diumenge, 21 de juliol del 2013

Apunts aquàtics

Trobo que fer campionats aqüàtics en plena canícula és força refrescant, almenys pels que ho veiem des de casa per la TV, còmodament asseguts i amb un got d'aigua amb bombolles per anar xarrupant.

Recordo com tothom, l'any olímpic Barcelona'92, que vam tenir temperatures força altes, però que nosaltres no vam poder-ho comprovar en la nostra persona, atès que érem de vacances a la Vall d'Aran i justament dins la casa que varem llogar a Benós, hi havia llar de foc que vam haver d'encendre amb causa justificada i aleshores en lloc d'un got d'aigua fresqueta, contemplàvem els esdeveniments amb una taça de cafè amb llet calenteta. Quines contradicciones té la vida!

Pel que fa en aquesta competició, admiro la natació sincronitzada i penso en la quantitat d'hores de formació que han d'emprar aquestes noies i els sacrificis que comporta haver d'estar tan en remull. Ara però els resultats són òptims i creen un univers de fantasia espectacular.




La primera vegada que varem veure aquests jocs aquàtics, els que tenim ja una edat, va ser en aquella reposició de la peli "Escuela de Sirenas"  que ja no era de la nostra generació, atès que va ser filmada l'any 1944 amb la famosa nedadora americana Esther Williams que fa cosa d'un mes i escaig va morir, però que ja va ser un èxit coreogràfic digne d'admiració.

En quan als salts de trampolí també m'agrada veure'ls. Les piscines Picornell amb la ciutat al fons, és un escenari idoni per aquests esdeveniments. Veure volar als atletes, i entrar a l'aigua com una agulla de brodar, entrant i sortint, és com l'encís que representa veure els resultats en una labor, després d'hores de dedicació.



L'atracció de l'aigua és indescriptible. Admiro aquests exportistes dedicats exclusivament a competir dins aquest element. Tot dóna felicitat i crec que al llarg dels temps després d'haver aconseguit fites importants, pensar en aquests moments de glòria és un goig que deu acompanyar tota la teva vida.


***

dissabte, 13 de juliol del 2013

Japonisme

No és la primera vegada que parlo de l'art japonès. És un art que sempre m'ha captivat a nivell pictòric, com també va fascinar a occident a partir de mitjans del segle XIX, i la influència que va exercir als pintors impressionistes va ser fructífera per desenvolupar la modernitat artística de l'Europa que començava a desfer-se d'uns encotillaments socials, i volia canviar la visió d'un art amb noves idees, formes i colors.

Tot això ens exposa Caixa Forum en aquesta nova mostra, i que no volia perdre-me-la.

Trobarem peces exposades moltes de les quals, es mostren de manera excepcional per primera vegada, com un Miró procedent del Museu d'Art Modern de New York de l'any 1917, el qual recull també una composició temàtica força interessant pel meu entendre. Fortuny, Miró i Picasso van ser tres pintors en els quals trobem influències japoneses en les seves obres.

Joan Miró


Picasso


Fortuny










A més de peces pictòriques originàries d'aquell país, la influència que van tenir en els nostres artistes tant nacionals com europeus, ens son mostrades amb realitats força quotidianes com il·lustracions en productes de consum i cartells publicitaris, que van fer canviar els gustos i van desvetllar un món exòtic de diversos formats.





El japonisme també va influir en les arts escèniques. Es projecten tres curts de Segundo de Chomon procedents de la Filmoteca de Catalunya, de les primeries del segle XX, d'una durada de no més de cinc minuts, en els quals veiem la imaginació dels seus creadors a nivell escènic i coreogràfic i que amb tècniques de "teatre negre" ja feien les seves primeres incursions en el món del cinema.

 

Hi han moltes peces cedides per coleccionistes nostrats, com Josep Mansana, així com literatura procedent de fons bibliogràfics amb estampes i dibuixos força evidents d'aquest art que sorgia com un corrent aigües avall.

L'art i la cultura del Japó va arrelar a la península, i de manera ben especial a Catalunya.  El modernisme va beure d'aquell món, i els vitralls amb reproduccions de jardins i flors exòtiques, mobles i làmpades amb motius de papallones i libel·lules van servir per vestir els nous edificis que els arquitectes construïen per aquella burgesia amb ganes de sorprendre.



Aquests intercanvis tenen els orígens en l'arribada dels primers missioners a aquelles terres orientals ara fa més de 400 anys, i podem veure exposats exemplars de llibres que utilitzaven per poder relacionar-se i comunicar-se.
No puc imaginar-me com deurien moure's aquells homes amb hàbits religiosos, en aquella cultura tant diferent i peculiar, en aquell món de samurais i geishas!.

Una vegada més, l'exposició ens brinda un món per entendre l'art i les seves conseqüències.


***

divendres, 5 de juliol del 2013

Intercanvi en cinc anys de blog


Com aquell que no vol la cosa, per Sant Pere vaig celebrar els meus cinc anys de blog.

He volgut fet aquesta commemoració amb estrelles de mar de cinc puntes, força refrescants en aquesta època de l'any, i les cinc puntes m'han inspirat el que m'han representat aquests anys de blogaire.




1-Il·lusió
2-Imaginació
3-Informació
4-Intercanvi
5-Indulgència

Però el que més m'ha satisfet, és l'intercanvi de coneixements entre amics virtuals dins l'àmbit blogaire. Amb alguns hem deixat de connectar-nos, però n'he recuperat d'altres que també han influït en les meves vivències, i m' han ajudat a ampliar els coneixements dia a dia, per la qual cosa ho agraeixo i per això considero que l'experiència és del tot positiva.


Les imatges de les estrelles, les he tret de la xarxa, no són fotografies meves, malgrat que ja m'hauria agradat veure-les "in situ". Les estrelles de mar són uns animals d'aspecte fràgil i no tenen por de pedre un braç, ja que a seva reproducció és a partir d'un d'aquests membres. Sempre han estat dins del nostre imaginari ja des de la nostra infantesa, i repetidament reproduïdes en els contes. Diuen que una flor no fa estiu, però crec que una estrella de mar, si que fa estiu i també dóna alè anunciant vacances i la ferma convicció de continuar amb aquest joc de relació i comunicació a través del món virtual.

 




***