Agost

He titulat aquest apunt com un dels articles que inclou el recull d'en Quim Monzó "No plantaré cap arbre", d'una selecció dels millors articles apareguts d'aquest escriptor a la premsa de Barcelona del 1991 al 1993, que van ser publicats a diversos mitjans. Llegint-ho, una se n'adona i recorda què fèiem i com vèiem la nostra societat, i que en algunes coses no hi han diferències importants.

Ja hem començat el mes d'agost i m'ha cridat l'atenció precisament l'escrit que menciono amb el títol "Agost" on en Quim Monzó descriu amb la seva ironia personal, les cues als forns de pa que es produíen als barris de Barcelona durant aquest mes per aconseguir una barreta, atès que ningú es preocupava d'organitzar-ne els torns que haurien estat ben rebuts pels que aquest mes restaven a ciutat. A més dels forns, parla també d'altres gremis que també sense més, penjaven el cartell  de "tancat per vacances de l'ú d'agost al 3 de setembre", i els consumidors havíem d'anar com a bogets buscant on poder aconseguir avituallament durant aquestes dates.

Era un peix que es mossegava la cua, ja que quan menys gent hi havia, més gent tancava. Dic era perquè he observat que des de fa uns anys, les botigues tanquen menys dies. Forns n'hi ha dos a cada cantonada. Trobem pa als "supers" (encara que sigui de massa congelada),  a les pastisseries,  i a totes les botigues de queviures regentades per estrangers que no tanquen ni tant sols els festius. Amb tanta competència, convé no perdre clients i facilitar la vida a les persones que no tenen l'obligació de marxar l'agost. Competir és bo.

En el seu article, en Quim parla d'un reportatge de TV3 sobre l'absentisme agostenc i d'un capitost que deia que el tema de les vacances del comerç és lliure. La seva pregunta era doncs perquè els comerços no poden obrir més enllà d'un determinat nombre d'hores setmanals, i en canvi ningú no els diu res si fan més o menys vacances, o si no en fan gens?.

Crec que és un tema que encara no està superat, malgrat que sembla que anem millorant poc a poc. Fa anys que del desacord en tancar i obrir botigues se'n parla. Uns volen obrir els festius, altres volen que es tanqui. Uns volen torns, altres no volen tancar mai, és un galimaties que costa de reglamentar. Opino que és un tema polític, que es podria solucionar com ho han fet la majoria de ciutats importants del nostre planeta.

***