Comento els dos llibres que acabo de llegir:Petons de Diumenge de la Sílvia Soler.
41è Premi Prudenci Bertrana
El dia 28 de març passat, vaig llegir en el blog de l'Espolsada llibres que en aquella llibreria, s'havia fet la presentació del llibre amb l'autora. Entre d'altres vaig deixar el comentari de que acabava de llegir-lo i que ja en faria cinc cèntims en el meu. També va ser comentat en el blog de l'Espolsada el dia 3 de gener d'enguany. No tinc la capacitat anàlitica d'altres blogaires que saben fer comentaris prou extensos de les lectures. Només puc dir que és una bona narració amb uns personatges que tenim a l'abast, de persones que van fent la seva vida amb espectatives que no sempre arriben a terme. Descriu l'època de la post-guerra en que la moral catòlica era vista d'una manera ben peculiar, i que les dones ens havíem d'ingeniar mil i una actituds per no ferir sensibilitats paternes. M'agrada com escriu la Sílvia Soler, i en aquesta novel·la hi ha l'enigma de la persona que periodísticament entrevista al personatge de la Valèria, que va explicant les seves vivències del passat i el present continuament.
L'emplaçament del relat gira al voltant de Barcelona, Torroella de Mongrí, L'Escala, Albons, i algún altre indret de l'Empordà, i fa esment de les escriptores, Caterina Albert i Mercè Rodoreda. El paisatge de la comarca gironina es ben present en el seu imaginari.
En el cafè de la joventut perduda de Patrik ModianoPremi de la revista Lire a la millor novel·la francesa 2007
Aquest novel·lista francès, amb el seu relat, ens situa als primers anys seixanta a la bohèmia literària i universitària del París de l'època, recordada per mitjà del seu protagonista Roland. És una història i uns personatges que es passegen pel passat i present en només 138 pàgines del llibre. Desconcerta als que no coneixem la ciutat de París amb una mica de profunditat, per anar seguint el fil de barris i carrers, a més de persones que van sortint relacionades amb els personatges principals. A vegades he hagut d'anar rellegint capítols enrera i endavant per situar-me, ja que és un llibre que s'ha de llegir d'una manera continuada per no perdre el fil del narrador que explica els records en primera persona. És una novel·la que mereix una segona lectura per assaborir-ne els detalls emprats.
Un pensament del protagonista: - Mai no he entès per què...Quan estimes algú de debò, has d'acceptar la seva part de misteri.
***
5 comentaris:
el misteri forma part de l'amor, i també les quotidianitats
Jo entenc molt bé el que expliques i com ho expliques. No llegeixo tant com molts de vosaltres.Porto fins el llibre a cotxe i puc passar dies sense obrir-lo... Ls intencions ja les dec tenir bones ,ara en la pràctica no em funcionen, Bones festes... Anton.
Les bones novel.lesjo penso que fins que no les rellegeixes no n'acabes de copsar tots els detalls. M'apunto la segona, que no la coneixia, gràcies
Gràcies pels vostres comentaris. Anton, això de llegir és un hàbit que comença de petit, jo el tinc des de molt joveneta, penso que quan més un llegeix, més necessitat té un de llegir. És com fer blogs i llegir-ne d'altres, enganxa.... Petons
Mireia, i Jesús M., us segueixo...
Celebro que els Petons de diumenge t'hagin fe passar una bona estona. Si vols divendres 17 tindrem la Sílvia Alcàntara presentant-nos Olor de Colònia, si no sabeu què fer a l'Espolsada us hi esperem.
El del Modiano el tinc pendent, però no trigarem!
Publica un comentari a l'entrada