Una frase que em va dir una vegada una persona de la família i bona amiga, que em ve sovint a la memòria: "s'han d'obrir moltes ostres per trobar una perla", he pensat en ella quan ha caigut a les meves mans aquesta novel·la, petita en dimensions però gran en contingut.
L'amor incondicional de dos germans que es guareixen mútuament de les seves ferides com diu la contraportada del llibre, és una història plena de tendresa explicada amb una prosa delicada i de gran sensibilitat.
El seu autor Jean-François Beauchemin nascut al Canadà, ens regala 147 pàgines d'una novel·la d'una gran senzillesa que ens ajuda a pensar amb serenor del que de veritat és important a la vida per trobar-hi el sentit.
El relat és explicat en primera persona amb capítols breus, pel seu personatge, escriptor d'ofici, i amb reflexions sobre el pas del temps al costat de la família i d'un germà amb crisis de personalitat, però que sempre van estat units i presents un amb l'altre.
Un germà sotmès a teràpia, però que a través de la vida autònoma encara que complicada, en un indret agrícola i rodejat de natura, fa madurar el seu intel·lecte, amb reflexions pròpies i amb diàlegs fraterns, que fa que es puguin anar comunicant ambdós germans d'una manera profunda i tranquil·la. Com he dit, l'amor incondicional que es tenen va alimentant dia a dia, la seva gratitud un amb l'altre.
"La vida passa - m'ha dit el meu germà aquest matí, després d'haver acabat de llegir el meu manuscrit -. La vida passa, banal, insignificant, i pesa tant sobre el pensament, el caràcter i l'ànima que acaba regalant-los una raó de ser. Sí, en aquesta història no hi passa gairebé res, però tot hi té un sentit."
Una petita joia, digne de ser llegida.
No puc deixar d'esmentar la traducció que n'ha fet l'escriptor Joan-Lluís Lluís català del Nord nascut a Perpinyà, persona molt cultivada literàriament.
***
