Coincidències possibles

"Sovint he sentit explicar una cosa i dir: "No es possible", per descobrir menys d'un any després que en algun lloc havia passat de debò"

ISRAEL BASHEVIS SINGER 

(escriptor polonès-americà de llengua ídix (1893-1944)

Amb aquesta cita comença el llibre d'Erri De Luca titulat IMPOSSIBLE. Aquesta novel·la defineix una vegada més la personalitat del seu autor novament fent un cant a la llibertat .

Erri De Luca sempre ha estat un escriptor de gran qualitat literaria,  ja son uns quants llibres els que he llegit i vaig constatant que és un home fidel als seus principis de compromís polític, i fent un cant sempre a la natura i a la llibertat.

En aquesta obra, l'autor ens vol fer veure com en un moment, la vida et pot canviar fent que allò impossible esdevingui realitat. La història comença quan un home en solitari surt a la muntanya, la qual cosa fa sovint, per sentir la immensitat de la natura, quan se n'adona que una persona l'avança en el camí i desapareix en un accident. Quan avisa a emergències és acusat d'homicidi atès que descobreixen que el difunt era un antic company de lluita revolucionària.

Tot el relat es basa en diversos dies d'interrogatori de preguntes i respostes per part del fiscal i de l'imputat, que ens mostra l'enfrontament de dos punts de vista: el d'un home de lleis que parla en nom de l'Estat i el d'un home que té les seves pròpies lleis de la natura. Un diàleg interessant que fa impossible evidenciar una trobada premeditada per perpetrar un accident a la muntanya.

Per suavitzar aquest tema tant punyent de sondeig per esbrinar la veritat, els capítols es van combinant en cartes que el protagonista va enviant a la seva estimada desde la presó. Amb aquestes cartes el lector recupera l'alè de la tensió que li va produint aquest interrogatori que sembla no tenir fi.

Una novel·la que l'autor continua parlant dels seus grans temes, natura, llibertat, amor i compromís social.

Amb una excelent prosa traduïda al català per l'Albert Pejó, el qual fa sis o set anys ja li vaig agrair que em regalés un llibre d'aquest escriptor, i ara novament li desitjo que segueixi, amb aquesta tasca tant interessant de traduir-nos aquestes joies literàries.

***

La paraula contrària

Erri De Luca (vegeu) ha estat finalment absolt de l'acusació d'incitació al sabotatge d'una línia d'alta velocitat projectada a la vall de Susa. Aquest escriptor fidel als seus principis, s'ha posat al costat dels habitants d'aquesta vall que defensaven una causa d'impacte mediambiental greu, amb riscos per a la seva salut, degut al que podia comportar foradar unes muntanyes farcides d'amiant i urani.

Una petita editorial SEMBRA Llibres, de l'Associació d'Editorials Independents, ha volgut fer-ne ressò editant aquet petit llibre de 72 pàgines, on De Luca respon al seu procesament en defensa de la llibertat d'expressió.

En el interessant capitol INSTIGACIONS, ens fa una exposició de diversos intel·lectuals amb noms i cognoms, de l'esquerra italiana i d'altres indrets, que durant anys, i a través de la paraula escrita,  es van posicionar en contra d'interessos partidistes i donaven suport a les lluites socials. Alguns fins i tot van engegar una recollida pública de fons, dins la clandestinitat, per ajudar a països com Xile després de l'enderrocament del govern de Salvador Allende. Fa menció també d'altres escriptors que amb la paraula, i les seves crítiques provoquen reaccions impensables en alguns sectors i es pregunta si aquests són casos d'instigació.

Al·ludeix també en aquest capítol, a la lletra de l'himne de La marsellesa que incita a pendre les armes contra el tirà. L'autor del text espera de fa dos segles una denúncia per instigació. (Això m'ha fet pensar també en la lletra dels Segadors ???? )

Amb tot, el llibret és una clara defensa de la llibertat d'expressió i de la relació entre la cultura i les lluites socials. Després d'aquesta lectura, ens adonem que actualment el nostre entorn no està massa distanciat d'aquestes lluites. Erri de Luca ens torna a obrir els ulls a la realitat.

Acabo amb el pròleg a càrrec de David Fernàndez que no es pot ometre, i destaco aquest darrer paràgraf:

Afortunadament, els peixos mai no tanquen els ulls. I els elefants sempre tenen memòria. Per això estem amb Erri. Erre que erre. I per això aquesta paraula amotinada solidària de nosaltres: estem amb tu, amic. Contra el silenci del poder, el contrapoder de la paraula.
Lliures com el vent; ni muts ni a la gàbia; juntes podem.   Països Catalans, febrer de 2015. [sic]

***

Històries apassionants

Vaig tenir una gran alegria fa quinze dies quan el traductor al català d'aquests dos llibres me'ls va regalar, després de saber que havia traduït un dels autors contemporanis que darrerament m'està seduint. Un d'ells potser encara no havia arribat a les llibreries. El meu agraïment va ser total, atès que per un lector quan et regalen un llibre és com un infant quan estrena sabates noves.

Història d'Irene consta de tres relats, en els quals el mar n'és protagonista. El primer és d'una gran imaginació mitològica, entre la fantasia, la filosofia i la poesia. És un escriptor que en poques pàgines sap dir moltes coses. Deixa sempre una incògnita per resoldre al final del relat, la qual va donant-li voltes entre savieses de la vida i llenguatge poètic que fa gaudir al lector de tot el bagatge que com a home mediterrani i amant del mar, porta a dins. De Luca és napolità i la seva gran passió és el mar que no deixa de mencionar-lo en totes les seves obres.

També les al·lusions a la segona guerra mundial hi son presents en la seva literatura, ja que Itàlia va ser molt sacsejada en aquells anys. Precisament en la segona història que ens presenta en el llibre, són les vivències relatades del seu pare Aldo de Luca destinat a Albània, i ens mostra una vegada més els neguits que van haver de soportar uns homes per la seva supervivència, la qual va ser recolzada per l'esperança d'un mar el qual els va esdevenir taula de salvació.

El tercer relat és amarg però a la vegada valent. És d'una exquisida riquesa expressiva. I una vegada més el mar captiva al qui sempre n'ha estat enamorat.

El crim del soldat és un relat en dues parts. Les dues estan connectades fins al punt que fins a la cloenda del llibre el lector no ho percep, ja que es van entrecreuant diferents fils entre passat i present fins a arribar a un desllorigador final. Erri de Luca és una persona summament culta i ho demostra en els seus escrits. En aquest relat torna a sorgir el tema de la guerra i de les conseqüències que aquesta porta en el ésser humà. La diàspora dels jueus a l'Europa del 1939, és el fet que el porta a parlar-ne en aquest llibre per mitjà d'un ex-soldat que d'una manera autodidacta s'endinsa en la literatura jiddisch. El mateix de Luca és coneixedor d'aquesta llengua també d'una manera autodidacta, i amb aquest escrit potser ha volgut plasmar un dels seus coneixements.

M'agrada llegir a Erri de Luca per la seva cultura, per la seva qualitat literària, pels seus escrits vivencials, per la seva prosa, per la seva destresa, per la seva poesia i riquesa de vocabulari i per la seva gran passió per la Mediterrània.

***

Trio literari

És la primera vegada que llegeixo simultaniament tres llibres!

Els tres tenen un denominador comú malgrat siguin d'origens tant distints. Aquesta comunió entre ells és el resultat que fa als seus protagonistes, ser supervivents d'una guerra.

Persèpolis es la història personal de Marjane Satrapi, una autobiografia de les seves vivències familiars en el seu país l'Iràn, el qual ja va ser destruït com nació independent a partir del segle VII, (l'antiga Pèrsia) per diverses invasions àrabs, passant per la segona Guerra mundial, i que va ser ocupat també per anglesos i soviètics i obligat pels americans a declarar la guerra a Alemania, i que després de diverses visicituds per aconseguir el control petrolífer per les potències mundials, va culminar amb un govern dictatorial protegit per aquelles potències, i que es va mantenir al poder fins el 1979 en que va esclatar la revolució islàmica amb tot el que està comportant fins els nostres dies envers a un poble atemorit i a la vegada intentant resorgir d'uns botxins que en nom de la revolució escarneixen i anulen a aquest poble, maltractat des de fa segles.

Tot això ens explica l'autora que,  gràcies als seus pares que van decidir que pogués completar la seva educació laica al Liceu Francès de Viena, va poder desenvolupar-se en un ambient menys opressiu que el del seu país natal. Atès que va poder tornar a l'Iran després dels estudis primaris i va poder estudiar Belles Arts i dedicar-se al món del còmic, Marjane ens ofereix en aquest llibre, un treball esplèndid  en el que ens explica la seva història gràficament en dibuixos que tenen una gran força visual, els quals, d'una manera potent, fan que el lector no pugui deixar el relat i es pregunti per què deixar-lo per demà si pots llegir-lo avui?

El dia antes de la felicidad és d'un autor que ja coneixia, del qual m'agrada força la seva prosa. Aquesta novel·la la tenia a la meva llista de lectures pendents, com un títol a llegir per la seva recomanació a la xarxa i que essent com és un relat senzill i curt, dóna molta safisfacció al lector per la peculiar manera d'explicar uns fets cotidians d'un noi orfe que té com a model i amic un porter d'una finca amb una vida molt plena i que li transmet les seves vivències i la seva supervivència dins de la segona guerra mundial. Els fets transcorren a Nàpols, a la dècada del 1950, ciutat ja per ella mateixa força complexa.

Aquests tipus de relats, em recorden també, alguns films francesos que narran la vida cotidiana de persones anònimes i la relació amb el seus conciudatans.

Erri de Luca és un escriptor autodidacta, nascut a Nàpols, l'escola del qual va ser el carrer, i que logra transmetre amb aquesta novel·la de com la gent senzilla va saber rebelar-se contra l'ocupació alemana, i amb la seva delicada prosa, sap remoure l'interior de la persona humana.

La jungla polaca, va ser el primer llibre d'aquest reporter de terres africanes, que el va escriure l'any 1962 entre viatge i viatge.

Ryszard Kapuscinski s'endinsa a la Polònia profunda, on conviu amb camperols i persones nòmades que intenten sobreviure de poble en poble, buscant la manera de trobar feines per posar-se un tros de pa a la boca, després també de la segona guerra mundial, en un país desfet, i difícil de tirar endavant.

Cada capítol és un relat que et fa conèixer les entranyes d'un país que també va patir les conseqüències d'haver estat ocupat al llarg de la seva història, per diverses dictadures europees de tots colors, i que el poble ha estat assumint fins a les darreries del segle XX.

Els textos i reportatges de Kapuscinski han donat la volta al món per la seva narrativa erudita i implicació en fets viscuts. Darrerament aquestes experiències suposadament viscudes en primera persona, han generat dubtes, però en el meu cas, certs o no, han estat font de coneixement sobre els temes dels països que ha tret a la llum, sobre tot els africans.

Els personatges d'aquests tres llibres, com he dit al principi, et mostren des de diversos àmbits, la força que tenim els humans per adaptar-nos a les situacions imprevistes que en la vida et pots trobar.

Són una immersió en un bany de sensacions, algunes de les quals, no voldriem per a ningú.

*** 

Un bressol de color blau

Davant la finestra del vaixell, vaig veient la immensitat del mar blau amb lleugers filets de plata. L'horitzó és net. Manquen algunes hores encara per arribar a la nostra ciutat, després de tres dies d'intens moviment descobrint una ciutat entranyable a l'ílla de Sardenya, que tímidament encara es pot sentir parlar la nostra llengua.

 Encara amb la ment posada en aquell indret, i en aquesta primera hora de la tarda, acomodada en el salonet i experimentant el gronxolar de les onades, vaig acabant el llibre autobiogràfic d'Erri De Luca que m'ha fet companyia també aquests dies.

Veritablement Els peixos no tanquen els ulls, semblen els meus en aquest moment els quals ressegueixen aquesta prosa poètica que relata una infantesa de post-guerra napolitana d'un nen que descobreix el camí de l'adolescència i desitja la metamorfosi del seu cos com una larva dins el capoll.

L'entorn de la vivència infantil s'ubica a la platja on la familia passa els estius i és on el noi aprèn l'art de viure. La pesca i els llibres omplen els seus dies i la nena que coneix, li fa descobrir el que és la justícia i l'estimació.

Platja La Pelosa - Sassari

Tot el relat és d'una gran exquisidesa. "La literatura és pensada i mesurada com un  llarg poema", va dir EL PAIS". És d'aquelles lectures que no voldríem que s'acabessin. Són 115 pàgines que sense capítols marcats, van seguint sense pressa els pensaments i actes d'un noi de deu anys que té una gran clarividència d'esperit. L'autor va recordant aquells moments després de cinquanta anys d'haver pres la decisió de deixar-ho tot i marxar.

Entenc perfectament la bona acollida d'aquest escriptor napolità, el qual ha estat nomenat "escriptor de la dècada" per Il Corriere de la Sera.

Potser ha estat l'entorn marítim d'aquests dies que m'ha fet assaborir amb tota la seva plenitud el contingut d'aquest llibre. És una petita gran joia d'un autor de la nostra cultura.

L'Alguer - Panoràmica

***