diumenge, 2 de novembre de 2008

Novembre

"Aquestes hores del novembre primerenc
tornen carmesí la fulla d'heura
com un esquitx de sang, intens, abrupte,
sobre un escut; la resta, or, del cantell al cor,
i l'estenen, per exhibir-la, a la catifa de molsa
teixida pel follet, ornada per la fada"

Robert Browning


Sempre m'agradat el mes de novembre. Castanyes, panellets, fulles caigudes, records de pluges i dies grisos escolars. Preludi ja de les festes nadalenques, tant presents en la nostra imatgeria infantil i més quan plou . Enguany no ens podem queixar de manca d'aigua. Deu-n'hi do la que ha estat caient aquests darrers dies.

Aquest mes en la meva família se'ns escauen quatre aniversaris. Dos al mateix dia, i feina tenim per celebrar-los!, ja que tot ho celebrem, sants, aniversaris, commemoracions, etc. És la manera de anar-nos veient quan tothom sempre està mancat de temps per les trobades familiars. Crec que val la pena!


He trobat a Internet aquesta carbasseta tant graciosa i he trobat també explicada molt breu, la llegenda que l'acompanya. Sembla que el costum de buidar carbasses ve probablement del folklore irlandès (m'ho van explicar també fa anys, quan feia classes d'anglès) "Jack or Lantern". La llegenda conta que un home anomenat Jack va enganyar el dimoni i el va tancar en un arbre dibuixant una creu al tronc. Després va fer un tracte amb ell; si mai més no el tornava a temptar, el deixaria sortir.

D'acord amb la llegenda, després que Jack va morir, se li va denegar l'entrada al cel per les seves pràctiques i al infern per haver enganyat al diable. Aquest li va donar una espelma dins d'un nap per guiar-lo en la foscor.

Els irlandesos utilitzaven naps com a "Jack's lanterns" originariàment, però quan els immigrants van arribar a Amèrica el 1840, van trobar que les carbasses eren més atractives i fàcils de buidar. Avui dia, buidar carbasses (pumpkin carving) és una de les activitats preferides a on es practica aquesta tradició.

Totes les llegendes són boniques de transmetre. Però cada país te les seves, i no hauriem d'apropiar-nos-en només per finalitats comercials.

***


1 comentari:

Margarida Aritzeta ha dit...

Pobre home, i on anava amb el nap de llum?
És una versió bonica dels "llimbs", aquest espai que no té sortida entre el cel i l'infern... També m'agrada la versió de la "Divina Comèdia", més elaborada. El folklore ens mostra que, al món, som tots bastant iguals i, alhora, ben diferents. Encara que és bo saber coses de tot arreu, estic d'acord a no copiar.