altres escriptors japonesos, al català.



L'integrista reticent va ser seleccionada com una de les millors novel·les de la dècada per The Guardian, on Hamid ens fa una radiografia del món on vivim.

El pròleg de Xavi Ayén com a periodista literari, ens fa un retrat de l'autor i ens comenta que el relat destil·la alguns elements autobiogràfics d'un pakistanés format a universitats nord-americanes. Un pròleg enriquidor que ens aporta la seva visió del que ens vol explicar Hamid sobre les contradiccions dels sentiments que experimenten les persones procedents de la cultura oriental i viuen a cavall entre dos mons.

El protagonista de la novel·la és un brillant jove pakistanès procedent d'aquesta cultura oriental que s'integra a la Nova York dels triomfadors i acaben als grans despatxos de Manhattan. El gir inesperat dels esdeveniments de les Torres Bessones, sacseja la seva vida i l'adaptació dins la societat on s'ha format, comença a trontollar.

La història s'estructura com un abans i un després. A través d'un diàleg fictici amb un enigmàtic interlocutor, es converteix en el narrador de la pròpia història, i anem seguint els passos d'un home que se sent expulsat de la vida occidental i reflexiona sobre els seus orígens, i l'encaix del món on viu.

És una obra brillant que es pot etiquetar com una novel·la de suspens, romàntica, política, com una sàtira o com un thriller,  cadascú com li sembli, com ens diu Xavi Ayén, i estic molt d'acord amb aquesta definició. El lector en gaudeix, així com, reflexiona sobre aquesta globalització que vivim i que a vegades no s'adapta a totes les persones de la mateixa manera.

***


dissabte, 14 de juliol de 2018

Sèries i minisèries televisives angleses (2na. part)

... segon i darrer apunt sobre el tema




The Durrells - Aquesta sèrie autobiogràfica basada en la "Trilogia de Corfú" que va publicar el naturalista Gerald Durrell, descriu la seva infantesa a l'ílla grega de Corfú, on va anar amb la mare i germans buscant un mitjà de subsistència familiar, després de la mort del seu pare a Anglaterra.

La situació en que es troba aquesta família en una illa on en aquella època (anys trentes del segle XX)  gairebé no hi havien anglesos i dificilment trobar algú que parlés un altre idioma que no fós el grec era realment difícil, van haver de introduir-se en un ambient camperol, i força diferent al que estaven habituats.

La sèrie és divertida i amena. Les situacions emmig de la natura són agraïdes per l'espectador, i la obsesió amb la que va començar el jovenet Durrell observant els animals i intentant la seva conservació en el seu zoo particular,  és força interessant. Per descomptat les panoràmiques illenques són motiu per seguir amb la filmació.



Wolf Hall- La darrera que hem vist és la clàssica història d'Enric VIII i l'Anna Bolena.

Com tots els clàssics britànics no te desperdici. La cura en que els anglesos expliquen la seva història és envejable. En el cas d'aquesta sèrie són les intrigues de la cort amb Thomas Cromwell secretari d'Estat i home de confiança del Rei, el qual ha de vetllar per les decisions interessades del monarca, no sempre acceptades pels seus contrincants.

Un relat exent d'estímuls visuals externs, que han estat substituïts per explicar la història amb diàlegs, potser acostant-se més al teatre que al cinema, i això si, unes bones escenes plàstiques dignes de veritables obres pictòriques del segle XVI. El vestuari fantàstic i la localització dels espais, molt adients. No cal esmentar la bona interpretació com sempre dels actors anglesos.

Una bona sèrie pels amants del cinema clàssic britànic.

***

Moltes d'aquestes pel·lícules seriades televisives, acaben com un fil sense nus, per poder seguir amb els temes en cas de que tinguin una bona acceptació, suposo que potser algunes de les que hem vist podrien perfectament continuar, la qual cosa n'esterem amatents.


***

dimecres, 11 de juliol de 2018

Sèries i minisèries televisives angleses (1ra.part)

Com obsequi nadalenc, varem rebre una subscripció per mig any a Filmin, la qual hem estat aprofitant per veure a més d'alguna pel·lícula fora de cartellera, algunes sèries televisives britàniques que són especialment de la nostra predilecció per la seva posada en escena de força qualitat. La BBC sempre ofereix interessants relats ubicats en escenaris històrics, alguns de bèlics, o bé també de moments polítics del pas dels britànics per antigues colònies.

L'avantatge també d'aquestes sèries, és l'opció de poder triar l'idioma original amb subtítols en català que des d'aquesta plataforma se'ns ofereix, i no només en les sèries si més no, també en la majoria de films.

Les series que hem visualitzat son:

Home Fires. Ens relata el protagonisme que adquireixen unes dones d'un poblet rural nomenat Cheshire antic comtat de Chester al sud de Liverpool durant la Segona Guerra Mundial, on es va instalar una base militar aèrea.

Ens presenta la vida de la població sobretot femenina, que es prepara per afrontar un conflicte bèlic. Aquest moviment femení que busca la manera d'ajudar al seu poble i al país per mitjà d'activitats diverses, en un indret on els homes van desapareixent per reclutament i es van quedant soles. Els fets ens apropen a la idiosincràcia britànica de l'època, dins les diferències entre les classes socials de la població.

Una sèrie interessant i amena amb continguts patriòtics i socials.



The Village. Un altre relat seriat força notable, que ens parla de la relació entre diversos personatges i famílies de diferents classes socials també, molt britàniques, que viuen en una població rural on els esdeveniments en aquest cas de la Primera Guerra mundial, estan a punt de començar.

Aquesta història és narrada en el present, pel fill petit de la familia camperola protagonista, però ja gran i centenari, i ens va introduint en forma de flashback des de l'època actual, ocupant uns minutets al començament dels primers capítols.

El periode històric comença tot just a les portes de la nomenada Gran Guerra, i donen vida a famílies camperoles molt humils, contrarestant amb la convivència dels aristòcrates que regentaven les terres. És un tema que no és nou en les sèries angleses, però que és una manera de representar els canvis que va suposar aquell periode, i com les dones van poder anar adquirint més drets socialment.

Les manipulacions polítiques dels aristòcrates, juguen també un paper interessant en els esdeveniments i en conjunt és una sèrie plaent pels anglòfils.



Indian Summers. El relat ens porta a l'any 1932, ja a la decadència de l'Imperi Britànic, justament a les plantacions de te al nord de la India, i les diferències també entre nadius i colons. Ja es parla de Gandhi i de les lluites d'ambdós costats quan la India començava a organitzar la seva independència.

És interessant veure con afecten als sentiments, el fet d'haver nascut a un país en aquest cas la India, i tenir una nacionalitat d'un país que no has trepitjat mai com és el cas del protagonista.

Malgrat els estereotips de drames i passions que inclou aquesta sèrie, no deixa de que el moment històric que representa, té un atractiu afegit de com vivia la comunitat britànica en les seves colonies donant l'esquena al poble que els servia.


seguirà......



dissabte, 23 de juny de 2018

Deu anys de Blog

El dia 28 de juny farà 10 anys de la inauguració d'aquest blog personal.

Era l'època dels bloguers, un espai on ens esplaiàvem i teniem moltes coses a dir-nos i comentar abans dels mòbils intel·ligents que d'una manera còmoda, ha facilitat amb poques paraules la comunicació ràpida dins les xarxes socials de Facebook i Twitter, i que el fet de no haver d'emprar gaire temps per exposar una idea, ha fet que els blogs hagin deixat de tenir aquell interès inicial. Malgrat això, encara persisteixen per a les persones que ens agrada escriure i manifestar-nos d'una manera més fluida.

Haig de dir que, personalment em serveix també com arxiu de vivències i a vegades revisant només algunes entrades, em fan recordar llocs on hem anat o estat, i ajuda a revifar la memòria de la pròpia història, que és en part l'objectiu inicial pel qual vaig començar.

Aixó doncs, continuo amb aquest afer, malgrat que ja no té la intensitat d'abans, no voldria deixar d'exposar experiències viscudes, atès que l'esforç que significa fer treballar una mica l'intel·lecte, té el seu valor afegit, doncs estructurar la paraula per ser intel·ligible, requereix un temps que mai es pot considerar com a perdut.

***

diumenge, 6 de maig de 2018

Dia de la Mare

La Dama de Çatalhöyük c. 6.000 aC
Museu d'Ankara
Aquesta estàtua de la divinitat frígia coneguda com Cíbele la "deesa mare", va ser trobada a la regió de les muntanyes d'Anatòlia i el seu culte representava la fertilitat de la natura.

Posteriorment els grecs la van assimilar a altres deesses mitològiques com Gea o Rea, amb el sobrenom de "la gran mare", i el seu culte va esdevenir important per grecs i romans, ja que Rea va infantar amb Cronos el seu germà,  la nissaga de deus i deesses els quals va anar devorant per que no es cumplís la profecia de que tornéssin a regnar els Titans. 

Rea desesperada, va demanar ajuda a Gea per amagar el seu últim fill, que ho va fer dins una pedra, el qual va ser regurgitat i així salvat. Aquest era Zeus. 

Versions de l'origen mitològic grec, en podem trobar moltes de diferents, però el culte a la mare Rea, la qual grecs i romans feien ofrenes i li rendien honors un cop l'any al temple de Cíbele, va esdevenir costum pels primers cristians que van transformar aquestes celebracions en honor a la Mare de Déu i al "dia de la mare".

En l'actualitat penso que degut al seu caire comercial, potser aquesta pràctica de fer regals a les mares ha minvat una mica, la qual cosa agraeixo, ja que el "dia de la mare", és cadascún dels dies de l'any en que les mares, àvies i totes les dones, no necessariament amb la maternitat, han d'afrontar els problemes cotidians i familiars que es presenten. Reivindico aquí el paper de la dona com a tal i no solament com a mare. És que les que no són mares no tenen dia?

Rea, portant a Cronos la seva filla


***

diumenge, 29 d’abril de 2018

Cartes per la Llibertat


Segell de la Renaixença catalana
Amb el títol "Cartes per la Llibertat" VilaWeb ha anat publicant una sèrie de cartes dirigides als nostres polítics tant exiliats com empresonats, enviades per diverses persones de diferents àmbits tant culturals com polítics i també d'amistats personals.

És un goig llegir aquestes epístoles que puntualment surten a la llum pública, per la càrrega emotiva que transmeten. Enllaço aquí les que han anat apareixent durant el mes d'abril (vegeu)

En l'era digital, no és comú l'intercanvi de correspondència en paper, si no és perquè els receptors no poden beneficiar-se, lamentablement, dels avanços tecnològics que per causes evidents d'esdeveniments externs, els obliguen a prescindir-ne.

És evident que el costum d'escriure cartes ha davallat, però que recordem potser amb nostalgia, quan el carter trucava a la porta i ens portava aquells sobres amb segells, a vegades de diferents indrets del món.

Per mimetisme familiar, va ser una pràctica que em va portar moltes safistaccions adolescents, el poder fer intercanvi de cartes amb corresponsals afins, de diversos llocs d'Espanya. Aleshores coneixíem les ciutats i pobles a través d'quelles lletres que rebíem regularment, i a nivell cultural i popular podíem esplaiar-nos explicant com vivíem el nostre dia a dia des de cada indret.

Recordo amistats a València, Extremadura, Madrid, Canàries, etc. També més endavant fins i tot per praticar l'anglès acadèmic, intercanviava quatre mots amb una amiga d'Holanda. Va ser una època d'enriquiment personal i de cultiu de la llengua escrita, la qual cosa penso que va ser primordial per poder estructurar el pensament, i junt amb la lectura, poder després endinsar-me en la pràctica del meu propi idioma, el qual, no ens l'havíen ensenyat a l'escola.

Reconduint el tema de les "Cartes per la Llibertat", celebro l'oportunitat que ens brinda VilaWeb de llegir aquestes lletres, que poden servir d'alleujament per tots els receptors que estan privats de llibertat, a tants kilòmetres de distància dels seus familiars.





***