divendres, 7 de desembre de 2012

FER SOROLL!!!

El Crit - Edvard Munch (1893)
Jo vinc d'una Escola que ens explicaven la Història començant per "el Imperio romano", i acabaven amb el "Triunfo del Movimiento Nacional", fent especial èmfasi, en "Los reyes Godos" i "el Reinado de los Reyes Católicos" amb la conquesta de Granada.

Jo vinc d'una Escola que les matemàtiques acabaven amb "la raíz cúbica".

Jo vinc d'una Escola que l'aritmètica arribava als "quebrados" amb nocions "de álgebra".

Jo vinc d'una Escola on la Geografia física de la Península eren las "Cordilleras Ibéricas", i la Geografia política, "las regiones españolas".

Jo vinc d'una Escola on la literatura eren les nostres pròpies "composiciones".

Jo vinc d'una Escola on els àlbums dels treballs escolars, eren "calcados" damunt els vidres de la classe, d'unes plantilles prèviament confeccionades.

Jo vinc d'una Escola que no era pública ni mixta, i sense cap alumna de parla castellana, amb professors de Lleida, Girona i Tarragona, i fèiem les classes exclusivament en "castellano".

Vaig tenir el privilegi de tenir una família culta, amb uns pares instruïts en les escoles de la República, per pedagogs que van ser apartats de les seves competències, i que van reforçar part de la meva cultura obrint-me camins per estimar la meva llengua parlada, i que amb classes semi-clandestines i lectures de la petita biblioteca familiar, l'escriptura vaig anar perfeccionant-la.

No vull aquella Escola pels meus néts. Vull l'Escola de la meva filla construïda amb esforços després de la democràcia. Vull alçar la veu en contra del projecte del genocidi cultural que s'està preparant al nostre país. Vull fer soroll, molt soroll, fer el que calgui per no tornar a aquella Escola alienada, dirigida i amb manca de creativitats personals. 

ANIMO A TOTHOM A REBELAR-SE, I A FER INSUBMISSIÓ. ARA HO PODEM FER. NO PODEM ESTAR CALLATS, HEM DE FER SOROLL, MOLT SOROLL.........

***


7 comentaris:

joan antoni ha dit...

Doncs jo vull una escola millor que la que han tingut els meus fills. Una escola més ben finançada, amb menys fracàs escolar, amb programes de millora continuada de la qualitat.., i sempre amb immersió llingüistica

Helena Bonals ha dit...

M'ha arribat molt ell que dius en aquesta entrada. Hem de lluitar perquè no torni a passar.

Maripepa Brustenga ha dit...

Jo també vaig tenir la teva escola i desitjo pels meus néts una escola lliure, amb valors, on aprenguin la història i la llengua de la nostra terra i no l'hagin d'estudiar de grans. Una escola que respecti les diferències sense oblidar els deures que tenen els qui venen de fora cap a la nostra llengua, els nostres costums i tradicions, les nostres institucions. Una escola de cara a Europa i de cara al món. Si per això hem de cridar com Munch, ho farem. ja hem tastat una mica el que és fer país i no volem anar enrere.

Anònim ha dit...

Molt bo, estic amb tu.

M. Dolors

Anònim ha dit...

Marta,
Acabo de llegir el teu crit de fer molt de soroll perquè la nostra llengua no és la matin més, m'adhereixo aquest crit.
M'encanten els teus comentaris i no sóc gens PILOTA.
Una abraçada
ens veurem el mes que be.
Carme C.

Xibeques del Cau ha dit...

Doncs, jo vaig anar a la mateixa escola que tu i em vaig haver d'esforçar molt, malgrat tenir moltes dificultats, per arribar a ser mestra i treballar tota la meva vida professional fent immersió lingüística amb mainada arribada d'arreu i ara veig tot aquest esforç tant poc recompensat. Hem de tornar a començar, tornar a lluitar i tornar a vèncer. La teva germana Gemma.

Marta ha dit...

Joan Antoni, Helena, Maripepa, M.Dolors i Carme, hem de fer pinya.

Gemma, prou que ho sé i tot el que has esmerçat durant tants anys en una professió que has estimat. Però no està tot perdut, aquesta manca de respecte no la tolerarem.