Dotze dies sense Lluna

Per un mediterrani és una situació ben sorprenent i que et deixa una mica desconcertat veure que sempre és de dia i el sol llueix les 24 hores des del Cercle Polar Àrtic fins al Cap Nord.

Noruega ha estat el destí que ens havia ilusionat i el somni hem pogut fer-lo realitat.

Atès que no ha entrat el solstici d'estiu, encara hem pogut trobar molta neu a les muntanyes i el desglaç fa que les aigues regalimin vessants avall fins al mar. Natura salvatge amb un color verd difícil d'explicar, amb els arbres brotant i les flors lluint arreu sense que la foscor les entorpeixi. És una costa trencada pels fiords i en el interior del país, els llacs emergeixen per totes bandes. És un espectacle que fins ara només havíem vist en les postals.

Abans de realitzar un viatge, m'agrada informar-me una mica del lloc on hauré de trepitjar, ja que no sempre els guies turístics expliquen el que un vol saber respecte al país.

Vaig trobar a la Llibreria Altaïr un llibre que l'autor León Lasa, relata el mateix itinerari que hem fet nosaltres, però d'una manera ascendent, i nosaltres l'hem fet descendent. Aquest escriptor és llicenciat en Dret per la Universitat de Sevilla i treballa com lletrat al Gabinet Jurídic de la Junta d'Andalusia, i ha publicat alguns llibres dels viatges que ha fet. En aquest descriu la ruta del Hurtigruten des de Bergen fins al Cap Nord, itinerari que va fer fa un any a finals de la primavera.

El nostre vaixell d'Hurtigruten esperant-nos a Port

En León Lasa, una vegada arribat a Kirkenes, es desvia per mitjà de transport públic fins a la Lapònia finlandesa i contacta amb gent del país i també amb els samis, amb els quals estableix coneixences per relatar-nos la seva manera de viure, i ens explica en el llibre que, malgrat que els samis noruegs han lograt tenir un Parlament propi des del 1989, no tenen cap intenció d'aconseguir la independència, ja que l'Estat norueg els dóna tota mena de facilitats per mantenir la seva llengua i la seva cultura, que és el que desitgen, ja que no viurien millor sense l'estat del benestar actual com a noruegs.

La descripció de la geografia que León Lasa fa de Noruega és:

"Noruega es un país de forma alargada, que parece que se estira como una serpiente que tiene la cabeza en el sur y que prolonga su cuerpo estrecho durante más de dos mil kilómetros hacia el norte, más allà del Círculo Polar Àrtico".

Veure d'una manera descendent com des del Cap Nord s'arriba al Cercle Polar Àrtic, navegant, i que no ens han fet cap nosa els anoraks de ploma ni els forros polars, i que en ple més de juny fa més fred en aquella latitud que en els nostres hiverns mediterranis, és una experiència difícil d'oblidar.

Cada vegada que l'Expres del Litoral s'aturava a les ciutats, les nostres passejades eren desitjades per veure-les i observar cada racó i raconet que els habitants aprofiten per embellir-les amb moltes flors en els seus jardins, i també en els carrers comercials que bullien de gent a les terrasses del bars aprofitant el sol que no veuen a l'hivern.

Loen és una de les poblacions on varem pernoctar. No vaig ressistir la tentació de fer un passeig en solitari al capvespre abans de sopar, per captar-ne la bellesa de l'entorn.

Bergen va ser la darrera ciutat visitada abans de volar cap a Barcelona via Oslo. Varem trobar en el mercat del salmó a molts estudiants d'Erasmus que treballaven venent peix, i entre ells molts catalans i espanyols. Una noia de Girona, ens va dir que es plantejava no tornar a passar un altre hivern, ja que havia estat molt dur viure'n un en les condicions climàtiques del país. Ho entenc, jo tampoc hi podria viure sense veure la lluna a l'estiu ni el sol a l'hivern.

***

Sol de mitjanit a les 2 hores de la matinada

***