dilluns, 25 de maig del 2015

L'endemà, que és avui.....

Avui és l'endemà del desenllaç electoral municipal, del qual ara s'han de fer operacions aritmètiques i pactes per fer quadrar els números. CIU ha perdut l'Alcaldia de Barcelona per un regidor. Les incògnites de cara al procès a casa nostra, estan damunt la taula i l'anàlisi d'acord amb les tendències partidistes ja es veurà. Sóc optimista per la pujada de vot nacionalista i crec que el 27S es prepararà amb eficiència.

Aprofito per comentar el llibre de Vicent Partal 9-N Desclassificat, que ens vam auto-regalar per Sant Jordi i que considero adient pel dia d'avui.

El meu Diari digital de referència és des de fa temps Wilaweb, ja que em dóna la confiança i la immediatesa informativa que necessito diàriament per donar-hi un cop d'ull ràpid a qualsevol esdeveniment. Segueixo el seu director i per aquest motiu vaig assistir a la presentació del Llibre que testimonia els fets importants de la consulta del 9-N. La llibreria Ona, va ser l'amfitriona i en Vicent Partal, amb la seva empatia habitual ens va posar la mel a la boca. Com a bon articulista ens va comentar que el relat de la "cuina" de la votació del 9-N és totalment contrastat, sense apartar-se mai del rigor i l'analisi periodística. Les negociacions van ser "in extremis" i poc va faltar perquè tot es desplomés com una "colla castellera" quan no es pot assolir la fita.

Els detalls ens els explica com una oportunitat de conèixer de ben a prop tot allò que només van poder veure i sentir els negociadors més directes, servint-se de la crònica per fer un servei al país i instruir-nos de com uns fets importants van convertir Catalunya en centre d'interès mundial, ja que gràcies a l'esforç de molta gent es va poder culminar la consulta reiteradament vetada.

Ens parla d'una votació revolucionària i certament que ho va ser. Hi ha dos capitols extres al final del relat, un dels quals ens remet al filòsof francès Jean Bodin (1530-1596) que va publicar una obra monumental: Les six livres de la Repúblique, que va bastir el concepte modern d'estat i va determinar-ne la característica essencial de què és un estat i com funciona. Es conserva un exemplar del llibre de Bodin, ple d'anotacions, propietat de Thomas Jefferson, el qual va influir decisivament en la redacció de la constitució dels Estats Units d'Amèrica.

Crec que amb aquest modest informe de converses privades i contracops, podem tenir un testimoni excepcional i únic d'un episodi revolucionari que estem vivint, i que mai haguéssim imaginat com un moment extraordinari de la nostra història.

***


dimecres, 20 de maig del 2015

Les dones de la Principal

Pocs dies m'ha durat la lectura de la novel·la. Dificilment es pot deixar de banda. Fins i tot si un no vigila pot pasar-se una nit d'insomni amb desfici d'anar passant pàgines. No m'ha sorprès en absolut, ja que la primera novel·la de Lluís Llach Memòria d'uns ulls pintats ja em va agradar.

Aquesta nova faceta novelística de Llach, promet. Sempre he considerat que és una persona culte i amb idees clares i això ho transmet en els seus escrits. Parla del que coneix i ho transforma en novel·la. Les dones de la Principal és la història d'una nissaga familiar que comença a finals del segle XIX fins el segle XXI. Les dones catalanes sempre han estat el pal de paller de les famílies i a la novel·la es dóna aquesta circumstància.

La ubicació és en terra de vinyes i al entorn del negoci del vi. Després del desastre de la filoxera, la comarca va haver de fer transformacions per tornar a conrear unes terres malmeses per la plaga, i aquí és on entren les dones amb esperit emprenedor i prenent decisions que no sempre eren ben vistes per la tradicional mentalitat masculina.

Amb un argument digne de les millors trames de novel·la negra, i amb dosis de sensibilitat respecte als personatges que integren aquest relat, Llach no deixa indiferent al lector. Fa surar tots els tabús com l'amor sense contractes, l'homosexualitat, la hipocresia eclesiàstica, secrets familiars, i els encobriments per interessos personals.

El llenguatge és molt acurat i sense encarcaraments literaris, amb paraules cultes i girs idiomàtics, que fan que el lector se senti en tot moment afortunat i còmode amb la seva lectura. També l'estructura del relat és peculiar. Els novelistes moderns han adoptat aquesta manera de narrar, barrejant èpoques o moments perquè la ment del lector treballi en sentit regressiu o progressiu, donant joc a la història que va fluint, la qual cosa trobo genial. Llach està al dia de la novelística contemporània i ho fa present.

Aquesta segona novel·la doncs, per mi ha superat en escreix l'anterior, és amena, intrigant i fa gaudir de bones estones. Esperem que aquest nou aspecte que ens ha mostrat l'autor de l'Estaca, ens torni a sorprendre amb una nova deixa literaria.

***

dissabte, 16 de maig del 2015

Fal·lera netejadora

Es veu que els catalans sóm molt bruts i ens volen venir a posar remei. La mania netejadora ha entrat en un procés de vertígen i des de fora ens volen enviar el senyor de la prova del cotó. Per això l'empresa de neteja ha optat per especialitzar el seus empleats. Tots són bons en la seva tasca, han estat seleccionats per un bon equip de professionals que treballen a l'anonimat, malgrat que és una empresa prou coneguda que no vol perdre els seus antics privilegis.

Hi ha un encarregat molt sutil que la neteja la vol aplicar a grups terroristes, fent actes de traïdoria per evitar que les nostres forces de seguretat puguin treballar per foragitar-los i no importa si la gent quedem desamparats. El que importa és que "l'empresa de neteja" en tregui la millor partida.

Tenim un altre seleccionat, molt versàtil que va tirant la pedra i amagant la mà, que intenta fumigar les escoles de tot el que fa olor d'assignatures en català, per anar escombrant aquesta brutícia que segons l'empresa que el sustenta, li fa nosa.

També a casa nostra tenim netejadors amb ideals obsessius. N'hi ha un que vol desinfectar la ciutat en la qual viu i li dóna la confiança de manaire, que li fa nosa la gent no grata als seus ulls per haver trobat un indret per viure després de penúries, i el pecat de la qual és l'haver nascut en un lloc allunyat d'on ha pogut refer la seva vida.

Tota aquesta gent obstinada per la neteja, han arribat a un grau de fanatisme intransigent que cal eradicar amb intel·ligència, atés que aquesta caparrudesa és un abús de poder que fa mal. La història n'és plena i ens ha tornat a tocar.

Ara més que mai la societat ha d'intentar buscar productes fumigadors per foragitar aquests insectes àvids de poder, els quals són resistents però hem de ser-ho més nosaltres amb els esprais sempre a punt dins les nostres bosses.

***

dimecres, 6 de maig del 2015

La forma de les coses

Llegir teatre costa posar-s'hi, però quan és proposat pels Clubs de Lectura com a eina de treball constates que és un plaer. Saps que el debat està servit i la tertúlia assegurada.

No vaig anar a veure la representació que va fer el Teatre Lliure en el seu moment, ni tampoc la versió cinematogràfica, però el llibret l'he pogut llegir un parell de vegades i n'he tret força "suc". Moltes vegades en els escenaris s'escapen moltes frases que no acabem de copsar del què l'autor ens vol transmetre, doncs hi han més motius aparents de posada en escena que fa que l'espectador no pugui concentrar-se totalment en el text, i en canvi en el teatre llegit els personatges s'ens fan més presents ja que estan despullats dels decorats que els envolten a escena i l'atenció lectora incideix més amb els diàlegs que es van succeint.

En el cas de l'obra que ens ocupa, el seu autor Neil Labute, dramaturg nord-americà nascut el 1963 a Detroit, ha obtingut diversos guardons per la seva trajectòria, el qual a través de les seves obres, s'ha erigit en un jutge impacable del costat més fosc de la naturalesa humana i de la societat nord-americana. La forma de les coses va ser escrita l'any 2001 i traduïda al català el 2007. Segons Julio Manrique que la va dirigir, considera que és un dels millors textos de l'autor, com una història perversa, provocadora, intel·ligent i divertida alhora.

Manrique ens diu que veu l'obra com una tragicomèdia sobre la vanitat humana, amb un personatge d'àngel-dimoni que ens recorda amb ferocitat allò que som. Jo afegiria que els enganys i manipulacions d'uns sers humans envers als altres, constitueixen una manca de respecte i amoralitat sense escrúpols per aconseguir uns objectius mancats d'ètica personal.

Els personatges són quatre. Dues parelles de les quals, tres són amics de la universitat i tot comença amb la incorporació d'quest nou personatge, una dona que és la que provoca el desgavell de la situació.

Crec que és interessant com l'autor ens vol fer veure de quina manera una manipulació intel·ligent pot trasbalsar la vida de quí no s'ho espera. És un retrat que ens ajuda a entendre moltes coses de la condició humana i que és difícil d'esmenar.


***


divendres, 1 de maig del 2015

Han tornat les excavadores!!!

Quan erem infants i amb gran malestar havíem de repetir treballs, recordo que les nostres àvies ens deien: "Fent i desfent aprèn l'aprenent". No sé si ens deixaven gaire conformats, però ara quan veiem que tornen les excavadores a obrir el carrer, per treballs mal efectuats, hauriem de repetir els refranys nostrats que han quedat a la nostra memòria col·lectiva, malgrat que tampoc quedem conformats, atès que en aquest cas és el contribuent el que acaba pagant els plats trencats de les errades dels altres.

Avui per ser primer de maig les màquines estan aturades, però fa una setmana que treballen. Ens tornen a obrir el carrer. Sembla que no estava previst, atès que fa quatre anys, (quan van haver-hi les altres eleccions municipals) ja ens el van transformar com a via de semi-vianants. Teníem unes acàcies esplèndides que a la primavera florien amb un penjolls blancs semblants a gotims de raïm. Ras i curt, fora acàcies argumentant que eren massa grans :( i ....carrer enlairat per "pacificar el barri". Cartes a l'Ajuntament per part nostra perquè almenys ens posessin arbres bonics. Sort que algun funcionari benevolent debia escoltar-nos i ens van arribar arbres de Judea o de Judes que quan floreixen són espectaculars. Res a dir.

Ara han optat per transformar una altra part del carrer, que és la que dóna al carrer de Balmes, les obres del qual sembla que van quedar ajornades. Però,  ai las, el nostre tram central ja s'estava ensorrant malgrat el poc temps que tenia de vida, per manca de dèficit de material de construcció que havien emprat en aquella fase de fa quatre anys. Les versions veïnals son diverses: "No estava previst refer-ho però davant les insistències s'han decidit a esmenar el que sembla que no havía estat correcte", i el més curiós es que també es diu que "els hi han sobrat diners!!!!!!!"

El cas és que tornem a ballar al so de les excavadores, i ara la incògnita és: sembla ser que només modifiquen el tram central, i les rajoles de les voreres les quals sonen com si es trepitjés un "tablao flamenco" degut a les esquerdes que també tenen, no seran reparades. ¿Continuarem tenint la gent gran ensopegant dia si altre també, durant quatre anys més fins les properes eleccions municipals????????



***