Demà dia 21 de juny a les 5,45 hores, entrarem al Solstici d'estiu. Els anglosaxons anomenaven aquest mes de juny el "mes sec" com també el "mes del solstici d'estiu" i el "primer mes temperat" per a diferenciar-lo del juliol que era el "segon mes temperat".
A l'antic calendari llatí, juny era el quart mes de l'any. Diu Ovidi, que s'aplica el seu nom en honor a la deesa Juno, la dona del déu romà Júpiter.
Actualment en les nostres latituds, aquest mes és sinònim de canvis en la nostra cotidianeitat, revetlles, preparació de vacances, dies llargs i recerca de moments especials.
Al llarg del temps, les estacions de l'any han estat font d'inspiració d'artistes i literats que han dedicat el seu art a lloar-ne el seu esplendor. He trobat un poema que m'ha agradat, de la poetessa anglesa Jean Ingelow (1820-1897), el qual reprodueixo la seva traducció, tot seguit.
Un cel sense núvols, un món de brugueres,
Porpra de didalera, groc de ginesta;
Nosaltres dos entremig, passem plegats pel gual;
Esbatent la mel, trepitjant perfum.
Eixams d'abelles s'embriaguen de trèvol,
Munió de llagostes fan bots als nostres peus,
Parelles d'aloses s'envolen cap a matines,
Donant gràcies al Senyor per una vida tan dolça.
Jean Ingelow
Porpra de didalera, groc de ginesta;
Nosaltres dos entremig, passem plegats pel gual;
Esbatent la mel, trepitjant perfum.
Eixams d'abelles s'embriaguen de trèvol,
Munió de llagostes fan bots als nostres peus,
Parelles d'aloses s'envolen cap a matines,
Donant gràcies al Senyor per una vida tan dolça.
Jean Ingelow
I aquí la meva petita contribució a aquest esdeveniment anual, que en el nostre país el relacionem sempre amb un cel ple de llum i espetecs, i amb fogueres en les quals cremen els esperits dolents que a vegades no ens deixem dormir. Bona revetlla!!
***
7 comentaris:
Pregunta: l'horari que dius de les 5:45 com arribada del solstici d'estiu, es en temps universal, o bé oficial. Si pot ser contestem al mail jqbcerdanya@gmail.com, gràcies, Jordi
Jordi! Tal com em demanes, t'he respost al mail. Gràcies
Bonic poema, no coneixia aquesta poetessa, m'agrada aquesta època de l'any i la festa de Sant Joan, amb tanta història i llegenda.
La primera foto és una meravella, és teva?
Júlia, a mí també m'agrada, és una època de molts records.
Mireia, la foto no és meva, la he trobat a Internet. No t'ho perdis, encara és mes preciosa quan es mou,el sol es va ponent. És un gif, però dins del blog queda fixa. Te la envio via e-mail. D'acord?
Mireia, no tinc el teu mail. No t'ho puc enviar.
El dibuix és preciós i aquests dies de l'inici de l'estiu sempre m'agraden.
Publica un comentari a l'entrada