Marta Rojals, i els seus personatges

La gent que pensàvem que L'ALTRA seria "más de lo mismo" que diuen en castellà, anàvem del tot errats i ens ha ben sorprès. Aquesta segona novel·la de la Marta Rojals és com la nit i el dia de la primera amb la que va aconseguir un èxit de vendes merescut.

L'ALTRA és una novel·la còmoda de llegir però incòmoda pel lector en quan a la situació argumental. És una angoixa que fa pensar, just en el moment que vivim de desencant pels joves acostumats a una vida fàcil amb promeses de que una bona formació seria passaport de futur. Aquesta desorientació es fa present en el relat, junt amb la problemàtica femenina que malgrat els temps de desinhibició als que hem arribat, continúa ben present en aquest àmbit, que embolcalla sentiments, secrets i incomunicació, en els quals la condició femenina sempre ha hagut d'aixoplugar-se, i és un món que malauradament no té aturador, malgrat l'era de les xarxes socials, que sembla haver disparat una comunicació a vegades fictícia, i que l'escriptora les hi fa ben presents en aquest relat.

Per descomptat que el talent de la Marta en els girs narratius, és d'una qualitat òptima. Ja ho vam experimentar en "Primavera, estiu etc.". Aquell text ens va deixar un sabor de boca fresc i rodó com si assaboríssim un bon ví de criança. El text actual no deixa de ser com una mar brava en procés de calma.

A mesura que els personatges es van consolidant, hi ha una certa onada de manteniment d'interrogants, que es va allargant com un carreró sense sortida, fins que a la tercera part de la novel·la aquests interrogants es van clarificant i és quan el lector se n'adona del que ens vol transmetre l'escriptora.

Així com a la primera novel·la la varietat lingüística emprada de les terres de l'Ebre és una font de riquesa per la nostra llengua, aquesta vegada els barbarismes linguïstics afloreixen amb força, per fer-nos adonar de que estan molt presents en la nostra parla. La ubicació dels personatges, es mou entre el barri de Gràcia i Sant Gervasi, la qual cosa m'ha agradat, atès que són els indrets que conec força bé per ser Gràcia el barri on els meus ulls es van obrir per primera vegada.

Podem considerar que ha sorgit una nova novelista a casa nostra, la qual encara ens ha de donar moltes satisfaccions futures. L'anirem seguint.

***