Joan-Lluís Lluís

Conèixer personalment a aquest escriptor i poder intercanviar impressions sobre llengua, política, i evidentment literatura, ha estat un dels millors plaers per començar l'any.

Amb el grup d'enguany del Club de Lectura, hem tingut aquest privilegi. Ja va ser gratificant la posada en comú de la novel·la Jo soc aquell que va matar Franco, la setmana abans de la trobada amb l'escriptor, i per descomptat conversar amb una persona que està compromesa amb la llengua des de la seva joventut, a més de lluitar per les seves arrels culturals dins un país que la marginació del català ha estat viscuda sempre amb evidents dificultats, va empatitzar doblement tant com escriptor com militant, amb les persones que en grup reduït, vam tenir aquesta reciprocitat de lector-escriptor.

Arran de l'argument de la novel·la, els camins de la conversa van enfilar-se cap a la política, la qual cosa Joan-Lluís ens va mostrar obertament els seus sentiments envers la situació catalana, i va fer història de com els catalans del nord han viscut sempre la situació política d'una República centralista, que no ha comptat mai gaire amb les minories linguïstiques del propi país, obligant a una escolarització de l'idioma oficial i menystenint les diverses parles de les regions. Va fer l'observació que, algunes "repúbliques" no són sempre com la gran solució dels problemes culturals.

A més d'aquesta interessant xerrada, vam parlar de la novel·la que era el motiu principal que ens havia d'ocupar, i que com he dit, el grup ja havíem debatut el tema la setmana anterior. Val a dir que la gestació de la narració, és sempre atractiva pels lectors, i ens generen sempre molta curiositat el poder conversar amb els escriptors.

Per qui encara no hagi llegit el llibre diré que a més de ser un atractiu literari a nivell narratiu, l'utilització de frases i diàlegs del català de la Catalunya Nord, combinades amb la redacció del llibre en el català oficial del Principat, és un estímul afegit per fer més versemblant l'epopeia, la qual és per descomptat una ucronia que fa que, algunes vegades s'hagin de consultar els fets veritables de la nostra recent història europea.

No desvetllaré massa la part argumental, atès que no m'agrada fer d'espòiler, doncs quan faig recerca informativa sobre opinions o crítica de llibres, sempre em trobo amb explicacions que, fil per randa t'obliguen a llegir gairebé tota la trama novel·lística i és llavors quan penso: calia?. Només diré que el que representa és un anti-heroi, humil i introvertit i que per circumstàncies de la vida, es troba en un món desconegut que parla la seva mateixa llengua, involucrat en una guerra i uns personatges que n'hi ha per sucar-hi pa. Una trama amb força creativitat personal i digna d'haver merescut el Premi Sant Jordi 2017.

Aprofito per parlar també d'un altra narració de Joan-Lluís Lluís, EL DIA DE L'ÓS que va meréixer el guardó del Premi Crexells 2004. En ocasió de la lectura anterior, la vaig rellegir. És una original novel·la sobre una llegenda d'un poble del Pirineu, on després de segles d'absència torna l'ós i trasbalsa tot el poble.
(la festivitat continua celebrant-se anualment el mes de febrer a Prats de Molló)

Evidentment la faula té un rerafons polític envers la presència francesa a la Catalunya Nord. També és un goig endinsar-se en la seva prosa.

(apunt previ del relat) 

"Hi havia un temps en què la ignorància

enfortia la nostra innocencia hi havia un 

temps en que tots pensàvem que no ens

podíem equivocar"

LOU REED, The Calm Before the Storm

***