dimecres, 25 de maig del 2016

DOCfield16

S'està celebrant a Barcelona la quarta edició del Festival de Fotografia Documental DOCfield 16. És una iniciativa liderada per la Fundació Photographic Social Vision que reconeix el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme gràcies a un extens programa d'exposicions i activitats.

Aquest any amb el títol: Europe: Lost in Traslation, s'ofereixen a la ciutat 30 exposicions gratüites, algunes de les quals a l'aire lliure i a diferents barris de la ciutat. Un festival que vol convertir a Barcelona també en centre de referència internacional de la fotografia documental.

Crec que la ciutat ha estat sempre un referent en quan a la internacionalització de fotògrafs que han traspassat fronteres, com també la gran afició fotogràfica amateur dels seus habitants. Una activitat que moltes vegades s'ha transmès de pares a fills, i que ha configurat socialment aquest afany de reportar situacions de moments concrets de la nostra vida cotidiana.

Fotògràf: Misha Pedan -metro de Khàrkov (Ucraïna 1985-86)

Aquests fotògrafs europeus que ens mostren els seus treballs d'instantànies obtingudes amb gent anònima i llocs on no hi arriben moltes vegades els mitjans habituals, ajuden a donar a conèixer indrets i conjuntures que restaran com a testimoniatge de cara a les futures generacions, ja que el tema d'aquesta edició del DOCfield16 que vol deixar petja, com diu la comissària i Directora artística, és l'Europa actual, una Europa en flames, de refugiats, escàndols financers, nacionalismes, disparitats entre el centre i les fronteres, el Nord i el Sud, la tradició i el futur. S'ha qüestionat molt què suposa Europa i la seva Unió, què ha acabat sent i què podria haver estat.













Una interessant iniciativa per a tots i a totes als que ens agrada aquesta manera de recordar la història, i a la vegada, atès que les obres estan exposades en alguns llocs emblemàtics, es poden també visitar una vegada més aquests indrets representatius de la nostra ciutat, com són la Universitat de Barcelona, Palau Robert, Casa Golferichs, Pati Llimona etc. etc, així com Biblioteques i Centres Culturals.

Fotografia reinterpretació llibre Black lamb, grey falcon (1941)
de Rebecca West,
viatge per l'antiga Iugoslàvia,
recuperant el context de la pèrdua d'identitat nacional després
de la desintegració del país el 1991


***



dijous, 19 de maig del 2016

Impressions de la ciutat XXL

Tot és=XXL. Els edificis de Manhattan=XXL. Els cotxes de bombers=XXL. Els camions=XXL. Els plats dels menjars=XXL. Les limusines=XXL. Els cotxes particulars=XXL. Els rètols públicitaris=XXL i no diguem les pantalles lluminoses de Time square, fins i tot hi ha grades instal·lades perquè el públic pugui badoquejar quina és la marca que més ha optat per la pantalla més gran. Impressionant!

Només uns pocs dies a la zona de Manhattan per alguns "idíl·lica" i per altres "millor ciutat del món", hem pogut constatar la immensitat d'una ciutat sumament sorollosa i aclaparadora. Mai es dorm, sempre hi ha moviment i botigues obertes les 24 hores del dia. Tampoc desapareixen els embussos de tràfic. Els desplaçaments per la superfície són interminables. La gent sempre va corrents pel carrer xarrupant envasos tipus starbuck amb líquids de tota mena i colors. A tothora veus gent menjant, i fent-ho a corre-cuita amb menjars comprats als carrets que s'ubiquen als extrems de les voreres del carrer, atès que segons les lleis de l'Estat, estan a la part pública d'una vorera, que comparteixen espai, meitat per meitat, a l'espai privat que s'apropa a les botigues, que deuen ser les que paguen els impostos perquè no s'instal·li ningú al seu davant.













Aquest mirar sempre amunt per descobrir edificis, els quals haig de dir, n'hi han de molt impactants i realment espectaculars, però que per veure'ls bé s'han de mirar des dels observatoris dels més alts i emblemàtics com són l'Empire State o Rockefeller Center, et fa sentir com una humil formigueta observant gegants prepotents que estan a l'aguait dia i nit.


El gran pulmó verd és evidentment el Central Park. Es va construir enfonsant una mica la seva superfície per evitar els sorolls. I realment, es nota la placidesa. Un oasi per refer-se de l'estressant ritme cotidià dels urbanites. Ara a la primavera és un goig  poder-s'hi passejar tranquil·lament i sense presses descobrint-hi la flora i la fauna que l'envolta.

 La cultura d'aquesta ciutat no es pot obviar. El excel·lents musicals, i el patrimoni museïstic, ajuden al visitant a soportar millor els assetjaments a que està sotmès, per l'afany d'alguns, d'oferir tota mena de serveis de locomoció i que contínuament has d'anar rebutjant.

  

Un bon motiu per visitar Manhattan és poder trepitjar la Zona 0.  És dels llocs que l'emoció aflora quan s'hi arriba. S'ha lograt configurar un nou espai d'una gran sensibilitat amb un memorial d'uns fets els quals no haurien d'haver-se produït mai, i que restaran per sempre en la nostra memòria col·lectiva.





Els diferents barris de la metròpoli ens han portat els records de pel·lícules, obres teatrals i literatura del segle XX, que han servit als de la nostra generació per conèixer la idiosincràcia d'aquesta ciutat. Autors com J.D.Salinger, A.Miller, T.Williams, J.Steinbeck ens han aportat la cultura informativa d'un sistema de ser i de viure a l'altra banda de l'Atlàntic.





I després d'uns dies arrossegant un "jet lag" difícil de controlar, hem tornat a la nostra ciutat que alguns pensen que també és sorollosa i aclaparadora, però que és la "nostra" i que sempre l'enyorem quan estem lluny i distanciats, i volem tornar a veure els taxis grocs i negres, i gaudir dels nostres parcs que no són precisament XXL, més aviat XS, però que també són els "nostres" i ens els estimem.




***

dilluns, 2 de maig del 2016

Recordant a Cervantes

Són quatre els segles que ens separen de la mort de Miguel de Cervantes. Enguany es commemora aquest esdeveniment i ens ho han fet recordar.

Tenim a casa una edició de Don Quijote de la Mancha, d'Ediciones Fax de l'any 1966, que és el mateix, que la imatge del qual he trobat a Internet, però amb una particularitat especial. El nostre exemplar, comprat a un llibreter de vell, l'any 1971, porta una inscripció d'una persona a punt d'entrar a la presó.

Pel que sembla, és o era una persona erudita, per la lletra i la manera com s'explica, a més dels múltiples subratllats i anàlisis que contenen les seves pàgines. Penso que la persona que el va adquirir a Madrid, com fa constar, podia haver estat un presoner polític, però em fa dubtar, ja que ho subscriu l'any 1976 i el dictador ja no el teniem entre nosaltres.

Amb tot haig de dir que hi han subratllats i notes interessants, i sembla que el seu lector en va treure força profit, a la vegada que pot ajudar a un altre usuari del llibre a beneficiar-se dels apunts.

Fullejant alguns capítols he recordat la personalitat d'aquest famós Hidalgo,
que anava per les terres de Castella amb la prepotència i coratge davant les suposades adversitats en que es trobava, i sempre evidentment per damunt del bé i del mal sense humilitat ni rectificació dels seus actes. Aquest ADN perdura en els actuals espanyols, que continuen amb aquest tarannà "quixotesc", considerant que rectificar els errors és un signe de feblesa. Enllaço un article interessant sobre aquest tema dels valors dels "hidalgos" actuals signat per en Vicenç Villatoro al Diari ARA, del diumenge dia 1.

Tornant al volum especial que tinc entre mans, és curiós que encara recordo, després de tants anys, molts dels episodis d'aquelles aventures dels cavallers i moltes frases memorables. Gairebé t'agafen ganes de tornar a llegir alguns capítols divertits. Potser també tinc algun gen matern ignorat en algun raconet, ja que la mare l'havia llegit cinc o sis cops!

***

...Pues no tengas pena, amigo -respondió Don Quijote-; que yo te sacaré de las manos de los caldeos*, cuando más de la Hermandad. Pero dime, por tu vida: ¿has visto más valeroso caballero que yo en todo lo descubierto de la tierra? ¿Has leído en historias otro que tenga ni haya tenido más brio en acometer, más aliento en el perseverar, mas destreza en el herir, ni más maña en el derribar?
(Hidalguía Fatxenda)

-La verdad sea -respondió Sancho- que yo no he leído ninguna historia jamás, porque no sé leer ni escribir; mas lo que osaré apostar es que más atrevido amo que vuestra merced yo no lo he servido en todos los días de mi vida.....,

Nota: *De las manos (=del poder) de los caldeos salieron los judíos que habían estado cautivos en Babilonia.

***