LA DRECERA ens remarca la transformació de la existència que experimenta el pas del temps, per mitjà de la vida d'un nen fill de masovers, el qual com a narrador, ens va explicant el seu entorn familiar dins un paisatge natural, i el veurem créixer a través dels seus comportaments i visions del seu món, i com els canvis es van produint tant a nivell personal com a nivell social.
Les diferències socials, l'autor ens les presenta en un relat que potser sembla que no passin grans coses, però a través dels ulls d'un nen que observa una vida paral·lela que creu inaccessible, la reivindicació de les arrels ens les dona a conèixer a través d'un llenguatge exquisit des de la primera pàgina,... (i amb fragments d'innegable alè poètic.. com diu Josep Pastells del diari ARA)
Cal remarcar la descripció que en fa Miquel Martín d'uns paisatges idíl·lics de la Costa Brava de l'Empordà, que malauradament la mà de l'home ha malmès i ja no es podran recuperar.
No hi ha lleure infinit sinó a la platja:
mar al davant, us lleva tot esment,
i és el seguir una vela bo i jaient
la cosa més remota d'un viatge.
L'onada acanalada, tendrament
es desfà al vostre peu, com en servatge;
us volta la llum viva del celatge
i passen núvols i batecs de vent.
I, alliberats del dubte i l'aventura,
tota poquesa i to enyor cessat,
rebeu un pur secret de la natura
en els ulls i en el cor, de bat a bat,
l'indefinit somriure del que dura:
els canvis tot voltant la identitat.
***
