diumenge, 26 de juliol de 2009

Va de vaques....

El paisatge pirinenc no seria del tot pintoresc, sense la presència de les vaques. Els infants de la dècada dels anys cinquanta, només les havíem vist a les vaqueries dels barris quan anàvem a comprar la llet a granel, i ens la servien mesurades en "petricons" i aquestes lleteries algunes tenien fama de "batejar" la llet una mica massa. Aquelles vaques feien pena que estiguessin tot el dia tancades en un corralet i la seva higiene als nostres ulls, no era del tot agradable. Ens deien que eren vaques suïsses, però després hem sabut que les vaques amb taques blanques i negres, provenen de les Illes Frisones i per això ni han tantes als Països Baixos, que recentment hem visitat.



Les que aquests dies estem veient en aquests prats pirinencs, són de moltes races i es composen de tota la gama de colors beixos i marronets, estàn netes i pulides i fan força goig. Es veuen ben alimentades i disposades a "posar" pels turistes esporàdics, que estem invadin el seu territori.





Quan per primera vegada vaig anat a visitar Holanda, l'any 1972, (ja en vaig parlar en el meu post), els meus hostes també em van convidar a passar un dia en una granja familiar, propietat dels pares dels meus amics, i vaig compartir un dia la vida a pagès, dinant al camp i veient els ramats de vaques que cuidaven. En la meva ignorància de l'època, els vaig preguntar on tenien el toro, ja que només veia vaques. Feina van tenir per explicar-me que allà no hi havien toros, que les vaques les portàven a inseminar al veterinari. Em vaig quedar molt parada. Que sabia jo d'inseminacions! En el nostre país no se'n parlava d'aquestes coses!





Vaig voler fer una pel·liculeta per immortalitzar el so dels esquellots, i filmar alguna vaca pasturant, però a l'aire lliure i amb el sol, no veia l'objectiu i em vaig trobar la vaca al davant sense mes. Malgrat que els tallen les banyes, em fan una mica de respecte, i això és el resultat.




Per acabar aquest post, enllaço el poema "La vaca cega" de Joan Maragall, que la nostra mare ens havía recitat moltes vegades i que ens feia molta pena. Crec que és molt adient com a punt i final.





***

4 comentaris:

jordi cerdanya ha dit...

He estat xafardejant pel teu blog i m'ha agradat força el que dius de les vaques en general, tant del Pirineu com d'altres contrades. Jo visc a Puigcerdà i cada any acompanyo el bestiar en la Trashumància que es fa des de Llívia fins a Bulloses portant-los a les pastures d'alta muntanya. Si vols veure la d'aquest any pots anar a: http://www.youtube.com/watch?v=7VqMIg5YozA

Marta ha dit...

Jordi, ha t'he respost per mail. Gràcies

Júlia ha dit...

A algunes vaqueries urbanes hi havia un nombre considerable de vaques, en aquells anys de les nostres infanteses.

Fa anys vaig veure una peli canadenca, no en recordo el títol, on una noia moderna volia instal·lar una granja ecològica on les gallines anessin lliures pel prat i els toros muntessin les vaques de forma tradicional. Les gallines s'escapaven i el toro no tenia ni idea del que havia de fer, coses així, era molt il·lustrativa i realista.

En Joan Oliver té una poesia satírica molt bona sobre el poema de Maragall que acaba dient:
'temps era temps hi hagué una vaca cega
jo sóc la vaca de la mala llet'

Marta ha dit...

Gràcies Júlia.