La revolució no serà tuitejada

És el títol de l'obra de teatre que el Lliure de Gràcia ha presentat per començar la temporada i que estarà a la cartellera fins el 27 d'octubre.

El Lliure de Gràcia és el nostre "teatre de capçalera" des de la seva inauguració l'any 1976. Una raó és per proximitat, i l'altra pel tomb escenogràfic que va fer en aquella època el teatre contemporani en català, arran del projecte de teatre estable del seu creador Fabià Puigcerver a aquesta antiga seu de la Cooperativa La Lleialtad, on recordo haver assistit de ben petita, al teatre amateur que es feia aleshores.

Aquesta temporada ha començat amb l'obra de tres joves dramaturgs de casa nostra, Jordi Casanovas, Guillem Clúa i Pau Miró, i serveix també per a la presentació de La Kompanyia d'enguany que donarà vida a diversos personatges de les obres programades.

Vaig anar a aquesta representació, amb no gaire bona predisposició, després d'haver-ne llegit alguna crítica no massa reexida i també per haver rebut opinions negatives, les quals em mereixien una certa credibilitat. Potser per això, hi vaig posar tota l'atenció possible i no em va desagradar del tot, malgrat que aquesta obra podia haver sortit més rodona ja que el missatge que els autors volen donar, li manca alguna guspira, que fa que el públic no surti del tot satisfet. El meu parer és que li manca esclat de brillantor en les historietes que s'expliquen i que no s'acaben d'arrodonir. 

Malgrat ser un dia feiner, la sala estava força plena i la majoria de gent jove. El tema de la comunicació virtual, força atractiu per aquest tipus de públic, fa que l'interès es propagui entre aquests joves usuaris d'aquestes tecnologies, i també pels que no som tant joves però que hi estem una mica immersos. Penso que el referent dels seus creadors, també és un punt que atrau als espectadors, malgrat que en aquesta ocasió l'espectacle queda curt.

Els actors, també força joves, alguns dels quals hem vist en actuacions televisives, a alguns els falta potser encara una mica més de professionalitat, la qual cosa amb el temps en guanyaran, com els que van començar a treballar al Lliure fa més de 35 anys i que alguns dels quals són ara actors consagrats tant a casa nostra com a fora. Sempre crec que tenim un bon planter d'actors, que es preparen a fons i assoleixen diferents registres amb molt bona predisposició.

***