dissabte, 28 de juny del 2014

Ja en fa sis

Ja fa sis anys que un 28 de juny com avui, vaig tenir la bona pensada de començar un blog personal, com a repte per poder deixar empremta de les coses que passen i les coses que em passen pel cap.

Antigament les persones encetaven "diaris personals" per deixar anar sentiments, crec que actualment  la substitució són les xarxes socials en totes les seves formes i maneres. Facebook ha esdevingut una finestra ben oberta de la vida de la gent a la qual li agrada mostrar-se i donar a conèixer moltes de les pròpies activitats. Twitter és la rauxa de fets puntuals que esdevenen i que van marcant els successos segon a segon.  En canvi els blogs per mi, majoritariament són el seny i tenen l'interès que potser no trobo en cap altre mitjà. Són com l'speakers corner de la xarxa. També la gent mostrem activitats, parlem de teatre, llibres, cinema, temps passats viscuts, ens posicionem políticament, i crec que malgrat que van ser un esclat en un moment determinat, encara es van mantenint d'una manera força digna, i els blogaires encara ens anem trobant per compartir novetats, com el Grup Ateneuesfera que fa un parell de dies en el marc de l'Ateneu barcelonès, ens retrobavem després de 14 mesos, al voltant d'una taula per sopar.


Per això, sense gairebé adonar-me'n he arribat aquí. Sis anys llegint i escribint blogs i amb la il·lusió encara de seguir fent-ho, ja que a més de cultivar la paraula escrita, em serveix de recordatori de fets que ens van succeint dia a dia i que m'agrada deixar constància d'una manera explícita.

***


dimarts, 24 de juny del 2014

Petards i cava

Després de la tempesta de petards, cava i coca, arriba la calma. Pensava que enguany al coincidir en un pont festiu, se'n tirarien menys, però he comprovat que anava errada. Deu-n'hi-do el soroll, però no hi ha revetlla sense petards i és el moment màgic que amb aquesta activitat, les criatures gaudeixen i recordaran la celebració del solstici amb força bullanga.

Uns dies passats a la regió francesa de La Champagne ens han servit per començar l'estiu amb les piles carregades de natura i vinyes. Em va sorprendre que en aquelles latituds tinguessin fogueres preparades per la nit de Sant Joan, concretament  a la vila d'Orbais, on al darrera de l'Abadia benedictina havien acumulat una muntanya de fustes per encendre el foc i celebrar el solstici (es veu una mica a la dreta de la foto). També vam observar els anuncis de Festes que hi havien pels pobles, dedicats a Sant Joan. Creia que el foc era exclusiu dels Països Catalans, però la realitat és que la ignorància encara ens acompanya.
San Pere d'Orbais l'Abbaye

Ara esperem Sant Pere, enguany és diumenge, i segurament també serà dia de revetlles esperades encara que el protagonisme sempre se l'emporti la nit més curta de l'any.





















***

divendres, 13 de juny del 2014

Les dones del 1714

La Patrícia Gabancho amb aquesta publicació, ha volgut retre homenatge a les dones que el 1714 van estar presents a la Guerra de Sucessió, les quals per la condició que tenia la dona en aquella època, van ser poc protagonistes visibles en la Història. Ara, aprofitant l'esdeveniment del Tricentenari, després de diverses converses amb historiadors/historiadores, i com a periodista de recerca, la Patricia s'ha entrevistat amb persones que han seguit el rastre de la Història de les dones que van viure uns fets i van participar-hi d'una manera efectiva, i ens ho descriu per capítols, donant compte de les fonts i persones consultades.

Crec que dins l'extensa literatura que ha esdevingut aquest any, la publicació d'aquest llibre és parlar-ne també d'uns fets, però d'una manera intel·ligent i diferent amb l'aportació d'un tema referit a unes dones que van passar desapercebudes, i crec que es mereixen també un reconeixement públic, malgrat que és difícil aconseguir informació atès que en prou feines van deixar rastre, doncs la desprotecció que la dona tenia en aquella societat supeditada a la figura masculina i que van quedar relegades a un paper secundari dins l'àmbit familiar, havien de ser mereixedores també d'un lloc a la Història.

Haig de comentar el fantàstic Epíleg sobre les reflexions de l'autora a l'entorn del 1714/2014.
 Comença dient:

"Lo que murió fue solo un estado, una organización política, no un pueblo, y cuales sean los destinos de este pueblo en el futuro esto lo escribiran en la continuidad de los siglos sus historiadores"
Salvador Sanpere i Miquel descobridor del text de Castellví.

El volum està il·lustrat capítol a capítol per Francesc Artigau amb dibuixos de traç senzill, que dóna vida a l'austeritat del llibre.

També hi ha al final una breu ressenya dels colaboradors/es a més de la Bibliografia emprada.

Agraeixo als escriptors que durant aquest Tricentenari, ens han volgut informar d'aquells esdeveniments que van succeir en les nostres terres, ja que en els dissenys curriculars del post-franquisme, res semblava important després del 1492 perquè la quitxalla ho aprengués. Crec que ha valgut la pena aprofundir en uns coneixements per la majoria ignorats o bé oblidats.



***


dimecres, 11 de juny del 2014

Love me

Amb aquest títol l'exposició fotogràfica del Palau Robert ens mostra el projecte del fotògraf Zed Nelson de deixar constància i evidenciar una curiosa forma de rentat de cervell cultural, d'una conducta que sense adornar-nos anem construint en un món globalitzat també a nivell del nostre físic.

Ens comenta que ha viatjat per tot el món a la recerca de la creació de la pròpia imatge homogènia la qual estem creant, i ha volgut captar amb la càmera un reguitzell d'aquestes imatges. Puc dir que n'hi ha algunes de força impactants.

Les paraules de Zed ens diuen que: La indústria de la bellesa mou 160 milions de dòlars l'any. El culte al cos que arriba ja a tots els llocs del món, s'ha convertit en la nova religió i que vivim en una societat que reivindica i idealitza la joventut. Les operacions de cirurgia estètica s'han convertit en alguna cosa més que prescriptives. A orient es volen "occidentalitzar" els ulls. A l'Àfrica s'extès l'us de productes per aclararir la pell i allisar el cabell. A sudamèrica les dones volen assemblar-se a la nina Barbie i les portades de revistes les ocupen models rosses. Al Japó augmenta l'anorexia i a la Xina proliferen els consursos de bellesa que havien estat prohibits per fomentar la "contaminació espiritual". Als EE.UU. els nordamericans es gasten més diners en estètica que en educació.

Aquesta nova forma de globalització del cos s'ha convertit en una vulgar marca universal. Hem creat un món que recompensa i castiga social, psicològica i econòmicament la nostra imatge. Tots volem resultar "atractius" i tots volem ser estimats. Però cal que hàgim de tenir tots els mateix nas, els pits més grans, la pell més estirada, les cames més llargues i mantenir-nos sempre joves? 

Vinculem l'autoestima a la nostra imatge, però les conseqüències psicològiques i emocionals que això comporta, son molt complexes. Zed Nelson

La mostra de fotografies és la constatació d'uns fets que ens sorprenen, com veure que a l'Iran les noies es redueixen el nas per occidentalitzar-se i a la Xina es posen pròtesis per la mateixa raó. Tot una paradoxa.














***

diumenge, 8 de juny del 2014

Ambaixadors de coloraines

Avui hem tingut els nostres ambaixadors anant per les ciutats europees vestits de colors i alçant-se amb el manifest:

Catalans want to vote - Human towers for democracy.

Ja fa temps que ens deixem sentir, la gota malaia catalana va llaurant les ments alienes, esperant que tard o d'hora les nostres inquietuds democràtiques sen's veuran recompensades.

Ha estat un matí més de demostracions populars arreu. El símbol casteller de fer tots pinya per una causa comuna, ha valgut comentaris positius i d'afecte a l'entorn d'aquests nois i noies que han viatjat pagant les costes de la seva butxaca, amb la il·lusió de posar la seva petita llavor a favor de la llibertat d'un poble, el qual fa anys que reneix amb aquesta esperança. Els compatriotes dels llocs de destí, han ajudat amb els acolliments i infraestructures a nivell voluntari, també perquè el ressó mediàtic sigui tot un èxit.

El Verkami d'Omnium cultural, i l'aportació dels socis, han donat els seus fruits, i s'ha pogut sufragar aquesta iniciativa, que mai és massa per donar-nos a conèixer i anar pas a pas amb les nostres reivindicacions.

A les 12 en moltes de les places de les nostres ciutats s'han aixecat simultàniament els castells. La colla de Gràcia també ho ha fet, i allà hem estat per fer pinya.









 









***

dimarts, 3 de juny del 2014

Vintage

Encara no havia estat als Encants nous de Bellcaire amb les seves lluents teulades. Aprofitant la crida dels mitjans sobre la Fira Vintage, el diumenge ben d'hora, ben d'hora, just acabaven d'obrir, ens hi vam atansar.

M'havia imaginat que hi hauria més paradetes "vintage" per la qual cosa em va decebre una mica, ja que pensaba trobar d'una manera més generalitzada aquells objectes.  Hi havia més parades tipus "mercadillo" de robes a 1 euro i les habituals del sector, que les anunciades a la fira. De totes maneres he fet alguna fotografia d'alguns raconets que m'han cridat l'atenció, i d'algunes peces divertides.











El que si vaig observar, és que en moltes de les nostres cases ja tenim objectes dels que s'exposen de dificil classificació, rebuts d'herències familiars o de pròpies adquisicions, i m'ha fet pensar que aviat hauré de posar alguna paradeta "vintage" a veure si algú li fa peça algún gerro o canti d'Argentona que he vist  "in situ" igualet al que tinc a casa.


















També hi havia uns gerros de vidre pintats, un dels quals en tinc un de molt semblant, que deu ser dels anys vint del passat segle, i que vaig recuperar d'una casa familiar. Veieu les fotografies.

Els de La Fira


El de casa

De totes maneres l'objectiu principal era veure la construcció. La vaig trobar espectacular i que encara farà força patxoca quan les obres de la Plaça de les Glòries estiguin enllestides.




***

dilluns, 2 de juny del 2014

Moment històric - Any 2014



***

Any 1714 Felip V - Any 2014 Felip VI
ATZAR?


***