Avui torna a haver-hi partit del Barça contra l'Espanyol. No sóc entesa en futbol, encara sóc de les que pregunta sempre que és un "fora de joc", però enguany em trobo mirant-me tots els partits del Barça. M'agrada veure els gols i no hi ha dubte que n'hem vist molts. També m'agrada més la TV que anar al camp (només he anat una vegada amb entrades regalades i a dalt de tot). El jugadors es veien tant petits que no en distingia cap, i a més els gols no els repetien!. A la TV puc veure les cares suades, de patiment o d'alegria dels jugadors, i quan es treuen les samarretes és agradable a la vista observar els cossos dignes dels models de les escoles de dibuix i pintura.Els meus pares no eren aficionats al futbol, només el meu tiet i jo érem del Barça. A ell si que li agradava aquest esport, i els diumenges en parlava amb mi "Que farem avui?, i jo aprofitava de comentar el que les companyes de classe féiem els dilluns, parlar del jugadors, i feia veure que hi entenia. La meitat de la classe erem veritables fans de'n Kubala. Sabíem de la seva vida i miracles. El nom de la dona i els fills etc. etc. com si fós ara el líder de qualsevol grup musical.
Vaig tenir guardada uns quants anys al meu armari de casa, la pàgina de La Vanguàrdia de l'any 1957, amb les fotos de quan va guanyar la Copa del Generalísimo, fins que vaig tenir "us de raó". Avui he trobat la portada a l'hemeroteca d'aquest diari i ho he recordat.En les nostres dues escapades a Egipte i Marrakech l'any passat, quan ens venien els joves a vendre'ns collarets i martingales, i ens sentien parlar, la seva salutació sempre era "Visca el Barça", i nosaltres responien "Visca", el següent pas era cantar-nos tota l'alineació, (cosa que jo mai l'he sabuda) i començar la lletania de coses que volien que els compressim i d'aquesta manera era motiu per apropar-se. O sigui que no cal començar amb Salam Alekum, ja que el Barça és més que un Club.
Espero que el partit vagi bé, veure força gols i tornar una vegada més a guanyar la Copa (ara del Rei).
***
***
2 comentaris:
És cert que el Barça és com una carta de presentació. Els nostres nebots argentins sempre ens demanen samarretes. Enguany, jo que tampoc no sóc massa futbolera, també estic gaudint dels gols i de Guardiola. I el meu fill n'és fanàtic. Ell sí que se sap l'alineació.
No sé si es varen posar d'acord en el resultat, ja abans, però diem, les circumstàncies feren que resultés un empat. A l'Espanyol el va beneficiar en aquest moment, tots creiem que perdrà la elim. Aquest equip va de Rodes a Pilats i no troba el centre... Que reaccioni que és bo que dos aficions hi siguin a la ciutat i que competeixin. Bona nit, Anton.
Publica un comentari a l'entrada