dimecres, 23 de juny de 2010

Maletes perdudes i maletes recuperades

La cara d'incertesa que mostrem tots quan esperem les maletes en una cinta transportadora de l'aeroport, fa un canvi sobtat quan veiem aparèixer la nostra, adornada amb les cintes de personalització volejant, esborrant les imatges d'interrogació que havien passat per la nostra ment mentre vèiem passar motxilles espallufades, carrets de criatures o paquets embolcallats amb plàstics aïllants.

La pèrdua d'una maleta et deixa realment estupefacte, l'experiència només l'hem tingut per sort una vegada i encara varem poder-la recuperar al cap de dos dies, intacta, a la recepció d'un hotel de Sicília, malgrat que durant 48 hores en S. va haver de demanar roba interior a un company per sobreviure. L'alegria de tornar a trobar la maleta va ser com recuperar un fill pròdig. A hores d'ara ja prenem les precaucions adients per si ens torna a passar.

Aquestes situacions me las ha fet recordar la lectura de la novel·la Maletes Perdudes de Jordi Puntí, en la qual, un dels fils conductors és el tema que ocupa el títol emprat, i que pels viatgers són situacions que resulten veritablement incòmodes i es van repetint dia rera dia en els aeroports mundials.

La novel·la ironitza àcidament situacions molt ben trobades i un guió original i fresc. És un relat molt ben estructurat a més de ben documentat, i que a través de la galeria de personatges que desfilen per les seves pàgines, et va recordant els fets d'una post-guerra espanyola i d'una Europa que va començar a canviar arran dels fets del Maig del 68 a París.

Crec que és una novel·la que es mereix el guardó de "Llibreter de l'Any " que va ser atorgat ahir dia 22 pel Gremi de Llibreters de Catalunya amb la nova categoria de Literatura Catalana, per la seva capacitat narrativa i l'original estructura.

Justament avui he acabat la seva lectura que com a la revetlla de Sant Joan, acaba metafòricament parlant, amb un espetec final de petards i coets .




***