Curtmetratges

És una llàstima que no se'n parli més dels curmetratges que s'exhibeixen regularment a les sales culturals i que no arribin més al públic.

L'Obra Social  "La Caixa" a la seva seu de Caixaforum es poden veure una mostra de curtmetratges protagonitzats per persones de diferents països del món que viuen situacions molt adverses, i que, malgrat tot, afronten la realitat amb una gran valentia, i diria també que alguns amb una certa conformitat.

Els cineastes que es dediquen a buscar històries de persones amb pocs recursos, que habiten en llocs del planeta que no han tingut el privilegi de néixer en el món occidental el qual nosaltres habitem, per mí tenen un gran mèrit, atès que ens poden oferir un mirall de persones amb esperit de lluita i alhora somnis que els fan viure el dia a dia, a base de tenacitat en el treball per poder pagar una bona educació als seus fills, ja que són conscients que el saber pot induir a una vida més gratificant i per nosaltres ens pot servir d'exemple per evitar que ens mirem constantment el melic.

Romeo: Somnis d'un pescador

Viatge al Planeta Vermell

També és interessant comprovar la quantitat de grups de joves voluntaris/ies, que es dediquen a alegrar la vida dels infants marcats pels conflictes bèlics, com són els camps de refugiats dels Palestins, en els quals arriben Pallassos Sense Fronteres, i que amb quatre pintures, quatre nassos, i quatre parracs, ajuden als més petits a oblidar-se de les dificultats de la vida diària.

Empremtes que no callen

Coneixem les dones colombianes que lluiten contra governs i règims corruptes, per evitar que els seus fills siguin carn de canó de aquests grups considerats prepotents per satisfer les seves activitats delictives.
No decauen en la seva lluita i exposen la seva vida, intentant justificar i treure a la llum aquelles violències procedents d'alts càrrecs del seus governs. No volen que quedin impunes aquests accions i es fan sentir a través d'aquests mitjans públics.


Celebro aquest tipus de periodisme de divulgació, que a més de poder veure els propis protagonistes denunciant les problemàtiques que viuen, o bé mostrant-nos els seus sentiments envers la vida que els ha tocat viure, com també els que voluntariament van a fer feliços als altres, fa que no ens tanquem en els nostres palaus d'ivori, i reflexionem en que a vegades les nostres petites adversitats no son res comparables amb els grans problemes que tenim al voltant.

***