La màgia de Nequa

Ningú no coneix la història trista de la truja condemnada a la immobilitat eterna de la fusta. Ningú no recorda la fada o el bruixot de les muntanyes que va infligir-li un càstig que no mereix redempció. I, tanmateix, allí la trobareu, fustificada, enmig del prat encatifat de nerets i gencianes. Estira el coll i esguarda cap al cel, esperant potser que algú s'apiadi de l'eterna quietud a que l'han condemnada. Mostra, perfecta, tots els trets de la seva anatomia: les orelles, els ulls, la boca i el morro allargassat de tant que l'estira. Reposa sobre les potes el darrere, amb la robusta còrpora a punt per caminar si fos possible....
Antoni Dalmau

Viatge a Nequa és una porta oberta a la imaginació on la fotografia i la paraula conformen una poesia visual que ens apropa a la natura: els grans paisatges del Pallars i els micro-paisatges que crea el llamp, la pluja, el vent i l'erosió natural del sol en un pla d'alta muntanya, on les bruixes del Pallars celebraven els seus akelarres a l'ombra de la Pica d'Estats....

Així ens descriuen els autors de la publicació que avui us presento, sobre la Vall de Cardós i els seus indrets, la qual ens va ser obsequiada en la nostra recent estada a la Ribera de Cardós, on fa dos anys també varem ser acollits per la família Gabriel, en el seu Hotel, el qual ja en vaig parlar en un apunt, tot just al començar la meva aventura blogaire, i on en aquestes terres vaig tenir la meva primera inspiració.

El llibre es compon de fotografies acompanyades d'aportacions literàries d'escriptors com: Albert Turull, Antón Sala-Cornadó, Antoni Dalmau, Borja Bagunyà, Dolors Bofarull, Dolors Sistac, Ferran Rella, Jean Victorieux, Josep Vallverdú, Maria Enrich, Miguel Pueyo, Miguel Viladegut, Narcís Comadira, Pep Coll, Rafael Jorba, Ramon Sistac, Salvador Rosés, Toni Cortés, Xavier Garcia, i Xavier Ribera, amb colaboracions desinteressades.

El llibre ens recomana iniciar des del quilòmetre zero, el propi viatge a Nequa, i seguint la recomanació, així ho hem fet.

Hem trobat la truja...

.....i el bosc màgic,

també el silenci dels seus prats encatifats de flors i el neret que timidament s'amagava entre el verd de les seves branques

A Nequa , si hi pares l'orella, s'escolten músiques. A punta de dia, en la calma i placidesa del planell, s'hi sent una remor que puja de les valls i que no acabes de desxifrar. De vegades el silenci es trenca i la música que s'escolta pren amb força un caire més místic, potser fins i tot tenebrós. A les acaballes de l'estiu, l'oratge amenaçador ens va fer oir cors celestials entonant un místic "De Profundis".......

(frag. de la introducció del llibre)

***