La música de Bach va fluir dels instruments i de les veus del Bach Collegium Japan, amb una elegància i una qualitat excepcionals. Aquesta formació està de gira europea i van actuar al Palau. Quan fa temps que no s'ha trepitjat l'edifici, com era el nostre cas, tornes a submergir-te en aquella sala que traspúa acolliment i sensacions com pocs indrets hi ha que t'ho facin sentir. Va ser una vetllada molt agradable.
Aquesta formació japonesa va ser fundada el 1990 per Masaaki Suzuki, el seu director, nascut a Kobe (Japó), amb la finalitat de presentar al públic japonès interpretacions amb instruments d'època d'obres mestres del període barroc. El conjunt va adquirir gran renom amb els seus enregistraments de les Cantates de J.S.Bach a partir del 1995. Ja tenen enregistrats prop d'una trentena de CD. I les seves activitats principals inclouen un cicle anual de Cantates de Bach.
Els solistes que en aquest concert acompanyaven a l'orquestra, procedien de Praga, Oxford, Berlín, i Amsterdam, amb una gran trajectòria musical.
La primera part del programa va constar de dues Cantates de J.S.Bach, la BWV 102 (Desè diumenge de la Trinitat) del 1726, i la BWV 140 (Vint-i-setè diumenge després de la Trinitat) del 1731. La segona part, una Missa brevis, BWV 235 del 1738.
Sentin aquelles veus i observant als músics, pensava en l'esforç d'aquelles persones que des de molt joves s'han dedicat a realitzar-se com a interprets d'aquesta música que hem heretat i que tant en gaudim. Se'ls veia feliços i ens feien feliços a nosaltres al transmetre'ns aquest art.
He trobat al Youtube una mostra d'aquesta orquestra i cors per poder gaudir d'aquesta interpretació, encara que, evidentment, no és una bona reproducció i que és millor sentir-la en viu i en directe.
***
2 comentaris:
Bon dia, Marta!
He arribat a TODOREH per pura casualitat, a través d'un comentari teu en el blog d'en Sergi. M'ha agradat molt l'actuació del Bach Collegium Japan, deu ser perquè la música barroca m'apassiona. Bach pare, tots els fills músics, Haendel, la família Scarlatti, il preto rosso Vivaldi, Marcello... tants n'hi ha, i tan bons, que la llista seria inacabable.
Durant quinze anys vaig cantar en una coral, i teníem en el repetori alguns corals de JSBach i peces de polifonia del renaixement, entre d'altres. Va ser una època preciosa. Quan hi pens, em ve a la memòria el text d'un cànon: "Sense música no hi ha vida, sense vida no hi ha música".
Salutacions des de Mallorca.
- Caterina -
Gràcies pel teu comentari. Quan fa temps que no escoltes música barroca, sembla que la tornis a descobrir. Si vols donar un cop d'ull al blog següent: elcordrassanes.blogspot.com, es de la coral on canta el meu marit que inicialment es va crear al D. de Cultura de la Generalitat, i assagen un cop a la setmana. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada