divendres, 11 de març de 2016

David Foenkinos


Darrerament he trobat molt gratificant la lectura de llibres d'escriptors francesos d'última generació.

Un d'ells és David Foenkinos, un autor que ha rebut diversos guardons literaris i ha estat traduït a diversos idiomes. La manera com té d'explicar una història a vegades d'una certa quotidianitat, amb un grau de tendresa i ironia, fa que el lector s'hi trobi ben còmode i amb ganes de que no s'acabin mai les pàgines escrites.

Vaig començar amb Charlotte, la vida d'una pintora alemanya d'origen jueu que amb tant sols vint-i-sis anys va morir a Auschwitz.

Foenkinos va quedar captivat per aquesta artista i es va interessar en seguir la seva trajectòria la qual el va inspirar per escriure una novel·la biogràfica d'una vida amb ben pocs moments de felicitat. El més característic d'aquest llibre és com està escrit. Cada frase ocupa una ratlla amb punt i seguit, sense conjuncions que uneixin les frases. Les situacions les comenta amb expressions curtes i es van succeïnt sense enllaços. És difícil explicar-ho d'una manera entenedora, crec que s'ha de llegir perquè ens poguem adonar d'una ingeniosa construcció literària.

De tant en tant, quan et descriu un lloc físic, l'autor et sorprèn dient que ell està allà, en aquell instant en temps present, seguint les passes del personatge. I efectivament ho constata.

També a vegades quan et vol representar un instant plàstic, et fa referència a algun quadre pictòric o alguna escultura d'algun artista com Munch, Kandinsky o Miquel Àngel,  perquè el lector faci un simil de la situació.

No és només una novel·la, és una finesa literària poètica que te una màgia especial en tots els sentits.

Charlotte Salomon
Charlotte Salomon



















L'altre llibre que he llegit d'aquest autor és: La delicadesa 

Va ser la primera novel·la d'aquest escriptor que es va publicar en català l'any 2009, i la que en feia vuit d'escrites. Aquesta que ens ocupa es va portar al cinema.

No vaig veure el film, però crec que hi han coses en el llibre que dificilment es poden traslladar a la gran pantalla, com són les notes a peu de pàgina, i entremig de pàgines, que seguint amb el mètode irònic que té l'autor de completar una situació, va fent esment d'actituds i detalls insòlits i va precisant subtileses que fa aparèixer continuament.

És una novel·la senzilla però punyent. Podriem dir que és una història d'amor trist i alegre a la vegada. Personatges cotidians i sorprenents, tendres, i amb un sentit de l'humor llunàtic i eteri característic de David Foenkinos. 



Fragment de la cançó L'amor en fuite d'Alain Souchon que escolta Nathalie la protagonista, després de la segona cita amb en Markus:

.......
Sempre hi ha la cinta adhesiva transparent
per arreglar tots els turments.
Fèiem patxoca, els enamorats modèlics.
Ens vam posar a viure junts, quina enganyifa, la felicitat en parella.
Els trossos de vidre esmicolat de seguida tallen i fan sang.
Mira-la a terra, la porcellana.
.........
***