Rússia, un país amb cara i creu

Kremlin de Moscou

Igual que la nena russa que va dir a la seva mare: Quina sort que hem tingut enguany, l'estiu ha caigut en cap de setmana!. Nosaltres també hem pogut dir: Quina sort que hem tingut enguany, la setmana de calor de Rússia l'hem tinguda en el nostre viatge!. Els termòmetres han superat els trenta graus i el sol gairebé cada dia no ha tingut gaires núvols que el tapessin.

Les catedrals amb cúpules en forma de ceba han estat presents cotidianament en el nostre recorregut. Les ciutats medievals de l'anell d'or, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, han estat per mi força interessants, contrast de Kremlins i pobles rurals que les envolten.

Kremlin de Serguei Posad

Kremlin de Rostov

Els russos del segle XXI han invertit diners i esforç per recuperar i sorprendre al visitant amb aquest Patrimoni que governants dictatorials van intentar malmetre o oblidar. Tota aquesta cara bonica del país té però una creu. La creu d'una part del poble corrupte que llueix limusines i vehicles d'alta gamma i de l'altra part del poble que segueix amb els seus LADA de l'època soviètica i vivint en apartaments de 30 metres. Evidentment és un país de força contrastos socials. Els mediterranis que sempre hem hagut de cercar sota terra per conèixer la vida dels nostres avantpassats, ens agrada també, quan anem de turisme, furgar en la història dels nostres anfitrions per conèixer una mica més la seva vida passada i així poder formar-nos una opinió més exacta dels esdeveniments de la història del país.

En aquest viatge hem trobat gent amb ganes de parlar de les seves vivències personals, amb diferents graus de sinceritat i naturalitat. Hem d'agrair-ho, a les guies acompanyants, que amb la seva espontaneïtat ens han mostrat també la cara obscura d'una societat que ha sofert canvis importants en pocs anys i que els més desorientats van ser la joventut que va viure una Perestroika que els va deixar sense referents on poder-se agafar, atès que tots els valors proclamats pel comunisme quedaven en un no-res i en canvi tampoc veien clar el futur que s'estava iniciant. Aquesta època també va ser cultiu de gent oportunista que va adquirir propietats de l'Estat a preus irrisoris per poder especular després amb aquests béns. Són els fatxendes que ara gaudeixen d'un poder adquisitiu extraordinari.

Aquesta nova societat torna a recuperar els valors tradicionals que havien estat tallats de soca-rel per la dictadura comunista, i torna la pràctica també de la religió en les esglésies i catedrals, part de les quals havien estat tancades o destruïdes. El culte ortodox és freqüent i el visitant pot accedir amb tota llibertat a les cerimonies sense cap mena d'impediment, fins i tot sense obligacions d'indumentaria. Nosaltres només varem trobar en tot el recorregut, el Monestir d'Ipatiev que la jerarquia eclesiàstica del lloc, obligava a tapar-se les cames, tant homes com dones amb unes ridícules faldilles que feien riure a tothom que les emprava.

També hem visitat zones a Suzdal i a Kostroma que conserven pel visitant, eco-museus de cases rurals. Sembla que els mateixos russos porten els seus fills per mostrar-los com vivien els seus ancestres. Llocs molt ben acondicionats a l'aire lliure que permet fer-hi una bona passejada i que persones contractades duen a terme les tasques pròpies de manteniment.

Kostroma- eco-museu

Pere I El Gran de Rússia, va ser gran d'estatura i gran en grandesa de visió occidental. Fundador de la gran ciutat de Sant Petersburg amb la intenció d'obrir-se al nord d' Europa atès els problemes que li presentava al sud l'imperi otomà, va construir una ciutat versallesca digne de les millors ciutats europees del segle XVIII. La noblesa va establir-s'hi, i Palaus i més Palaus eclèctics van ser edificats al voltant dels seus canals.

Sant Petersburg

Per acomiadar-nos de la nostra estada, uns pocs varem aprofitar tres horetes el matí del darrer dia, per visitar Petrodvorec, a uns 30 km. de S.Petersburg, on Pere el Gran va construir-se una caseta residencial per estar en contacte amb la natura de l'entorn. Aquesta caseta (que encara existeix) va ser susbstituïda pel Palau versallesc de Peterhof amb sortida directa al golf de Finlàndia per un canal, rodejat d'uns jardins i parcs impressionants. Atès la manca de temps, només varem passejar-nos per part d'aquests jardins amb estàtues daurades i fonts monumentals. Una bon acomiadament del país de les icones.

Aquesta ha estat una breu crònica d'aquest viatge, i com sempre ens té acostumats, el SORROBLOC ens farà una molt bona aportació del viatge dia a dia del nostre pas per aquesta terra eslava tant llunyana de la nostra mediterrània, la qual ens servirà per reviure aquests dies tan especials.

 Per a tots els seguidors literaris habituals d'aquest blog, tinc previst fer esment en un proper apunt, del llibre que m'ha acompanyat aquests dies, de l'escriptor rus exiliat Serguéi Dovlátov, amb el títol de La maleta, el qual amb un fort component autobiogràfic, m'ha ajudat a entendre millor la societat del segle XX que va viure i conèixer i al mateix temps, també la idiosincràcia del país que ens ocupa.

Riu Volga

***