No parlaré massa del llibre que m'ha semblat esplèndid, però si dels sentiments que m'ha produït.
És un relat curt, de vivències, sensual i sincer com diu la contraportada. Sempre m'han agradat els llibres que parlen del continent africà. Literatura de l'època colonial n'hi ha molta, però és important conèixer els europeus que van ser-hi i van estar en contra d'aquell colonialisme.
A mesura que posem anys i tenim més temps per reflexionar envers les persones que et van engendrar, te n'adones del perquè de moltes decisions que prens a la vida. També actituds que heretem dels nostres progenitors. Això és el que el narrador del llibre ens fa veure, i dels descobriments que fa envers la vida i la decadència dels seu pare, un metge britànic immers a l'Àfrica en feina i joventut. També ens relata els seus sentiments envers les seves vivències infantils a aquell continent. No és un relat nostàlgic, si no un memorial de sensacions, olors, sabors i impressions d'aquella memòria de nen que tots hem experimentat alguna vegada.
"Si no hagués tingut aquest coneixement carnal de l'Africa, si no hagués rebut aquest llegat de la meva vida abans de néixer, ¿en que m'hauria convertit?"
M'ha fet veure també con van influint les guerres en la vida de les persones, i com ens marca el caràcter, tots aquests esdeveniments adversos i que ens veiem impotents per solucionar-los. Ho hem comprovat en els nostres familiars que van viure la nostra guerra civil. Tant si eren d'una banda o d'una altra, com els hi van robar anys de joventut.
Puc dir que després d'haver arribat a la darrera pàgina (116), he donat la volta al llibre, i he rellegit algun capítol altra vegada per impregnar-me una vegada més dels sentiments que m'havia produït.
***
9 comentaris:
SOna molt bé tot això que dius. L'apunto a la llista de futures adquisicions!
En la forma que ho expliques deu ser profitosa sa lectura./ Si et pases algun d'eixos dies per allà estem de festa major S.Antoni i vaig posant-hi coses característiques del lloc.( Rossegons,una menja per fer amb un tros de xocolata o sola o sucar-lo a la llet....)espera un dia o dos i ho veuras tot.Ahir vaig començar, però em van arribant fotos i aniré fent. Bona tarda. Anton.
Hola! he arribat al teu bloc des de l'espolsada i volia saber a veure què deies d'aquest llibre. Veig també que t'ha agradat i crec que pel que he anat llegint que m'agradarà força.
Kweilan gràcies pel teu comentari. He donat un cop d'ull al teu blog. M'agrada, ho faré de tant en tant, ja que veig que teniu bons criteris i va bé rebre recomenacions. Espero que t'agradi el llibre com a mi.
Jeremias Soler espero que el puguis llegir aviat. N'hi ha tants que ens esperen a les lleixes!!
Hola Marta, és el primer cop que entro al teu bloc tafanejant sobre el llibre 'L'africà', jo també n'he publicat un post al meu bloc. A mi també m'ha encantat i he fet el mateix que tu, tornar a rellegir alguns fragments del llibre. Des que el vaig llegir em va tornant al cap constantment, té tants matissos...
A banda del retrat del continent hi aquesta relació difícil amb el pare. Com que veig que t'interessa molt el tema africà, has llegit 'Todo se desmorona', de Chinua Achebe? Si no ho has fet te'l recomano molt. És una novel·la a partir de la qual veus claríssim tot el procés de la colonització de l'Àfrica.
A Llibreria l'Illa
Gràcies per la teva aportació. He entrat al vostre blog. L'enllaçaré en el meu. Prenc nota de la tev a recomenació.
Hola Marta,
Vaig deixar un comentari però veig que no ha quedat registrat. Gràcies per passar pel blog de l'Espolsada, i com diuen des de l'Illa si t'agrada l'Àfrica... sens dubte cal llegir Eben del Kapuscinski.
A l'Expolsada
Si que vaig rebre un comentari, però el vas deixar al meu post "Gener" i vaig contestar-te en el mateix.
Si mires el meu primer post del juny de l'any passat, veuràs que precisament va ser "Eben" de Kapuscinski el llibre que em va il·luminar per començar a fer un blog. Gràcies per les vostres recomenacions. Em van molt bé.
Publica un comentari a l'entrada