dilluns, 5 d’octubre de 2009

Literatura i Dictadures

Poca gent deu haver-hi que encara no tingui un familiar viu, que hagi hagut de sofrir alguna de les dictadures que desgraciadament varem tenir a Europa en el segle XX. La meva generació encara vam haver de conviure amb una d'elles, malgrat que no vam ser-ne conscients del tot durant la nostra infantesa. Els nostres pares i avis ens van explicar moltes visicituds i també dels anys de la Dictadura d'en Primo de Rivera, en la qual s'ubica la novel·la que acabo de llegir guardonada amb el Premi Sant Jordi 2008.


L'autor Lluís-Anton Baulenas, ens sitúa en aquesta època, amb el seu relat titulat El nas de Mussolini.

Va ser una època de fortes convulsions socials. Els obrers es rebelaven contra els seus amos i es lliuraven a diferents Sindicats, depenent dels seus ideals. Entre aquests sindicats es mantenien relacions d'odi, i no es descartaven pica-baralles als carrers que podien derivar en emboscades criminals. Les pistoles circulaven arreu. Tots aquests aldarulls fomentats també pel moviment bolxevic europeu van acabar al nostre país amb la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera que va durar uns set anys. És en aquest periode que Baulenas fa viure la seva novel·la.

Amb una trama argumental força suggerent, el lector va entrant en un món on es veuen les diferències idealistes de les generacions, marcades amb ideals molt paral·lels, els quals però prenen diferents magnituds depenent de l'edat dels personatges. Veus com la joventud sempre amb ganes de canviar les coses, no els importa arribar a fer actes de terrorisme amb la finalitat de mantenir-se fidels a aquests ideals. També m'ha cridat l'atenció que en moments de situacions límit, l'autor, fa venir a la ment, a la protagonista revolucionària, els records materns de pedagogia religiosa que havia rebut en la seva infància.

Crec que la novel·la està ben ambientada i els personatges s'analitzen amb profunditat. Els capítols es van dedicant a aquests personatges alternativament, i et van definint el perfil. Això fa que et vagi fent avançar pàgina a pàgina amb força interès.

A mesura que es va desenvolupant la trama, s'arriba a uns capítols que res tenen a envejar al conegut Sr. Stieg Larsson amb la seva Trilogia, (bé, amb el primer volum que és l'únic que he llegit), però amb la diferència que, la prosa del Sr. Baulenas és de molta més qualitat literària i et fa gaudir del seu llenguatge i de la seva narrativa. El final és sorprenent i esplèndid. A mí m'ha agradat i m'ha fet mantenir una certa tensió lectora, que és el que compta no?

***

3 comentaris:

Mireia ha dit...

La vaig comprar, però encara no l'he llegida.

F.Puigcarbó ha dit...

el meu pare va patir les dues dictadures la de la República i la dels feixistes franquistes. Tots són iguals diu sempre, i no li agrada parlar de política. Potser perquè va veure i viure les malvestats d'uns i altres.

kweilan ha dit...

A mi m'agrada el Baulenas però aquesta encara la tinc pendent. Bon apunt!