diumenge, 24 de gener del 2010

Literatura blogaire

Hi ha tanta diversitat de blogs, i realment alguns de tant interessants, que m'agradaria poder fer comentaris en tots els que llegeixo, però malauradament no tinc totes les hores que voldria per a dedicar-me a fer-ho. Admiro als qui diariament exposen els seus criteris i també als qui ens ajuden a reflexionar amb les seves opinions professionals tant encertades. Sembla impossible que a través de la xarxa tinguem aquesta finestra per dir la nostra amb aquesta llibertat i poder intercanviar idees i vivències en molts dels casos. Hi ha tanta informació, que moltes vegades quan passa alguna cosa en la vida cotidiana, sigui política o social, et ve al cap algún blog dels que saps que en parlarà, i consulto amb forces ganes la seva opinió, algunes de les quals amb una gran dosi de bona literatura.

En la meva afició per la lectura, quan sé que surt algun exemplar que pot ser interessant, intento fe recerca d'opinions de les persones o llibreters que també per mitjà de blogs, em mereixen una certa confiança. Malgrat això, no sempre faig comentaris, però voldria constatar que m'agrada consultar-los i segueixo amb fidelitat les seves pàgines blogaires. Aquest fenòmen ha esdevingut a casa nostra un fet multiplicador i és de gran utilitat per estar al dia constantment a través d'uns i altres.

Hi ha dies que no engego el PC i aleshores tinc molta feina per a posar-me al dia i anar saltant de pàgina en pàgina, tinc la sort que en la meva situació a hores d'ara no cal que al matí posi el despertador gaire d'hora, ja que mai com ara he vetllat tant a les nits.

He pogut comprovar que a través de l'escriptura hi ha molta qualitat i molta iniciativa en el nostre país. Ja no parlo de les xarxes socials, atès que no vull pas ficar-m'hi, ja que llavors si que ja no tindria temps per dedicar als llibres, que això sí, no voldria pas deixar-los de banda.

Tinc al mòbil una pasarel·la que m'avisa de quan rebo missatges al mail. Va perfecte, ja que no necessariament has d'atansar-te a l'ordinador d'una manera automàtica per veure què arriba. Quan rebo algún comentari, penso... mira! en.... o la ..... em comenta alguna cosa i llavors me n'hi vaig si estic a casa, o si no espero arribar i mirar-m'ho . Ja és com si els enllaçats fossin persones de la família. :-)

***

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Aixó de rebre un avís al mòbil dels mails no ho sabia. Abans m'avisava en un raconet de la pantalla previ click musical que tenia un correu, però ja no ho fá, alguna cosa devia tocar.

una abraçada

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja tens raó, ja. A navegar pel mar dels blocs també se n'ha d'aprendre. O no cal?

kweilan ha dit...

A mi també em van bé per ajudar-me atenir opinió de les coses i també com informació sobre novetats literàries o llibres interessants.

Unknown ha dit...

Bon post, Marta. Jo també tinc un seguit de blogs de referència que donen el punt o contrapunt als temes que segueixo.
Potser estem tots una mica taradets, i em sembla una manera molt sana d'estar-ne -malgrat sembli una contradicció-. Com a mínim els blogs que seguim els escriuen pesrones lliurement sense condicionants. I crec que els blogs van tenint una influència petita però efectiva com a vehiculadors d'opinió.

Marta ha dit...

Si Francesc van molt bé aquests avisos. El tinc des del primer mòbil ja farà més de deu anys.

Xiruquero, jo no sé nadar gaire, però de navegar n'hi après molt ràpid.

Kweilan, ets un referent important per mí en quan a llibres i iniciatives literàries.

Eulàlia, tens molta raó en quan als condicionants. Aquest és el gran miracle de les opinions.

Gràcies a tots.

L'Espolsada llibres ha dit...

Marta, un plaer passar per aquí i llegir-te quan ens deixeis comentaris. No cal fer-ho sempre, sinó no tindríem temps per llegir llibres que és del que es tracta!

Met ha dit...

T'entenc perfectament... Hi ha un seguit de blogs que haig de visitar diàriament... sinó perdo el fil.

Admiro qui és capaç d'escriure cada dia... Jo ho intento, però sovint la idea és genial.. però la plasmació a la pantalla no és gens apta per a ser llegida. Sort que no malgasto paper.

Per cert, quin sorollet et fa l'avís del mòbil?

Marta ha dit...

L'Expolsada. Un dels propòsits pel 2010 és passar per la teva Llibreria. Espero poder-lo dur a terme. Gràcies.

Met. El meu mòbil és un dels més simples del mercat. No fa cap filigrana. En quan al soroll és el mateix que quan reps un SMS. És un servei que té Vodafone. Poca gent ho sap. Jo ho tinc, repeteixo fa molts anys quan la Companyia es deia Airtel.