dijous, 21 de juliol de 2011

Un rei al cos

Mai m'ha agradat la prepotència, la manca d'humilitat i l'orgull mal entès del ser humà. Aquests qualificatius familiarment en diem tenir un rei al cos.

El fet d'alguns d'haver tingut la sort per circumstàncies de la vida, d'obtenir un bon status social, no justifica transgiverar els valors que suposadament han obtingut de petits, i creure's que són els millors i perfectes i no admetent lliçons de ningú.

A nivell polític la història ens ha donat personatges que han traspassat tots els límits possibles de prepotència, i actualment els poderosos continuen corrompent-se per diners i protagonismes per creure's que amb suborns poden arribar arreu.

No acabo d'entendre aquesta manera d'actuar. Que en treuen? Publicitat? Bona vida malentesa? Poder?
Suposo que de tot una mica.

Precisament és aquesta gent la que després haurà de donar comptes a la societat i haurà de passar un "calvari" intentant demostrar la seva innocència. Compensa això?. Potser sí que és això el que els motiva. Ser un personatge singular i estar en boca de tothom, ja que la seva mediocritat com a persona els indueix a procedir d'aquesta manera.

Darrerament estem vivint diversos episodis d'aquesta mena de persones acreditades que perden l'oportunitat que han tingut de poder passar a la història com gent honorable.  Crec que hi ha molta manca de talent per arribar a aquest punt. L'eufemisme de que el poder corromp és una certesa.

Amb tot, crec que ha d'haver-hi autoestima, però que aquesta ha d'estar ajustada a l'escala de valors personals que cadascú ha de tenir. No hem de pensar en trepitjar a ningú.  Crec que ens debem els uns als altres i aprendre constantment dels que en saben més. No tots hem tingut les mateixes oportunitats a la vida, però no per això hem de comportar-nos com a mentiders, dèspotes i autoritaris.

***