Castilla-León i pica-portes

Hem estat uns dies a les terres de SantaTeresa i Unamuno. Hem tingut neu, vent, fred, molt fred.

L'any passat vam anar per les mateixes dates al nord d'Extremadura, però ni de bon tros va fer el temps que ens ha fet enguany, als matins neu i a les tardes sortia el sol però amb un fred que els que sóm de terres al costat del Mediterrani no hi estem acostumats.


De totes maneres els oriünds ens van dir que feia anys que no tenien un hivern com enguany. La crònica del viatge com sempre al Sorrobloc, amb tota mena de detalls. Jo només diré que hem estat en un hotel a Barco de Àvila molt confortable i recomenable al 100%, i gaudint de la vista que vam tenir des de l'habitació.

També hem vist "in situ", les reliquies de la Santa que tant ens van parlar en època escolar, el braç, el dit, el cor, etc.







Ens va agradar molt la visita, encara que breu, de les dues ciutats emblemàtiques, Ávila i Salamanca amb les seves muralles i universitat respectivament.

També ens hem deleitat amb els llegums de la zona, en especial les mongetes de Barco de Àvila, cuinades amb xoriço, que va molt bé per protegir-se del fred, encara que no del colesterol.

Em vaig dedicar a fotografiar pica-portes antics i nous, recordant el que teníem a la porta del carrer de la casa on vaig néixer al barri de Gràcia, i que un dia va desaparèixer. Hi havia quatre pisos, dos al primer i dos al segon. Els trucs eren: un pic, un pic i repicó, dos pics i dos pics i repicó depèn del pis on el visitant volia anar. També teníem una corda per obrir la porta des de casa. Tot això queda per la memòria històrica de cadascú.

I acabo fent memòria també de l'enfrontament que va tenir Don Miguel de Unamuno amb el General José Millán Astray el 12 d'octubre de 1936 en la seva visita a la Universitat de Salamanca, acompanyant a la Sra. Carmen Polo i que li va costar l'expulsió.

….Millán: "¡Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!".

Furioso, Millán gritó: "¡Muera la inteligencia!".

….Unamuno: ¡Éste es el templo de la inteligencia! ¡Y yo soy su supremo sacerdote! Vosotros estáis profanando su sagrado recinto. Yo siempre he sido, diga lo que diga el proverbio, un profeta en mi propio país. Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta; pero no convenceréis, porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil pediros que penséis en España"

***