dijous, 7 d’agost de 2014

Cartells cinematogràfics

Aquests dies han inaugurat a la Filmoteca, una exposició de cartells representatius de pel·lícules exhibides a les sales de cinema, del dibuixant Macario Gómez Quibus (MAC). És curiós que veient-los se'm van representar els cines de barri de la meva infantesa/adolescència, en els quals junt amb l'entrada, ens obsequiaven amb un fulletó mida postaleta d'aquests cartells significatius, els quals guardàvem per col·leccionar-los i feien costat als àlbums de cromos els quals eren en aquell temps el nostres tresors.

Contemplant aquests dibuixos ara d'adulta, reconec la traça del MAC. Encara és viu. És nascut l'any 1926 i fa força patxoca. Ha de ser molt satisfactori arribar a veure que la feina que has fet durant la teva vida sigui recompensada.
Els cartells que he reproduït, son d'algunes de les pel·lícules que d'alguna manera em van impactar. Aleshores, durant la dictadura, estàvem sotmesos a les classificacions "R" i no sempre les podíem veure totes. Hi havien families que no hi donaven importància, però no era el cas de la meva, on sempre es determinava què podiem veure o què no. Per descomptat que a l'exposició hi han cartells més antics de films protagonitzats per les estrelles que a mi ja no em van deleitar, però si que ho van fer a la meva mare que durant la guerra i només amb 14 anys, la seva màxima distracció era anar al cinema i es coneixía tots els actors de l'època, i dels quals sovint en parlava.

Els meus records:


El mundo de Suzie Wong. Un William Holden impressionant. Nancy Kwan, una bellesa asiàtica icona del moment.

Orquídea Negra. Sophia Loren admirable.

Con faldas y a lo loco. Una peli coral que encara ara és digna d'admiració. Millor el títol original: Ningú és perfecte.

Dr. Zhivago. Sense precedents. Romanticisme en grau superlatiu. Omar Sharif ens va enamorar a totes le dones.

Los atracadores. Va ser la primera pel·lícula per adults que em van deixar veure als 16 anys, filmada al Raval de Barcelona, que llavors era el "barri xino". Vaig entendre el significat de la prostitució, que ja és dir a la meva edat.

Los diez mandamientos. La gran superproducció americana que ens va sorprendre amb la tècnica avançada de les aigües del Mar Roig quan se separaven. M'agradava molt en Yul Brinner.


Diu en Macario Gómez, que al mateix Charlton Heston li va agradar tant el dibuix, que el va visitar i es va endur un altre que el mateix MAC li va fer i que va conservar en el seu domicili, força temps.

Crec que aquesta exposició és una bona iniciativa, un llegat que tenim en els arxius històrics. Si més no, per donar a conèixer també una persona que per a les generacions actuals, es possible que hagi passat desapercebuda.

***

1 comentari:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquests cartells de mà eren reproduccions de pintures més que notables. (ja m'agradaria veure si molts que anaven i van "d'artistes" son capaços de pintar així).
Tot i que anava al cinema amb relativa freqüència, en aquest cas em sap greu no haver tingut un esperit més col·leccionista.
Em farà gràcia anar a veure la exposició.