dilluns, 28 de setembre del 2015

Els homes passen.... les muntanyes queden....

Qui no ha meditat mai en aquesta qüestió quan ha vist davant seu una muntanya. Personalment moltes vegades. Penso que aquest goig l'han viscut persones abans que jo, segle darrera segle.

Aquesta sensació vaig tenir-la ahir després dels resultats de les eleccions. Que importa quí sigui el nou President! La gent passa.... els resultats queden..... I s'han aconseguit uns bons resultats per tots els que desitjàvem i desitgem encetar el camí per poder autogestionar-nos.

Estic encara sota els efectes d'un dia aclaparador. Ja tindrem temps d'anar valorant tot el que anirà succeint a partir d'ara. No serà gens fàcil. Això està clar. Però ja ha començat a canviar alguna cosa i tots hem contribuït, d'una banda i de l'altra. L'efecte boomerang ha funcionat i en aquests moments a Europa ja belluguen amb els titulars de la premsa. No belluga gens els que haurien de fer-ho per constatar que estan passant coses importants en un petit país que des d'un campanar es veu l'altre.

Continuarem una vegada i l'altra assolint cims. Passarem.... però els cims quedaran......

***

dissabte, 26 de setembre del 2015

Jornada de reflexió

En un dia com avui, i amb la tranquil·litat que dóna un dia diferent com el que estem vivint, m'he permès seleccionar alguns paràgrafs d'una cançó de Joan Manuel Serrat, el qual enguany commemora cinquanta anys de la seva trajectòria com a cantant i cantautor.

En el piromusical de la Mercè li van dedicar un espai a la seva música la qual va acompanyar l'esclat de pirotècnia que dins un blog musical de l'acte varem poder seguir. No sé perquè però avui, dia de reflexió, m'han vingut al cap els primer compassos que també podríem lligar amb aquest dia que penso que no em sé avenir de la buidor de mitings i estira i arronsa als quals hem estat sotmesos. Per això val la pena pensar amb aquestes paraules que podem adaptar-les perfectament:

Hoy puede ser un gran día,
plantéatelo así,
aprovecharlo o que pase de largo,
depende en parte de ti.

Dale el dia libre a la experiencia
para comenzar,
y recíbelo como si  fuera
fiesta de guardar.

Hoy puede ser un gran dia
imposible de recuperar,
un ejemplar único, 
no lo dejes escapar.

Que todo cuanto te rodea
lo han puesto para ti.
No lo mires desde la ventana
y siéntate al festín.

Pelea por lo que quieres
y no desesperes
si algo no anda bien.
Hoy puede ser un gran dia
y mañana también.


Com diu la cançó, hem d'aprofitar que aquest dia no passi de llarg de la nostra memòria. Dificilment viurem un altre episodi com el que hem estat vivint aquests darrers mesos. La Història n'està plena de moments i la gent que els han viscut, els quals, malauradament no sempre han estat de joia, no els ha pogut oblidar.

I demà, més, més compàs d'espera i esperança, més desig, més il·lusions per encetar un procés que encara hem de començar a viure i pacientment poder arribar a aconseguir les nostres fites de poder gestionar els nostres propis recursos, tant malbaratats per personatges corruptes i manipuladors.

***


dimecres, 16 de setembre del 2015

El billar i el 27S

Avui he vist força estona la tertúlia matinal de TV3. No sempre és així tot depen dels temes, dels tertulians i de les responsabilitats diaries que tenim la gent que, malgrat estar jubilats, quan no és un nap és una col.

El tema estrella ha estat la visita que Felip VI i el seu sèquit va fer ahir al President dels EE.UU. Barack Obama i de la resposta que aquest es va dignar a fer a tant il·lustres visitants. El debat ha estat servit, amb lícites interpretacions i crec que molt interessant per part dels tertulians d'avui, que m'atreveixo a dir, han estat d'un alt nivell didàctic. No entraré en comentar-ho ja que no seria capaç de recordar fil per randa tot el que s'ha dit, però una frase m'ha agradat de la Milagros Pérez Oliva, que ha comparat les estratègies del joc de billar amb les maniobres de les eleccions del 27S. Mai unes eleccions han estat tant pensades de quina bola s'ha de tocar per aconseguir el resultats esperats.

Vaig recordant els primers cicles de conferències després de les també primeres grans manifestacions ciutatadanes, que Omnium ens va oferir sobre la possibilitat de la futura independència de Catalunya, convidant a persones de relleu internacional com els components del Col·lectiu Wilson, el Col·lectiu Emma i altres politòlegs i economistes nostrats, que ens van fer veure en quin moment estàvem i la viabilitat d'aconseguir el nou Estat que molts desitgem. En aquell moment es veia molt llunyà i de difícil consecució. Se'ns va dir que el més important era externalitzar i evidenciar el problema, però s'havia de fer ben fet, sense presses i de forma democràtica, ja que començavem a estar en un moment òptim per engegar-ho. Això m'ha fet pensar en la "bola de billar". Els tocs van començar a fer-se, a través d'aquests col·lectius i es va començar a treballar. La idea era de fer-ho bé i de no posar un segon pas abans d'afermar el primer.


 Ja la Història ens ha deixat nefastes empremtes per no caure altra vegada en errades semblants...

Esperem un 27S incert, però il·lusionador. Crec que el moment ha arribat!

***



dissabte, 12 de setembre del 2015

Revolució de vellut

Reflexions després de l'11 de setembre.

Els que tenim ja una edat, recordem perfectament la caiguda del règim comunista a Europa i de l'aparició de les noves repúbliques actualment democràtiques amb règims parlamentaris que es van intercanviant en les sucessives legislatures.

Amb especial atenció i per interès personal, vaig seguir l'evolució de l'antiga Txecoslovàquia. Un país amb el qual hi tenia una afinitat especial. Vaig anar-hi l'any 1973 després de cinc anys de la invasió de les tropes del Pacte de Varsòvia, amb els tancs al carrer, un dels quals encara el vaig veure com a monument en una de les places de la ciutat de Praga. El grup d'estudiants de rus de la universitat de Barcelona, als quals m'hi vaig afegir, no varen poder practicar la llengua rusa amb els ciutadans, atès que es negaven en rodó parlar l'idioma dels seus invasors. Recordo encara en un local públic, la posada en escena d'un militar rus en estat etílic, explicant-nos en rus l'entrada de les tropes feia cinc anys, i que les seves paraules ens les van poder traduir els nostres companys.

Per a mi aquella estada va ser una experiència que em va suposar emocionalment unes vivències per no oblidar mai. Praga era una ciutat grisa, trista, amb carrers solitaris, sense comerços i amb menjadors comunitaris en els quals la gent menjava a peu dret, per mi impactant. Les botigues d'aliments buides de mercaderies. La gent pel carrer demanava en aquella època que els canvièssim dòlars i ens oferien tres vegades més de la seva moneda, ja que amb dòlars podien adquirir objectes o aliments que amb les seves corones els estava prohibit. Vaig passejar-me pel Pont de Carles, buit, sense gent, a hores d'ara sembla impossible.

Al cap de trenta anys, en plena democràcia, vaig tornar-hi. La diferència és abismal. El turisme de masses ha invadit la ciutat espectacularment. Això si, fins i tot sembla que el riu Moldava hagi canviat de color.

La Revolució de Vellut després de la caiguda del comunisme, va ser clau per esdevenir després una República. Recordo aquell poble, dia rera dia, manifestant-se pacificament, amb persistència, després de l'horari laboral, a la Plaça Wenceslau. Ho van aconseguir! La gent unida aconsegueix el que es proposa. Penso que la millora de Txequia és inquestionable, tant de llibertat com a país, com de disposar d'una economia gens menyspreable.

El paral·lelisme amb Catalunya és semblant, en quan a les manifestacions pacifistes i constants. Esperem que la unió ens portarà a les fites que volem aconseguir, això si, crec que hem de ser insistents. No serà un camí de flors.

***


divendres, 11 de setembre del 2015

DIADA 11 DE SETEMBRE DEL 2015


FENT CAMI........



CAP A LA MERIDIANA....... Tram 78






FELIÇ DIADA!


***