Dones impressionistes

Dins del taller de l'art impressionista que estem acabant, el darrer dia varem parlar de les dones impressionistes. No tenia intenció de parlar-ne gaire d'aquesta època, tal com vaig dir en el meu post del dia 3 de juny, per motius obvis de coneixement general, però crec que el tema de les dones és poc conegut i el vaig trobar força interessant per abocar-lo en un post. Mai tan ben dit, en faré una lleugera pinzellada.

Varem parlar de la Berthe Morisot (1841-1895), de la Mary Cassat (1844-1926) i de l' Eva Gonzalès. (1849-1883)

Les dones no van poder entrar a l'Academia de Belles Arts de París fins el 1887, i per tant, aquestes dones que es van dedicar a l'art impressionista, ho van fer començant a aprendre fent de copistes al Louvre. La majoria provenien de la burguesia, igual que els homes pintors, i van tenir-los a ells de mestres.

La Berthe Morisot, éra néta de Fragonard i va ser cunyada de l'Eduard Manet.
La Mary Cassatt va ser amant d'Edgar Degàs.
La Eva Gonzalès va ser deixeble de l'Eduard Manet.


La Berthe Morisot tenia un bon domini de la tècnica del dibuix. Fins a l'any de morir no va fer una exposició personal amb gran èxit, i van ser els seus familiars els que van posar en venda les seves pintures. Actualment són molt cotitzades. El gran públic no la va conèixer.

La Mary Cassatt era de pares americans i la seva infància la va passar a Europa. Es va enamorar d'Edgard Degàs i va ser la seva amant. Va pintar també els seu entorn familiar, ja que les dones no tenien models professionals ni externs, i captaven moments efímers de la vida. Les seves darreres pintures, van ser transgressores i s'acostaven ja a la pintura de Van Gogh, també tenien una certa semblança a estampes japoneses. Va obrir camins a Europa a pintores americanes, i va donar a conèixer les pintures europees a Amèrica. L'any 1914 es va quedar cega.

L'Eva Gonzalès era de pares espanyols. Va viatjar a Sevilla i a Madrid i es va inspirar força en pintors espanyols. Les primeres pintures eran de paleta fosca, però va conèixer l'obra de Renoir i va evolucionar amb la llum.

Observant aquesta pintura de la Berthe Morisot vam estar d'acord en que que la sensibilitat femenina, potser capta més la dolçor i la tendresa familiar.





He deixat pel final, tal com ho vam fer en la darrera classe, parlar de la Camille Claudell (1864-1943), una gran escultora. Vam parlar d'ella com a deixeble quan vam fer el taller de Rodin, però, avui hem revisat la seva obra.

Va ser amant, deixeble, i ajudant d'Auguste Rodin. Va acabar la seva vida tristament tancada 30 anys en un manicomi, i les seves restes es van perdre. La seva obra, ningú diria que no pogués ser de Rodin, ja que el va ajudar en el treball de la Porta de l'Infern. Valoreu aquest video...






Si molts dels artistes/homes, no van ser valorats fins al cap dels temps, imagineu-vos les artistes/dones, que ni tant sols podien exercir com a tals en la seva època.

***