Que fa un temps la vaig llegir.
Que l'he rellegida algunes vegades més, i que fa una setmana ho he tornat a fer.
Una història que podria ser de la de qualsevol persona però que la Sònia Moll Gamboa la sap explicar com ningú.
Uns germans bessons que sempre es buscaran i es reconeixeran per un nom íntim triat per la consciència de ser dos meitats que conformen un tot.
Moviments territorials entre dues cultures per trobar camins als quals la vida et va portant i que, malgrat tot, les tulipes tenen la capacitat de sortir i florir des de qualsevol racó inesperat.
Metàfores i poesia. Capítols extraordinariament poètics, que en cap moment trenquen el fil conductor de començament a final.
El llibre està conformat en tres parts: Petons de pastanaga, El cos que he estimat aquesta nit i Tots els camins de l'aigua.
Cadascún té el seu propi recorregut per enllaçar-se en un final circular.
Per aquesta narració Sònia Moll va rebre el XXXII Premi de Narrativa curta "25 d'abril" Vila de Benissa 2012.
...
Algún dia, Batiscafo, em veuràs arribar vora l'aigua amb una maleta a la mà. Sé que hi seràs, esperant-me, i que no et caldran preguntes per endevinar-me l'ànima. Seurem a la sorra quiets i junts, una altra vegada. M'agrada, la platja de Vilanova, immensa, amb tant de cel. I m'agrada, descansar vora teu. Deixar-me portar. Potser em diràs que ens traguem la roba i que tornem a nedar junts al mar, o em convidaràs a salpar en un vaixell de vela minúscul, rumb al sud. Em marejaré segur, però només fins que recordi com es fa per deixar-me endur per les onades, per retrobar l'equilibri enmig de l'inestable. Tinc una set de mar que no me l'acabo. .....
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada