diumenge, 31 d’agost de 2014

Barcelona centenària

Aprofito unes horetes del darrer dia d'agost per comentar lleugerament, la novel·la que m'ha entretingut aquest mes, aprofitant les tardes de tranquil·litat que hem tingut al barri.

Vaig llegir que aquesta novel·la recentment publicada, és l'òpera prima de Carme Melchor, després d'haver-se documentat força temps. M'agraden les novel·les històriques i he pogut comprovar que els fets de fa cent anys, els ha sabut incloure dins d'un ambient obrer barceloní de Ciutat Vella, el qual s'acosta molt als records que en tinc també jo de les converses entre la meva mare i àvia, filles del barri de Ribera quan comentaven la vida d'aquell barri i els esdeveniments que havien viscut.

 Aquesta novel·la amb el títol de "La Filla de l'escocès", és un producte ambiciós de 551 pàgines, però que ha sabut interessar al lector, amb un argument que ha adaptat fets reals amb novel·la negra.

Al principi de la lectura em decebia el seu llenguatge planer i ingenu i vaig pensar que potser no era el tipus de relat que a mi m'agrada com a repte lector. La narració segueix aquest ritme en totes les seves pàgines. Aleshores vaig copsar que era com si estigués llegint una novel·la de fa cent anys, i així me la vaig prendre durant tota la lectura. Els personatges són molt variats n'hi han de molt bons i de molt dolents. Uns d'ingenus i altres de murris. De molt tendres i de molt sarcàstics. Tot un ventall de gent que envolten aquest rerafons intrínsec.

La novel·la és distreta, i la intriga que es va teixint arrant d'un assessinat, fa que, encara que moltes coses són previsibles, et va enganxant a la lectura per saber com s'ho ha manegat l'escriptora per no deixar cap fil sense lligar. El resultat final és òptim.

De totes maneres, només per recordar els fets històrics de les tensions socials de l'època, i esdeveniments que fan paral·lelisme amb el que estem vivint en els nostres dies, val la pena de donar un vot de confiança a aquesta novel·la de la Carme Melchor.

***