Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ateneuesfera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ateneuesfera. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de juny del 2014

Ja en fa sis

Ja fa sis anys que un 28 de juny com avui, vaig tenir la bona pensada de començar un blog personal, com a repte per poder deixar empremta de les coses que passen i les coses que em passen pel cap.

Antigament les persones encetaven "diaris personals" per deixar anar sentiments, crec que actualment  la substitució són les xarxes socials en totes les seves formes i maneres. Facebook ha esdevingut una finestra ben oberta de la vida de la gent a la qual li agrada mostrar-se i donar a conèixer moltes de les pròpies activitats. Twitter és la rauxa de fets puntuals que esdevenen i que van marcant els successos segon a segon.  En canvi els blogs per mi, majoritariament són el seny i tenen l'interès que potser no trobo en cap altre mitjà. Són com l'speakers corner de la xarxa. També la gent mostrem activitats, parlem de teatre, llibres, cinema, temps passats viscuts, ens posicionem políticament, i crec que malgrat que van ser un esclat en un moment determinat, encara es van mantenint d'una manera força digna, i els blogaires encara ens anem trobant per compartir novetats, com el Grup Ateneuesfera que fa un parell de dies en el marc de l'Ateneu barcelonès, ens retrobavem després de 14 mesos, al voltant d'una taula per sopar.


Per això, sense gairebé adonar-me'n he arribat aquí. Sis anys llegint i escribint blogs i amb la il·lusió encara de seguir fent-ho, ja que a més de cultivar la paraula escrita, em serveix de recordatori de fets que ens van succeint dia a dia i que m'agrada deixar constància d'una manera explícita.

***


diumenge, 17 de juliol del 2011

Ateneuesfera-estiu 2011

Arribem amb puntualitat. Déu n'hi do la colla!

-Estic de vacances però he vingut!.
-Doncs jo les començo!
Aneu pujant ! Com esteu?

Bellugada de taules i cadires en un indret força emblemàtic. S'hi està bé, corre una brisa agradable sota els arbres. Rostres clàssics, rostres nous. Acompanyats de refrescos comencem el torn de paraules molt ben moderats.

Preguntes sobre com ha anat el darrer any del blog. Respostes interessants amb il·lusió de comentar les pròpies vivències. No sempre arribem a totes les veus per motius d'ubicació, però fem l'esforç d'aguditzar l'oïda. Propostes. Gent molt ben formada i atenta. L'educació impera. Es fa curta la tarda, dues hores i mitja que podia haver-ne'n estat més.

Un regal inesperat d'un llibre dedicat, d'una companya blogaire. El llegirem amb ganes. Un cop d'ull i ja es veu que serà interessant.

Ens acomiadem sense ganes però amb l'esperança de tornar-hi quan les fulles s'esgrogueeixin. Tot el que es fa amb il·lusió ha de continuar. Ho esperem....

***