dijous, 30 d’octubre del 2014

Tardor més que calenta

Si, tenim una tardor amb temperatures d'estiu. Ja fa anys que dura aquest estiu llarg que arriba a trepitjar la diada de Tot Sants i les menges d'aquests dies, que eren per suportar els rigors hivernals, gairebé no ens vénen de gust i en el seu lloc potser gaudiríem més de gelats confeccionats amb els fruits secs o de la fruita de la temporada.

Això ja ve de lluny, vaig recordar que fa anys, concretament l'any 1987, ja varem menjar els panellets a la platja de Sitges, i amb els nens varem poder saltironejar per l'aigua amunt i avall. Enguany, el dia 20 d'octubre vaig fer el primer bany de la temporada al mediterrani, atès que en tot l'estiu no hi havia anat, cosa força insòlita, i l'aigua estava al punt.

1 de novembre del 1987

A més de la pujada de termòmetres, tenim també la pujada de la temperatura política. Ignoro fins a quants graus arribarem, però l'escalfor va arribant i la maquinaria està a punt d'explotar, igual que el nostre cervell. No hi ha dia que comenci sense noves notícies de fraus, trames, difamacions, corrupteles etc. També ignoro on s'arribarà. S'ha de fer net d'una vegada. Hi ha molta feina a fer, i tots hi estem cridats. 





***

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Un matí blaugrana

Mai havia estat als environs del Camp Nou. Era una assignatura pendent d'aquelles que vas deixant, que per ser-hi a prop penses allò de: un dia que hi hagi partit a la tarda hi anirem per veure l'ambient.....

Avui ens hem decidit i Déu-n'hi-do. La majoria de visitants eren estrangers malgrat que moltes activitats estaven restringides degudes al blindatge pel partit de la tarda, però només entrant al local del merchandising, ja albires el panorama que s'ofereix des de la porta, sobretot molts colors, tot mena de models esportius barcelonistes, conjunts, sabatilles, vestits de tots els colors, i conjunts que llueixen els porters....


Diversitat d'atuells: cantimplores, gots, tasses, termos...
Pels més petits: xumets, biberons, pitets, ossets de peluix...

I pilotes, moltes pilotes de diferents colors i dimensions, que feien força patxoca ambiental. Les parets amb grans fotografies dels jugadors que podies comprovar els que van depilats i els que no. El més divertit és la quantitat d'objectes petits que podies anar identificant a mesura que circulaves:  carteretes, encenedors, bolígrafs... i molts "pongos": reproduccions del camp de tots tamanys, quadrets, figuretes dels jugadors que molts costaven d'identificar, etc. etc.









Fora del recinte, les taquilles amb cues de gent, i els locals amb ofertes mengívoles, feien que el visitant es trobés com si estigués en una Fira de productes de diversa procedència, malgrat que el color imperant era el blaugrana com està manat. L'avi del Barça, amb la seva clàssica indumentària, estava assegut en un bar a la vista de tothom. Tot un espectacle!

Un petit oasi per seure i refrescar la gola, és al bell mig diguem-ne de la plaça central, ha estat un bon lloc per fer-la petar una estona abans de deixar el recinte.


Ha estat tota una experiència futbolera, i val a dir que ens ha anat bé per desconnectar d'una setmana que mai tant ben dit, ens ha tingut ben absorbits, seguint el procés polític que estem vivint al nostre país, com un joc d'escacs, amb tota mena de manifestacions, a través de les xarxes, comentaris en edicions digitals, corresponsals a l'estranger, i encara el que haurem de veure i sentir abans del N9N. Desitgem no decaure i seguir el camí que s'ha començat.

***

dissabte, 4 d’octubre del 2014

La vida al davant

A totes le ciutats del món, existeix el gueto dels marginats. Ja podem anar sumant segles, és un problema que no s'hi veu solució.  En la novel·la que he llegit escrita l'any 1975 l'autor de la qual Romain Gary, és un dels escriptors francesos més prolífic i controvertit, amb més de trenta obres (algunes signades amb el pseudònim Émile Ajar), i va rebre el premi Goncourt , defineix molt bé un grup social que sobreviu en un barri suburbial parisenc.

Una història tendra, explicada a través dels ulls d'un nen àrab que viu a la pensió d'una ex-prostituta jueva, ja gran, supervivent d'Auschwitz que malviu de la recollida de criatures petites procedents de mares que viuen del sexe i que no es poden fer càrrec dels seus fills. Aquesta dona, va rebent regularment xecs de les famílies que li depositen aquests infants esgarriats, i que ella els procura una precària subsistència.

L'autor ens descriu un sòrdid mosaic humà de personatges de barris baixos: jueus, àrabs, africans, travestits, prostitutes, i que anem coneixent a través de Momo, el nen protagonista, el nom del qual prové de Mohammed, malgrat que ell prefereix obviar-ho i que el nomenin Momo.

Tot el relat va donant voltes a l'entorn d'aquest pis-pensió, del barri on s'ubica, dels botiguers, de la personalitat de la seva mestressa, dels infants acollits i dels veïns peculiars que entren i surten també d'aquest pis singular.

L'autor posa de relleu vivències i reflexions a través d'un nen que arriba a l'adolescència amb un cervell privilegiat, atès que ha hagut de créixer espavilant-se per mitjà d'uns i altres i va reflexionant sobre la soletat, la vellesa, el racisme, el materialisme i l'eutanasia. De com persones sense res se solidaritzen amb els més desvalguts aportant-los companyia, ajuda física i compartint fins i tot els pocs recursos dels quals disposen. És una denúncia i un cant a favor de la solidaritat entre els oblidats.

És un llibre agre-dolç, d'una bona qualitat literària, i amb una gran fluidesa. Gens angoixant, més aviat entranyable i molt respectuós amb els col·lectius de pobresa que presenta.

L'escriptor Romain Gary nascut a Lituània va ser un fugitiu de la Gran Guerra i lluitador a la Segona Guerra Mundial amb l'exèrcit aliat. Imagino la seva experiència d'un país a l'altre, que fa que una persona hagi tingut vivències importants i que a través dels seus relats s'hagi servit per denunciar marginacions i situacions de degradacions personals. Malgrat els seus èxits literaris es va suicidar el 1980.

Cita inicial del llibre:
Ells van dir: "Thas tornat boig per culpa d'Aquell que estimes"
Jo vaig dir: "El sabor de la vida és només per als bojos"

(YÂFI'Î, Raoudh al rayâhî)