diumenge, 6 de desembre de 2015

La leggenda del Santo Bevitore

Arran d'haver anat a veure la pel·lícula que ens ocupa en la XII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, la qual va ser guardonada amb el LLeó d'Or de Venècia del l'any 1988, dirigida pel director Ermanno Olmi, continuador del neorealisme italià, vaig tenir interès en llegir el relat del seu autor Joseph Roth que va ser escrit l'any 1939 just poc temps abans de morir.

El film el vaig trobar potser una mica lent, però admirablement ben dirigit i sense deixar d'admetre que la qualitat tècnica de l'època podia ser ben valorada per uns interessants primers plans i flashbacks per anar-nos situant en la vida anterior del protagonista, malgrat que algunes vegades no quedin massa clars els motius del seu declivi personal, per la qual cosa vaig decidir-me llegir el text de l'escriptor per aclarir algun d'aquests conceptes.

La vida de Joseph Roth l'autor del conte, és força peculiar. Va néixer a Ucraïna el 1894 i va ser oficial de l'Imperi austrohúngar i després del triomf nazi va haver d'exiliar-se d'Alemanya on residia. A París va trobar-hi aixopluc i va dedicar-se a la literatura. En aquella ciutat va morir també, i semblant al seu personatge, tenia de la mateixa manera el problema de l'alcoholisme, però sembla que quan escribia, acostumava a estar ben sobri i va estar considerat com un dels millors escriptors centreeuropeus del segle passat.

La pel·licula és força fidel al llibre. L'argument d'aquestra llegenda és el d'un clochard que pernocta sota els ponts del Sena. Un enigmàtic personatge li ofereix un dia uns diners per expiar les seves culpes i en agraïment li demana que els restitueixi quan pugui a la imatge de Santa Teresita de Lisieux de l'església de Santa Marie des Batignolles. El clochard és un home de principis i la intenció d'anar-los tornant és ben patent. Però cada vegada que està a punt de fer-ho, apareixen persones del seu passat, que el fan desviar del seu propòsit.


El llibre inclou un pròleg de Carlos Barral, el qual val la pena de posar-hi atenció ja que crec , té interès per debatre, degut a la seva visió com a persona que també té el problema de l’alcoholisme i a més fa una dignificació de la cultura del vi i dels embriacs interessant, en contra dels abstemis per convicció.

L'epíleg va ser una concessió de l'autor al crític i novelista Hermann Kesten poques setmanes abans de morir. És la persona que ens manifesta que Roth bebia fins a la matinada en un cafè de París amb companys habituals. Va ser en una d'aquestes trobades que habia acabat d'escriure La llegenda del Sant Bevedor i mostrant-li li deia ¿Oi que és divertida?




***



1 comentari:

Maripepa Brustenga ha dit...

La película no ka he vista però el llibre és molt bo!
Estàs llegint més que abans o és que en parles més? No em dones temps de seguir-te...