Juny prolífer

Encetem el mes de Juny. Des de que tinc us de raó, aquest mes l'he tingut sempre com un aliat personal, ja que m'ha envoltat de gent molt estimada nascudes durant la primera quinzena.

A l'escola erem un trio d'amigues. Dues Martes i una Mercè. La Marta més gran nascuda el dia 2, la qual desgraciadament no he vist mai més, i la Mercè nascuda el dia 3, la qual encara anyoro, ja fa anys que una dura malaltia se la va endur.

Els darrers 20 anys laborals també vaig trobar un trio ben avingut. L'Anna, la més jove i encara en edat de no estar jubilada, nascuda el dia 6 i l'Àngels el dia 10, també gaudint de la seva jubilació com jo.

De la colla d'antics amics, tinc en Carles nascut el dia 8 i que ja fa més de 30 anys que ens coneixem. Familiarment, una neboda sobrevinguda, la Sònia nascuda el dia 4 i el seu fill en Pau, que és el més jove nascut el dia 13.

Avui, pensant-hi, he volgut oferir-los un petit fragment del Diari de la naturalista Edith Holden, el qual m'agrada rellegir de tant en tant, que dedica al mes de Juny:

El cucut comença a canviar el cant. Un xic més endavant sonarà com "cu-cucú", en comptes de "cu-cu". Al sud d'Anglaterra existeix una vella superstició sobre el crit del cucut: si en sentir-lo arrenques a córrer i vas comptant els crits de l'ocell fins arribar a un lloc on ja no els escoltes, vol dir que afegiràs a la teva vida, tants anys com vegades hauràs sentit el cucut. Això és, si més no, allò que les velles expliquen a Devonshire. Hi ha una colla de petits versos sobre aquest ocell.

"A l'abril el cucut canta a la posta
al maig ho fa durant la jornada
al juny canvia la tonada
al juliol pren el vol
a l'agost de marxar li dol"

"El cucut és un ocell ferm
que xiula en plena volada
i quan repeteix cu-cu
esdevé més blau el cel"

La joia de viure la Natura
Edith Holden

***