dissabte, 21 de març del 2015

Dia mundial de la poesia


ALGUES ALS ULLS

Posem que encara hi hagi colomins
i gent que es cura només amb tisanes,
i quatre o cinc donzelles candoroses,
i un vaixell que no salpa mai del port
per por de les marees. I posem que
tres parallamps fan un bosc futurista,
i un mar de teules un pèlag profund,
i dos pardals un món ple d'esperança.
Posem, encara, que si tanco els ulls
veig una noia nua i transparent,
i que darrera seu, allí on l'ombra
aparenta més densa, més porfunda,
si tanco amb força els ulls, de sobte esclaten
rams de colors; i ella riu aleshores.

Miquel Martí i Pol

***

dimarts, 17 de març del 2015

Civilització mochica

CaixaForum ens torna a citar. Aquesta vegada per veure una exposició precolombina de la civilització mochica del Perú, amb excel·lents peces arqueològiques procedents del Museu Larco de Lima.

M'agrada com CaixaForum presenta les seves exposicions amb tota mena de dades històriques molt didàctiques, que fan entendre al visitant el contingut del que va a veure sense necessitat de gaires guies que et condicionin a veure el que creguin que s'ha de veure. Així la llibertat individual està garantida de manera que puguis observar tot el que subjectivament et pugui interessar.

Pel que fa a aquesta civilització mochica que es va estendre entre els anys 100 i 700 al nord de la costa peruana i que fora dels estudiosos de l'art precolombí, el ciutadà de "a peu" poc en sabem d'aquelles cultures, és interessant que poguem tenir a prop aquests coneixements a través de peces arqueològiques, que si no fos per les institucions que ho fan possible, poc podríem acostar-nos-hi.



He pogut observar que els mites i costums de les desaparegudes civilitzacions en relació als déus i a la natura, no són tant diferents entre elles. Els cultes als déus creadors i proveïdors de bens, el treball de l'home en quan a l'agricultura, fabricació d'objectes cotidians, objectes de decoració i abillament personal, el misteri i rituals de la mort amb creències de tornar a la vida en altres dimensions, son força comuns en tots els pobles que han trepitjat la terra a través dels segles.



També pel que fa a les guerres i conquestes militars, malauradament no hem avançat massa. Les indumentàries guerreres no hi falten mai en les vitrines de les exposicions. Les castes militars sempre han estat privilegiades en totes les societats.

Animo a visitar l'exposició. Les peces de ceràmica són d'una gran qualitat i finura remarcable, realment dignes de ser protegides.









Totes les fotografies són extretes d'Internet.










***

dimarts, 10 de març del 2015

Ens veurem allà dalt

Un cop més m'ha arribat a les mans un Premi Goncourt, gràcies al traductor de la versió catalana, l'A.P., al qual haig d'agrair-li aquest obsequi i que ell ja sap que regals d'aquesta mena sempre em fan feliç. L'A.P. em va transmetre que s'ho havia passat molt bé traduint-la i que esperava que jo també m'ho passés bé llegint-la.

L'any 2013 va ser escrita aquesta novel·la per Pierre Lemaitre, que ha significat un fenòmen social a França amb més de mig milió d'exemplars venuts. Els crítics literaris d'aquell país l'han deixat en molt bona posició, ja que també van considerar que va ser la millor novel·la francesa del 2013.

Fet tot aquest preàmbul haig de comentar que he enllestit la lectura amb una certa rapidesa malgrat que no sóc massa partidària dels llibres que superen les 300 pàgines. L'argument ha arribat just en el moment en que s'ha commemorat el centenari de la Gran Guerra que tants morts va ocasionar i tantes conseqüències va comportar. No acostumo a explicar els arguments dels llibres, atès que una certa dosi de sorpresa de cara a un futur lector s'ha de mantenir, i crec que ja hi ha prou informació a la xarxa per qui vulgui trobar-ho. M'agrada comentar a grans trets i molt subjectivament, com rebo jo el que l'autor ha volgut expressar.

Com es pot deduir, el tema és un relat de les conseqüències que va comportar als soldats supervivents d'aquella Guerra, i justament comença amb la darrera batalla lliurada a la cota 113 per una companyia francesa contra l'exèrcit alemany. Explicat d'aquesta manera sembla una novel·la bèl·lica, doncs no és exactament així, més aviat és un relat antibèl·lic amb dos antiherois que s'han salvat de la mort. És un relat detectivesc que l'autor aprofita per mostrar-nos els aspectes d'una postguerra terrible on malviuen els supervivents i retrata la picaresca del negoci de la postguerra una vegada s'ha signat l'armistici.

El que m'ha sorprès, és que malgrat que la trama és un drama psicològic, l'autor ens el presenta com una narració surrealista amb una forta dosi de personatges dalinians, és a dir, és una novel·la que podries imaginar-te una pel·lícula de l'estil del Gran Hotel Budapest de recent exhibició. Hi ha una barreja d'humor, ràbia, compassió, que fa que el lector es mantingui ben lligat a les seves pàgines ja que manté el suspens fins ben al final.

Entenc que hi hagi lectors que aquest estil no els sigui complaent, però jo l'he trobat interessant. Sobretot aquesta fusió de ficció i realitat que dóna una certa frescor a la ingeniosa prosa que no decau al llarg de tota la narració, exhibint una gran dosi d'amistad, generositat, bogeria, amor, misèria i patrotisme delictiu com diu Llàtzer Moix a La Vanguardia.

No em sorprendria gens que ben aviat veiéssim l'adaptació cinematogràfica a la gran pantalla.

***


diumenge, 8 de març del 2015

El dia de...... i l'any de.....,

Avui és el Dia Internacional de la Dona que va ser instituït el 1911 per la Organització de les Nacions Unides a fi i efecte de reinvindicar la lluita de la dona pels seus drets fonamentals.

Com cada any em pregunto una vegada més si serveix d'alguna cosa celebrar els dia de......

Cada vegada hi han més "dies de... o dia del.... o any de ....." Des del dies que ens inventem per interessos comercials, fins als dies commemoratius d'esdeveniments puntuals, la nostra vida va fluint de records de tota mena, i l'agenda se'ns va omplint de dates de memòries històriques i celebracions heterogènies.

Celebrar l'any de.... amb actes que recordin  alguna persona o esdeveniment que hagi tingut impacte en la societat tant a nivell cultural com històric, ho veig més positiu per recordar a les noves generacions que els esforços han estat claus per l'avenç de la humanitat. Ara bé, en el cas de les dones, continuem amb la violència masclista, les desigualtats salarials, l'assetjament laboral, el menysteniment social, etc. Crec més en el dia a dia de l'esforç general per millorar l'entorn social, que un dia a l'any les manifestacions puntuals feministes puguin corregir aquestes desigualtats. Si volem resultats tot ha de començar des de ben aviat i amb l'exemple dins l'àmbit familiar i col·lectiu. El feminisme sol no és suficient. Els homes han d'exercir també el seu paper integrador al nostre costat, reivindicant aquestes millores amb l'educació dels més joves per compondre una societat que encara no està curada d'aquests mals.

També s'ha apuntat com el "dia de la dona treballadora", dirigint-se a la "dona assalariada o emprenedora",  penso que no és del tot exacte ja que al meu entendre, la dona n'ha estat sempre de treballadora i pal de paller del nucli familiar en tots els seus àmbits. És aquesta dona la que també s'ha de valorar, la que procura el benestar dels seus, i està sempre al costat del més necessitat.

Recordo una vegada que un venedor de llibres va venir a l'empresa on jo treballava a oferir-nos a les noies, algunes publicacions. Quan se'm va acostar i la seva oferta era "La enciclopedia para la mujer", li vaig respondre que no veia per quin motiu una enciclopèdia havia de fer diferències entre home i dona, i es va quedar molt parat sense saber què respondre'm. Haig de dir també que eren els anys grisos de la nostra recent història, en la qual la dona era més discriminada només pel fet de ser-ho.

En la nostra societat occidental, tenim la sort que moltes dones han pogut fer-se ja un lloc en aquest món masculí, fins i tot amb molta més capacitat intel·lectual amb alts nivells de clarividència. Per desgràcia, en el nostre món, tenim països a l'orient on la mentalitat de l'edat mitjana encara preval en ple segle XXI, i que serà difícil d'eradicar malgrat totes les manifestacions feministes que el dia d'avui sorgeixin arreu d'aquest planeta amb tantes desigualtats socials. Hi ha molta feina per fer.

*** 

dilluns, 2 de març del 2015

Literatura criminal

La novel·la negra (actualment classificada així, deixant a banda, novel·la de misteri, suspens, emoció, criminal, etc) està vivint un moment dolç, i des de fa pocs anys s'han incorporat a aquest gènere moltes escriptores catalanes. Aquest recull que vaig comprar-me en ocasió de la setmana BCnegra, ens mostra la qualitat d'aquestes dones que res tenen a envejar a les clàssiques Agatha Christie, Donna Leon, Asa Larson i altres autores per tothom conegudes.

Les històries són curtes, com a mi m'agraden,  i la majoria amb resultats inesperats que obliga a no deixar la narració que amb qüestió de vint o vint-i-cinc minuts arriba al desenllaç final. Fins i tot he deixat de llegir-los des del llit abans d'agafar el son que és quan tinc el meu moment de recolliment, amb el temor de que em desvetllessin massa i m'enganxessin les històries una darrera l'altra fins al final.

Són relats frescos i lleugers compatibles amb l'estil actual de novela moderna. Dóna pas a cada escrit, una breu descripció de l'autora, de la trajectòria que ha seguit i de la literatura que ha publicat a més dels premis que ha rebut.

M'agrada la literatura breu que amb poques pàgines diu el que ha de dir, sense donar massa voltes als temes emprats. Crec que no és fàcil escriure d'aquesta manera, i els autors/es han d'esmerçar molt d'ingeni per mantenir al lector en estat d'alerta i no sospiti en aquests casos, qui és el criminal. Penso que tenim bones escriptores i no les hem de menystenir a la lleugera.

La meva enhorabona a l'editora Anna Maria Vilallonga per haver apostat per aquest recull, el qual també hi dedica el pròleg.

***

Trobem relats de: Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Carme Torras, Maria Carme Roca, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Vallejo, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Díaz-Roig, Mònica Batet i Anna Maria Vilallonga.