divendres, 4 d’octubre de 2013

L'aprenent

Fa uns dies en el programa de TV3 "Els matins" va ser entrevistat el Sr. Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, autor de les publicacions Delenda est Hispania, Escucha Sefarad i d'Addendum. En el transcurs de l'entrevista, i sobre el tema de la cultura organitzativa del treball a Catalunya, va al·ludir la figura de l'aprenent que ja s'ha perdut i que s'hauria de tornar a implantar.

Puc parlar d'aquesta figura atès que jo vaig ser "aprenenta" quan encara no havia complert els 14 anys. El meu pare em va contractar per la seva modesta empresa, i poder contribuir una mica més a la minsa economia familiar. Malgrat que no em va fer gens de gràcia, atès que m'agradava anar a l'escola i vaig fer tots els possibles per tractar d'evitar-ho amb rotundes negatives, de res em va servir i ben pre-adolescent vaig haver d'incorporar-m'hi.

Recordo les meves passejades pel Raval i pel barri de Ribera repartint paquets als "recaders" del carrer Tantarantana i als clients del pare. Com que aquest carrer tot eren recaders, i a més del sexe masculí, i no hi havien noies circulant, la meva vergonya era evident, no cal esmentar de quina manera ho passava.

L'aprenent s'encarregava a més de netejar el taller una vegada acabada la jornada laboral, i plegava una mica més tard. Aquest afer vaig tenir el privilegi d'estalviar-me'l atès que havia de seguir el curs no acabat, a l'escola nocturna, condició "sine qua non" que va imposar als meus pares la mestra de primària.

Un parell d'anys més tard, vaig ascendir a portar l'administració, i va ser quan vaig ocupar-me de gestionar la feina dels nous aprenents, la qual cosa em divertia atès que erem gairebé de la mateixa edat i jo els podia "manar" essent una noia. Recordo que la borsa de treball dels aprenents estava a un edifici de la Rambla Santa Mònica, on després es va ubicar la UGT, i que aleshores pertanyia a la Falange, on els aprenents una vegada contractats havien de anar a fer "formació obligada" de tant en tant i llavors l'empresari es quedava unes hores o dies, no recordo, sense treballador.

De totes maneres la millor formació que tenien era dins de la feina. Els anaven ensinistrant passant per diverses categories professionals fins arribar a Oficial 1a. El pare tenia bons operaris formats i sempre era un maldecap si algun trobava un lloc millor. De totes maneres la gent es mantenia molt fidel i ocupaven molts anys el mateix lloc de feina.

Tornant a l'aprenent, crec que era una bona manera de crear llocs de treball i de fomentar els oficis. Estic d'acord amb el Sr. Albert Pont que introdueixi aquesta idea per que a més, entra també dins la nostra idiosincràcia com a país de petites i mitjanes empreses. Estic contenta en que s'hi pensi altra vegada, i més en aquest camí que s'ha començat per tirar endavant les nostres estructures organitzatives, d'aquest molt difícil nou projecte engrescador i que, evidentment, no hi ha marxa enrera.

***


4 comentaris:

joan antoni de luna ha dit...

"Fent i desfent aprèn l'aprenent". Una figura més propera als oficis que no pas a la indústria. De totes maneres ara també hi ha contractes d'aprenentatge però no a edats tant matineres ni tampoc la figura és la mateixa doncs l'aprenentatge està més reglat,

artur ha dit...

Comparteixo la idea ! És un llàstima que hagin desaparegut del món laboral, era una forma molt eficaç per coneixer be un ofici !
Bon dissabte !

Maripepa Brustenga ha dit...

Era una bona figura, la de l'aprenent. Però tal com l'expliques, de la teva pròpia experiència, ho veig a anys lluny! No som encara tan grans per veure tan lluny la nostra pre-adolescència...

Marta ha dit...

Joan A., sí ara està més reglat, però un bon mestre no es troba facilment a les aules.

Artur Gràcies!

Maripepa: Doncs si, els anys hi són. De la nostra pre-adolescència ençà n'han passat més de 50 encara que no ho sembli, malgrat que ho recordem perfectament!