Joana E. -Maria-Antònia Oliver
Premi Prudenci Bertrana 1991
Aquesta lectura ens ha estat donada per llegir en el Club de Lectura, i avui la he acabat. Lamento no poder assistir el proper dia per fer els comentaris adients, ja que, una vegada més no estaré a Barcelona, aprofitant una escapadeta al país veí del nord.
Comento una mica la meva impressió. No havia llegit a la Maria-Antònia Oliver. És una novel·la melodramàtica que recorda una mica les novel·les de les Germanes Brontë de meitats del segle XIX. M'ha agradat el llenguatge que utilitza amb les paraules mallorquines emprades. El relat és en primera persona, i la protagonista ens explica la seva vida, pensaments, sentiments, com es va comportant a mesura que creix com a persona i va descobrint moltes realitats que l'envolten.
L'escenari s'ubica a Mallorca i relata la societat de primers de segle XX en un ambient provincià, amb alt poder econòmic. Reflexa el començament dels moviments sufragistes de les dones angleses que dona lloc al pensament feminista i esquerrà de la protagonista, influïda per la seva mare des de ben joveneta.
El relat va fluint en una espiral de desgràcies, amors, odis, i disputes familiars per herències. Podem constatar el temps de il·lusions republicanes i arribada de la guerra civil, fins la dictadura.
L'interrogant que manté l'autora des de l'inici, fa que el lector s'interessi doblement per que surti a la llum aquesta incògnita, la qual fins la darrera línia de la pàg. 220 (que és la última), no es descobreix.
Hi ha una colla de personatges interessants, els masovers, el doctor, la dida, els missers, el pastor de les rondalles, la tia, el professor d'anglès, i per descomptat la protagonista i el seu amant.
Darrerament estem acostumats a que tant els escriptors com els guionistes de cinema, juguin amb els lectors i espectadors, amb el temps en que succeixen les coses. Passen del present al passat contínuament. També és un mèrit d'aquesta novel·la, la d'anar explicant-nos la vida de la gent, endavant i endarrera, i això fa que s'hagi d'estar alerta per no deixar cap detall al tinter.
Crec que és mereixedora del Premi que se li va atorgar, per la seva visió de la societat que sempre va per davant de les lleis que imposen els governants.
***
12 comentaris:
Hola! He descobert el bloc aquesta tarda.... Aquest llibre que comentes no el coneixia però crec que em pot agradar. Gràcies per la recomanació.
Avui m'he anexat el teu blog. Sempre va bé un cop de ma en questio de llibres. Gràcies pel comentari.
Diu que la novel.la es basa en una història real
Si Margarida, això diu l'autora en una nota al mateix llibre, i
va trigar més de vuit anys en escriure-la. Sempre diuen que la realitat supera la ficció. oi?
L'haurem de llegir doncs!
Bona escapada.
Prenc nota, tot i que ara tinc menys temps que abans per llegir. Una abraçada.
Marta,
Et trobarem a faltar, és clar!
Aprofitaré el teu apunt per a la sessió d'avui, eh!
Espero que ens podrem veure a la sessió de maig!
Pensa que n'hi haurà una d'especial...
Ummm, interessant.
Hola Marta. Vaig llegir aquest llibre fa un grapat d'anys i, com que tinc memòria de canari, no en recorde l'argument. Sí que recorde que em va captar des del principi i que hi estava enganxada a la lectura. Em va deixar una bona sensació. El teu apunt serà una excusa per a posar-lo a la llista de relectures.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Su, jo també he pensat en vosaltres. Fent memoria ja m'imagino la sorpresa.
Begonya, és tal com tu dius, es pot tornar a llegir . Fins aviat
Marta,
Espero llegir aviat com t'ha anat per La Camarga.
Si passes per ca meu ja t'informaràs de tot!
Fins molt aviat i bona Diada!
SU
MARTA: l'-assumpta- ha concedit al bloc Escorrialles, el premi Dardos, l'he de fer seguir hi t'he triat a tu entre d'altres. Pots anar a collir-lo si et fa gràcia i l'acceptes. Anton.
Publica un comentari a l'entrada