PAPALLONES NEGRES - Priscil·la Morris

 Estem vivint uns dies en que l'ombra de la Guerra, s'estén com un núvol per damunt de les nostres ciutats com la pluja de les darreres setmanes. La por ens la volen fer sentir amb recomanacions europees de kits de supervivència per tres dies i de la compra d'armament bèl·lic, al·legant la protecció de les nostres fronteres en cas, de moment, d'hipotètiques invasions. Penso que amb aquest raonament es vol justificar aquesta compra amb la complicitat dels ciutadans. La por no té límits i activar aquestes alarmes que crec injustificades, fa que es comencin a veure algunes cues en supermercats i establiments d'alimentació amb gent acaparant queviures.  Els nostres dirigents saben molt bé el que es fan, crec que volen tenir-nos expectants sense protestes per les decisions de proveir-se d'armament el qual desitjo acabi rovellant-se en els racons dels països còmplices. Això ho lligo amb la novel·la que acabo de llegir d'una guerra a Europa que encara tenim molt present, la qual en fa referència Priscil·la Morris i que esmento en el títol d'aquest apunt.

Com deia, encara tenim molt present el setge de la ciutat de Sarajevo, (1992-1996) durant la Guerra dels Balcans (1991-2001). La novel·la ens presenta la història d'una família d'abans i durant el setge amb el relat d'uns veïns supervivents de diverses nacionalitats, que sempre havien conviscut i que a mesura que el setge es va allargant, son capaços de mantenir viva l'esperança i junts combaten l'horror dels moments que han de conviure sense importar-los les seves ètnies o naturalesa humana.

Aquesta és la primera novel·la de la seva autora britànica Priscil·la Morris de mare bòsnia i pare irlandès, d'una ciutat que coneix molt bé per haver-hi passat nombrosos estius de la seva infantesa. La història que ens explica és de resiliència davant la destrucció i defensa la importància de l'art i la cultura en temps de guerra. La descripció que en fa de la destrucció de la Biblioteca Nacional de Sarajevo que va sacsejar el món, és d'un realisme commovedor. Els trossos de fulls cremats que volaven damunt la ciutat eren com Papallones negres que omplien tots els racons.

L'autora ens fa entrar de ple en una ciutat que havia estat pròspera i que poc a poc entra en un episodi de bloqueig que fa que els seus ciutadans hagin de fer mans i mànigues per sobreviure fins al límit de les seves possibilitats. Un relat commovedor d'una realitat que no voldríem que es tornés a repetir.

L'obra ha rebut molts elogis, que comparteixo,  i li ha valgut diverses nominacions a premis importants, com per exemple el Women's Prize 2023.

Com va dir Publishers Weekly : "Una commovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit Humà"

*** 

Traduïda al català per Marc Rubio, traductor d'autors com Paul Auster, George Orwell, John Le Carré, Salman Rushdie, Maggie O'Farrell i d'altres