He quedat tant estorada que m'ha vingut al cap aquell simpàtic marroquí de la Plaça Jemaa-el-Fna de Marraqueix, que l'any 2007 tenia la seva paradeta de dents i dentadures i que va voler sorprende'm per veure quina cara faria jo quan destapés un drap damunt la taula que contenia dents i queixals acabats d'arrencar.
Va quedar una mica decebut, ja que la meva reacció no va ser la que ell esperava, atès que per circumstàncies familiars, estic acostumada a veure i vaig manipular una època de la meva vida, incisives i molars de tota mena amb els seus corresponents motllos a punt de prova.
La sorpresa en majúscula si que la he tinguda amb el venedor de la platja, ha estat en grau superlatiu PER LLOGAR-HI CADIRES!!
***
3 comentaris:
Caram!!
Maria Dolors Farré Pinya ha dit
Molt bèstia
No li vas preguntar si li anava gaire bé el negoci?
Publica un comentari a l'entrada