L'anàlisi ha estat profunda i intensa, i amb un bon gust de boca al marxar. No ha estat fàcil però les coincidències han superat el previst. Sóm gent molt diferent però l'interès comú és ben notable. Fins i tot el company vingut de terres africanes i amb força dificultat pel nostre idioma, és capaç de transmetre les seves opinions força reexides.
En Jordi Coca ens ha portat de corcoll amb la seva novel·la. Ignorem si el seu coneixement de la idiosincràcia escandinava és real o si ha volgut recrear els tòpics establerts. Ens parla sobre la malaltia, la mort, el sexe, la sol·litud i el paisatge dins l'escenari al bell mig d'una ílla de Suècia, connectada per carretera amb el continent, amb uns personatges força peculiars i amb un final de novel·la negra.
La protagonista ens la presenta amb els ulls d'un narrador, que, amb visió mediterrània, potser manipula al lector amb una sentència que analitzant-la potser no s'adapta ben bé a la realitat.
És una narració freda i difícil de païr, i amb necessitats de fer-ne forum al cent per cent. Em recorda, els films de l' Ingmar Bergman, el qual també és esmentat en el llibre.
Amb delit esperem la propera experiència lectora.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada